No saps a qui votar? formes d'escollir el teu vot
Butlleta 16
Bongu! Illum is-Sibt
És divendres (bueno no, és dissabte, però tampoc importa gaire), i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, no insinuarem que sou una mena d’assassins per demanar anar a votar, com ara sembla que està de moda al nostre inefable tuister.
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 11 minuts en llegir-ho. Més o menys el temps que has gastat aquesta setmana en criticar no sé què, perquè cada setmana crítiques molt fort alguna cosa, és com el pastisset dels dissabtes, saps que fa mal al colesterol però sempre ve de gust..
Si encara no reps la Butlleta al teu correu, pots convertir-te en estimat subscriptor introduint el teu correu en la caixeta. Rebràs cada divendres en exclusiva la teva Butlleta plena de serenor.
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
A la darrera enquesta, per exemple, els estimats subscriptors van mostrar-se dubitatius i tímids, es nota que som gent d’ordre i preferim guardar-nos les nostres opinions.
🦯Butlleta ràpida per entendre la setmana
La JEC ara té problemes per garantir els membres de mesa electoral i està denegant excuses a gent amb alt risc #forçareleccionsespaga
La Generalitat ha informat que té capacitat per subministrar 150.000 vacunes al dia, si n’hi haguessin, i per suposat tuister ha criticat molt fort l’anunci #iaixítot
El CIS ha sorprès negativament amb la seva enquesta flash, no li ha donat la majoria absoluta al PSC #Tenazos
🙅♀️Tema de la setmana: No saps a qui votar? formes d'escollir el teu vot
Totes les enquestes i opinadors coincideixen en afirmar que l’abstenció i la mobilització de l’electorat és un dels principals enigmes del 14F i que per aquest motiu les enquestes mostren coses molt estranyes.
Per a la gent de bon criteri, aquesta informació no li resulta pas nova, perquè ja ho vam explicar fa dies a la Butlleta, i en vam parlar abastament. Sí, les notícies són ràpides però la Butlleta més.
Totes i tots els que tenim relació amb el circ en que s’ha convertit la política darrerament, ens arriben moltes consultes aquests dies, gent que no sap que votar.
Per suposat, aquesta gent que dubta és per manca de criteri, perquè com segur que els estimats subscriptors ja saben, només hi ha un vot correcte, però com volem mantenir la neutralitat, transversalitat i compostura de la Butlleta, no ens mullarem gaire, i només direm que el vot correcte comença per E i acaba en squerra.
Però en el nostre objectiu de servei públic, i entrant en la part seriosa d’aquesta butlleta número 16, desgranarem formes per escollir el vot:
🔞Spoiler
Si vols estalviar-te llegir un text avorrit i llarg sobre com unes persones de Michigan ja saben a qui votaràs, o la meva crítica setmanal a la compol, pots estalviar-t’ho si entres al següent enllaç.
En ell, a través d’unes simples preguntes, t’oferirà de forma racional quin és el partit que s’assembla més a la teva forma de pensar, i quin a través dels seus vots anteriors en el Parlament/Congreso, ha defensat de debò el que tu vols defensar.
Una forma de saber a qui votar de forma racional, sense soroll, ni propaganda electoral fins les tranques.
No, no m’emporto comissió…
I ara, seguim…
Com votem i per què?
Votar és una de les accions més aleatòries que existeixen, els motius pels qual un elector acaba ficant una butlleta d’un partit o d’un altre són infinites, i al final, la base d’un sistema democràtic no deixar de ser aquest compromís d’elecció individual, per tant, infinits individus infinits motius.
Dit això, la ciència política s’ha encarregat, en la seva eterna saviesa, d’anar destriant el gra de la palla i ficar ordre en el caos que és el comportament electoral. L’ordre no és complet, però si hi ha una sèrie d’elements que sí determinen el vot.
Aquí us presento algunes d’elles.
1. Vot determinista
La posició social i econòmica determina el nostre vot: poder adquisitiu, origen, llengua, religió, ètnia…
El funcionament és potser el més simple, existeixen partits que representen aquests valors de forma clara, i per tant l’elector s’identifica clarament, no ha ni de pensar, “aquests són els meus”, i per tant tota informació política és totalment innecessària.
Sóc pobre? Doncs voto ERC, PSC, CUP, Comuns
Sóc ric? Doncs voto JxCat, C’s, PP.
Parlo català? Voto ERC, JxCat, CUP.
Parlo castellà? Voto PSC, Comuns, PP, C’s.
El meu origen és local? Voto ERC, JxCat, CUP, PP.
El meu origen és foraster? Voto PSC, Comuns, C’s.
