Es pot manipular el recompte de vots el 14F?
Butlleta 10
Haptākō māṭōmā rāmrō ṭikaṭakō nirmamatā bhandā rāmrō kēhī chaina
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Si encara no reps la Butlleta al teu correu, pots convertir-te en estimat subscriptor introduint el teu correu en la caixeta. Rebràs cada divendres en exclusiva la teva Butlleta plena de serenor.
Nota: Això que estàs llegint és la versió curta de la Butlleta. La versió completa només la podeu rebre per correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
🤹🏻♀️Tema de la setmana: Es pot manipular el recompte de vots el 14F?
Ja fa un temps, que corre per alguns comptes de tuister i també grups de WhastApp una notícia que fomenta la idea de que els resultats de les eleccions es podrien manipular.
La notícia en sí, és aquella on s’informa de l’adjudicació a l’empresa Indra (o similar) un contracte per al recompte de vots a les eleccions, i que per tant, hi ha un elevat risc de manipulació en els resultats finals de les properes eleccions perquè és una empresa espanyola y muy española.
No estic parlant de marta1714DUI, parlo de gent que teòricament té una certa cultura política, i que de fet, són grans opinadors i tertulians, gurús d’aquests que ens diuen perquè tot va malament i com es solucionaria fàcilment però els polítics no ho fan perquè són ineptes.
Posar en dubte el sistema de recompte del nostre estimat sistema electoral és la demostració de què la persona que us ho diu no té ni la més remota idea de com funciona, i que us està intentant vendre la moto, i a saber en que més us ho intenta vendre.
I per aquest motiu, estimats subscriptors:
Avui parlarem de com funciona el nostre sistema de recompte i perquè aquest és tan draconià que seria tot un mèrit aconseguir manipular-ho.
Una vergonya prèvia
El primer que cal és recordar que el sistema electoral del que deriva el sistema de recompte no és propi de Catalunya.
Una de les grans vergonyes del nostre país és que no tenim sistema electoral propi, encara.
S’ha intentat moltes vegades però no s’ha aconseguit per manca d’acord entre els partits. És normal, un sistema electoral serveix per determinar quin tipus de país es vol, i a casa nostra cada partit té una visió de Catalunya diferent. Però no queda cap CCAA sense el seu propi, només els catalans.
Dit això, per tant, utilitzem el sistema electoral espanyol adaptat en lo inevitable. Això provoca coses com per exemple no tenir Junta electoral pròpia. Us imagineu el resultat de recursos i decisions curioses que pren la Junta electoral en cada elecció si hi hagués una de catalana? Sí, són d’aquelles coses autonomistes-botifleres que fan més Estat que tots els actes a Perpinyà que us pugueu imaginar.
Comencem a recomptar
La festa de la democràcia comença amb una carta certificada a casa vostra, amb una invitació a un akelarre democràtic de 12 emocionants hores (en el millor dels casos).
Uns ciutadans virtuosos fan les funcions de control i guia de les meses electorals on els demés ciutadans votem, aquestes persones, escollides per l’atzar d’entre els propis electors d’aquella mesa, són els encarregats de fer el recompte.
Com ho fan això del recompte? Doncs amb un sistema força rudimentari: es treuen els vots de l’urna i es van amuntegant per partits, per després comptar els vots de cadascun dels partits.
Quan acaben de comptar comproven que quadri amb els sobres buits i els número de votants que tenen en aquelles divertides fulles on fiquen el teu DNI i nom quan votes.
Si tot quadra (quasi mai), escriuen els resultats en una fulla de paper, que és un acta, i un senyor/a assignat per l’administració en aquell col·legi electoral envia els resultats per un artefacte màgic amb connexió a internet al centre de recompte. A més de quedar-se amb totes les actes originals que portarà a un lloc indicat i d’allà als jutjats.
Al cap d’uns segons ho veiem reflexat en la típica web/app que es fa per cada elecció.
És doncs aquesta darrera part, la única de tot el procés de recompte que comporta una certa “tecnologia”, i on no hi ha una ma humana. És la que normalment empreses grans, i per tant de Madrid (no cal explicar que s’ho han menjat tot i perquè oi?), han guanyat l’adjudicació per ficar tota la estructura, tecnologia, etc.
Però que no ho vegeu! És aquí on fan trampes!
Els malignes partits al rescat
Igual que els indepes de sofà sempre tenen la solució per tot però mai els veuràs treballar a peu de carrer, amb el recompte passa el mateix.
El recompte és públic, qualsevol ciutadà pot anar a veure, tafanejar, verificar. Només cal estar abans de les 20h dins del col·legi electoral, moment en el que es tanquen les portes i ningú pot sortir de dins fins que s’acabi el recompte.
Un dels papers claus que hi ha en totes les eleccions són els partits, perquè són els que tenen assignats a interventors i apoderats en els diferents col·legis.
Sí, més humans.
Moltes persones pensen que els apoderats són simplement un element decoratiu en les eleccions, una propaganda més, però tenen un paper clau en tot plegat.