Problema: Aquesta manera de votar es va trencar ja fa temps. Els partits s’han esforçat, i molt, per trencar la clivella dreta/esquerra, i també les diferències per llengua i origen.
A més, la societat és diversa (per sort), i aquestes antigues clivelles ja no funcionen tant bé com abans. Tens un Gabriel Rufian que parla castellà i vota ERC (el vot és secret, però vaja), tens gent de 8 apellidos catalanes com en Josep Bou i vota PP (el vot és secret, però vaja).
A Catalunya de fet el vot religió no té gaire afectació, però en llocs com Irlanda del Nord va ser determinant fins que partits com el Sinn Féin ho va aconseguir trencar.
No em puc estendre, però cada país o territori té les seves clivelles, i algunes molt entretingudes: rural/urbà, religió, edat… un dia en parlarem.
2. Vot per valors polítics
Unes persones de Michigan (EUA) van idear tot un sistema per saber com voten les persones, es van passar anys enquestant i fent estudis, i van generar un sistema tant seu, que se’ls coneix com Escola de Michigan.
En el fons aquesta forma d’escollir el vot no deixa de ser una evolució de l’anterior, és com una segona pantalla. En ell introduïm elements que són molt més relacionats amb eleccions personals però que generen una cosmovisió particular de les coses. Un filtre que pots utilitzar per gairebé tot.
En el cas català, tenim els dos grans eixos: esquerra-dreta, independència-unionisme.
Sóc indepe? Voto ERC, JxCat, CUP.
Sóc unionista? Voto PSC, Comuns, PP, C’s.
Sóc d’esquerres? Doncs voto ERC, PSC, CUP, Comuns
Sóc de dretes? Doncs voto JxCat, C’s, PP.
A mi m’agrada dir que en el fons els valors polítics són una mena de filtratge d’informació. Perquè determinen la forma en que veiem les coses.
Exemple
Un partit de dretes diu que reduirà impostos, com jo sóc d’esquerres, sense mirar-me ni tan sols la reforma, donaré per fet que aquesta reducció beneficiarà als més rics, i que a sobre es retallarà en benestar social per compensar.
Per contra, si un partit d’esquerres anuncia una reducció d’impostos, com jo sóc de dretes, sense mirar-me ni tan sols la reforma, donaré per fet que aquesta reducció beneficiarà als més pobres, i que a sobre s’apujarà als més rics per compensar.
Un partit indepe diu que ha presentat una esmena en una llei al Congreso, com jo sóc indepe, sense mirar-me ni tan sols l’esmena, donaré per fet que aquesta esmena va a favor dels interessos de Catalunya.
Per contra, un partit unionista diu que ha presentat una esmena en una llei al Congreso, com jo sóc unionista, sense mirar-me ni tan sols l’esmena, donaré per fet que aquesta esmena va en contra dels interessos de Catalunya.
Socialització
En aquest model la socialització juga un paper clau. Perquè sóc indepe o unionista? Perquè sóc progressista o conservador? Doncs bàsicament pels valors polítics que hem anat adquirint durant la nostra existència vital, i sobretot per la nostra socialització, és a dir, la nostra família, amistats, barri/poble… etc.
Però funciona aquest sistema?
Poca broma, als anys 2000, els estudis, (Dalton, 1996 per exemple), xifren en més d’un 80% els electors europeus que escullen el vot a partir d’aquests elements. Sí és cert, que amb l’arribada de la postmodernitat, i de les estratègies dels partits per trencar aquests marcs mentals, l’escola de Michigan pateix.
3. Context, candidat i utilitat
L’elector avalua el context polític, social i econòmic. Fa una avaluació racional de com ha actuat el partit al que va votar, quin candidat té i a partir d’això vota.
Si l’economia va bé, les decisions del govern han estat coherents, el candidat no molesta gaire i s’ha gestionat amb certa eficiència, l’elector confiarà en el partit de govern.
En canvi, si la gestió ha estat un desastre, han hagut escàndols, etc, l’elector optarà per una alternativa. Penso que aquest punt s’entén fàcil.
També hi ha un factor d”utilitat”. Per exemple, ens pot agradar molt ideològicament un partit, però sí aquest partit quan arriba al Parlament no s’implica en la governança, no participa en les lleis, ni té cap influència, l’elector optarà per un altre que sí pugui defensar els seus interessos.
Tema candidat no cal entrar gaire, també penso que és fàcil d’entendre.
Resum
Per tant, fins aquí tenim els 3 elements principals:
Posició social -> Valors Polítics -> Context -> VOT
Això vindria a ser una mica una elecció racional del nostre vot. Basant-nos en evidències, fets, contextos, valors i elements racionals. A partit de tot això escollim al partit que més ens pot representar, que més ho fa de la manera que volem, ja que segons la nostra perspectiva això pot canviar.
Per acabar de quadrar el cercle, aquí entraria com ens informem d’aquests elements, els mitjans de comunicació que consumim, etc. Però és un element tant gran que no em dona temps a escriure a fons en aquesta Butlleta.
I ja està! Tenim ciutadans que avaluen racionalment als partits, i a través dels seus valors polítics escullen als millors gestors, o aquells partits que més vegades defensen als parlaments allò que importa realment al elector concret.
Però llavors… va arribar la compol, i amb ella, la generació de realitats que no existeixen per mirar de modificar els elements anteriors.
Compol i relat
Els assessors de comunicació política, els spin doctors, opinadors, i tuistars us diran que aquesta és la més efectiva i poderosa de les formes d’elecció de vot. No els hi feu cas o acabareu malament.
Per poder saltar-se tots els elements del punt 1-2-3, als anys 90 la comunicació política es va reinventar, es tractava d’emocionar, de buscar la connexió amb el votant, interpel·lar-lo i buscar una reacció emocional i no racional.
Es tractava d’explotar els elements del punt 3, els més subjectius, i deixar de banda i minimitzar aquells elements més objectius.
La meua avia li deia: vendre fum.
Aquesta mena de política, és la que ens ha portat a l’auge del populisme, de la comunicació per sobre de la substància, i de generar una antipolítica i una desafecció creixent en l’electorat, de posar en dubte absolutament tot, i de generar conspiracions arreu.
En un moment en que els partits tradicionals entren en un context de corrupció estructural, de retallades, de no complir amb el programa electoral, o ni tan sols tenir-ne, aquesta manera de fer nova comunicació política els hi anava com anell al dit: no cal complir promeses, no cal presentar propostes estructurals, no cal projectar res a mig termini, per tant pots fer-ne de molt grosses, o no fer res, que ja ho taparem amb una altra cosa quan toqui.
A través de la propaganda electoral, dels missatges, i les jugades mestres, i una utilització extensiva de les xarxes socials, modifiquen l’estat d’ànim del votant, intentant generar un relat que sigui beneficiós per ells.
A Catalunya en tenim exemples a doll que hem tractat àmpliament en la Butlleta: polèmiques estèrils setmanals (vacunes?, usurpadors?, autònoms? xarxes socials? manipulació del recompte de vot? que generen un relat concret, en aquest cas de que el Govern ho fa tot malament, de que tot és un desastre, i en especial d’un partit concret. Una falta de rigor absoluta en la crítica, que no permet analitzar fredament si hi ha mancances, com depurar-les, i que per suposat no premia mai solucionar els problemes i reptes.
La compol no és dolenta, el problema és quan s’utilitza de forma incendiaria en una societat per tapar les teves pròpies mancances i errors.
Curiosament, acaba sent un bumerang, que genera per exemple que el ministro que pitjor a gestionat a Europa es rebi com a un bon gestor, perquè t’has passat mesos intentant fer creure que els d’aquí ho eren de pitjor, quan les dades indiquen que no és així.
I fins aquí, el tema del dia. Espero estimats subscriptors, que us hagi agradat. Ara els minuts musicals:
🦠 Minuto i resultado de la vacunació a Catalunya
Dades ràpides a dia 05/2/21
194.347 de 7.727.000 vacunats 1a dosi. Un 2,52% de la població total.
107.264 de 7.727.000 vacunats 2a dosi. Un 1,37% de la població total.
51.692 de 56.837 residents vacunats 1a dosi. Un 90,95% total residents.
37.653 de 56.837 residents vacunats 1a dosi. Un 66,25% total residents.
301.611 de 360.070 disponibles. Un 83,77% de les dosis disponibles.
Continua el drama gros amb la manca de vacunes. Però no ho veureu a cap mitjà.
Dades de: @CatCovid_
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Espero que us hagi agradat aquest número 16.
Aquesta setmana no hem tingut la polèmica estèril terrible. Tots plegats estem decepcionats, hem hagut de centrar la Butlleta amb algun tema seriós.
Dilluns comença la darrera setmana de campanya electoral, una de les més brutes, estranyes dels darrers temps, que ja és dir. Les enquestes indiquen que hi ha molt ciutadà dubtant en si anar a votar, per tant:
NO HO DUBTIS, VOTA, A QUI VULGUIS, PERÒ VOTA.
Nota: sou 68 ordenats subscriptors i subscriptores.
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)