Si deixo fora el 9N i el 1O, he estat apoderat en 9 eleccions. Poca broma.
Quan el 21D es va plantejar que podrien haver tupinades en les eleccions al Parlament, el primer que van fer els partits va ser una crida a la ciutadania perquè es fessin apoderats. Perquè?
Doncs perquè els apoderats són els que s’encarreguen de coses bàsiques durant el dia, i encara més important: després del recompte.
Durant el dia són les persones que verifiquen que hi hagi paperetes de tots els partits, i que estiguin en l’ordre que marca la llei, que les persones amb problemes per saber on han de votar trobin el lloc, donar ànims i ajudar als membres de la mesa, etc.
Al final, és molt habitual que sempre es repeteixin les mateixes persones fent d’apoderats, així que no és gaire estrany veure apoderats de diversos partits fent petar la xerrada, compartint batalletes i donant un cop de ma en el que puguin.
Quan arriba el recompte, són els encarregats de verificar que tot va bé, fins i tot algunes vegades ajuden als propis presidents de taula amb decisions o detalls que se’ls escapen, com ara trucs per comptar més ràpid.
Sempre, sempre, però SEMPRE, sense tocar ni un sol vot i a certa distància de la mesa electoral.
El fet que hagi apoderats de diferents partits fomenta que tota aquesta ajuda sigui escrupolosament dins de la legalitat i apartidista.
De fet, molts membres de les meses o el mateix representant de l’administració agraeixen aquesta ajuda dels més veterans.
Els apoderats són els que acaben ajudant quan hi ha vots dubtosos de ser nuls, en el sentit que posen objeccions, demanen que consti en l’acta de la mesa la seva disconformitat o indiquen on mirar del reglament electoral si sorgeix algun dubte.
Cada col·legi és un món. La meva experiència m’indica que mentre més petit és el col·legi sol regnar més bon rotllo general, i quan més gran més mal rotllo. Apoderats que es pensen que estan en una mena de batalla crucial, i que es deixen dur per actituds poc serenes. Aquests nervis solen ser el preludi de mals resultats i manca d’esperit democràtic.
Però el 80% dels casos no hi ha cap problema, i si n’hi ha es resol ràpid. És més, en algunes eleccions envies una foto de l’acta a d’altres partits que no tenien gent per enviar a certs coles.
Quan acaba el recompte, els membres de la mesa donen una acta a cada apoderat, i aquí teniu l’arma definitiva en contra de la manipulació: els apoderats envien als seus respectius partits els resultats.
A municipis com el meu, i no és excepció, al propi ajuntament es van ajuntant apoderats de diferents partits, i allà es comparteixen dades. Al haver apoderats de tots els partits, és extremadament complicat que unes dades no coincideixin.
Però és que si fos el cas, al cap de pocs dies hi ha un recompte on tornen haver representants de partits, advocats i funcionaris, i on es dirimeixen els problemes amb vots nuls, blancs o discrepàncies.
Això no és Amèrica
És per aquest motiu que els resultats electorals els tenim a poques hores de tancar els coles, i és per aquest sistema tan casolà i rudimentari que és molt complicat, per no dir quasi impossible, fer cap trampa amb el recompte.
No hi ha 100.000 vots amagats no sé on, no hi ha màquines fent recomptes per elles soles, de fet, en cas de que hi hagués un atac al centre de dades, hi ha desenes de copies d’actes que verificarien els resultats.
La picaresca
A l’Estat Espanyol si existeix una cosa: la picaresca.
Són simplement trucs o tècniques per guanyar vots en el temps afegit, però no tenen res a veure amb el recompte. A més, la seva incidència és més aviat nul·la, són la xocolata del loro.
S’ha d’admetre que fa uns anys hi havia molt més de tot això, però amb els anys cada vegada en veig menys.
La millor garantia de que no es cometi cap frau és que els partits tinguin suficients apoderats en tots els collegis, d’aquesta manera és humanament impossible cap trampa.
Per tant, estimat subscriptor, quan qui tu ja saps et digui que tot està manipulat, doncs res, fes-lo apoderat, que passi un dia sencer en un cole, i veurà que picaresca de baixa volada potser, però frau electoral, ara per ara, difícil.
També, estimat subscriptor, serveixi tota aquesta explicació d’avui com argument per no canviar mai el sistema de recompte humà per màquines, per molt guay que pugui semblar.
Fer les coses manualment, amb ciutadans escollits a l’atzar, i amb paper i boli és la millor garantia de que no hagin fraus, o almenys, la millor eina per garantir que siguin els menors.
Per cert, si voleu fer d’apoderats, ERC té un sistema molt simple per apuntar-se i ajudar aquell dia, sense més implicació que aquesta. Aquí teniu l’enllaç.
📒La butlleta important de la setmana
La natura és simplement espectacular.
🥰Si heu arribat fins ací ;)
No deixeu de rebre al vostre correu la Butlleta completa.
Sí, són temps de tuits i WhatsApp, per això l’aventura de muntar una Newsletter és encara més trepidant.
També podeu seguir la Butlleta al canal de Telegram:
:)