Yassou!
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Si encara no reps la Butlleta al teu correu, pots convertir-te en estimat subscriptor introduint el teu correu en la caixeta. Rebràs cada divendres en exclusiva la teva Butlleta plena de serenor.
Nota: Això que estàs llegint és la versió curta de la Butlleta. La versió completa només la podeu rebre per correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
🤹🏻♀️Tema de la setmana: un nyap amb oloreta a sang
A la butlleta 4 us comentava que: professors universitaris, amics, companys, periodistes, i gent que en general llegeixes/escoltes habitualment perquè són gent mesurada i amb els peus a terra, de cop s’han tornat intensos, i disparen a tort i a dret en busca dels culpables d’aquesta (covid) situació, amb tuits o missatges de WhatsApp plens de majúscules i signes d’exclamació.
Aquesta setmana hem tingut un nou dia de la marmota amb el tema dels autònoms. La tempesta ha estat de tal magnitud a xarxes, que fins i tot el govern (una part d’ell) ha hagut de sortir al pas i demanar perdó, i el VP Aragonès ha imposat ordre per redirigir la situació.
Una seqüència de males decisions que ha acabat en nyap, enmig d’un ambient pre-electoral, van propiciar una oloreta a sang que cap competidor de l’actual partit que lidera les enquestes ha pogut resistir.
En una croqueta màgica, JpC va arribar a demanar al conseller Chakir el Homrani un “cop de timó”, com si no estiguessin a govern i com si cap de les seves conselleries no tingués cap responsabilitat en tot plegat.
De fet, l’oloreta a sang era tan intensa, que ràpidament Primàries (supuestamente, perquè després ho han negat) va articular una web i un grup de Telegram per recollir autònoms indignats. Els diaris també es van unir a la festa, demanant fins i tot dimissions.
Ningú se salva, fins i tot el vostru humil servidor va fer un tuit hiperventilant, que va durar uns segons abans que la serenor tornés a ell.
Aquest govern ho fa tot malament!
Però que ha passat? perquè una caiguda de web més que previsible ha generat un enrenou com aquest?
Ajudes que no arriben i tracte als autònoms
Durant els darrers mesos, les diferents administracions han anat generant ajudes, i en molts casos la seva tramitació ha estat un caos. Però un col·lectiu en especial no n’ha tingut gaire ajuda: els autònoms.
Per molta voluntat dels diferents polítics, la burocràcia i el sistema té unes limitacions clares. El cas més greu, sense cap mena de dubtes, és el del SEPE: ERTEs que no cobren i atur que tampoc es tramita.
La Generalitat no té competència relatives als autònoms, totes són estatals. De fet, als autònoms en els darrers mesos se’ns ha obligat a pagar puntualment els impostos com si res passés, i també hem patit una pujada de les cotitzacions retroactiva.
Perquè un problema tan greu i un tracte per l’Estat tan alarmant, no aixeca passions i indignacions com el cas que ens ocupa?
Deixo la resposta a la seua serena imaginació, estimat subscriptor/a.
Tres errors coneguts i una absència
De les ajudes als autònoms que la Generalitat havia anunciat, absolutament tothom que realment estigués interessat ja sabia que n’hi haurien 3 grans problemes:
No hi ha calers. Només s’ha pogut fer una partida de 20M€. Amb més calers no hagués hagut aquesta sensació de maltracte per part de molts autònoms, perquè haguéssim arribat a més gent o a quasi tothom.
Es volia fer arribar els diners ràpid. Per tant no es podia fer un sistema garantista que comportés mesos de burocràcia, sinó un de ràpid que comportés campi qui pugui però entrega de diners en pocs dies.
No hi ha sistemes d'informació prou preparats. Per tant calia fer coses fàcils i no càlculs infinits.
Aquest tres elements sobradament coneguts, en la meva opinió, es van acceptar com a mal menor, perquè es prioritzava fer arribar ajuts a un sector al que ningú ajuda, que està al límit, i diria que fins i tot està en el terreny de la desesperació.
Això explica en gran part els sentiments i sensacions de molts autònoms: ningú ajuda, i quan algú ho fa, es fa malament, i en una mena de jocs de la fam.
Ens queda el tema informàtic. Que vindria a ser l’absència. Sabent que a Catalunya som uns 500K autònoms (més o manco), era previsible que hi hagués una entrada desmesurada de persones. Aquí hi ha una mala previsió per part de la conselleria responsable.
Però en la seva defensa, cal admetre que 400k peticions en dues hores pocs servidors t’ho aguanten com si res. Que la Generalitat hauria de tenir servidors de la NASA per aquests casos? Bé, potser, però segurament si després no s’utilitzen es criticaria que es mantingui una estructura tan desajustada de la realitat.
Resum: nyap considerable sí, errors sí, criticables també, però amb una bona dosis de sang electoral per fer d’un problema puntual una crisi institucional de primer nivell.

Però hi ha un debat més a fons:
Volem ser independents i fer política o no?
Si la Generalitat no té competències, se sabien prèviament els problemes que hi podien haver, i era conegut que l’ajuda era sobradament escassa, perquè el govern es va llençar a una aventura de tant risc polític?
Durant mesos, anys, tant unionistes com independentistes reclamem que el govern a part de l’horitzó de la República també faci una gestió extensa del seu dia a dia, i que fins i tot, s’impliqui en tot allò que pugui en l’àmbit estatal si això es beneficiós per Catalunya.
Per les conselleries implicades, el més fàcil hagués estat no fer res, i criticar molt fort, però molt fort, al govern de l’Estat per no fer res amb els autònoms, i continuar amb el relat de que tot és culpa de Madrid. Que a més, en certa manera fora cert.
Enlloc d’això van optar per, amb eines precàries i poc pressupost, fer política i mirar de cobrir ni que fos una mica allò que l’estat no fa.
No és això el que demanem els indepes que es faci? Ho haurien d’haver fet millor, ho haurien d’haver plantejat d’una altra manera, sí, però per tant la crítica hauria de ser diferent, i no en els termes en que es planteja.

Les contradiccions no són només per part dels polítics i governs, també ho són dels votants.
Com sempre, cal més serenor, més reflexió. No per exculpar o justificar, sinó simplement per saber on enfocar de forma clara la crítica, i exigir als nostres governs que ho facin millor on toca.
Si els ciutadans no fem crítiques responsables i sabem discernir de la sang electoral d’allò rellevant, l’únic que fem és fomentar que el govern de la Generalitat no faci res, i tota la política catalana es basi en dir que Madrid ja tal. Oi que no volem això?
La demostració que aquest tema tenia molta part de sang, és que 24h després ha desaparegut de l’atenció mediàtica, i ara ja estem amb una nova polèmica, on també el govern té culpa de tot i ho fa tot malament.
El VP Aragonès va anunciar que assumia el nyap i es posava treballar en una nova tongada d’ajudes als autònoms. Serà llavors quan el govern ens haurà de demostrar si ha estat un nyap puntual o realment és incapaç de gestionar ajudes.
Per acabar, potser la sang electoral de les xarxes no acaba de ser l’interès real del tot. Aquí teniu una captura de les notícies més llegides a la web de la TV3 el dimarts-dimecres d’aquesta setmana:
Anotació: he hagut d’anar corrents a la web de la TV3 a veure la notícia 3. Com sé que sou tan golafres com jo, aquí la teniu.
🍔El món yankee: moderats i socialistes
Teniu desenes de comentaristes, periodistes i experts que us explicaran molt millor que jo tots els intringulis de les eleccions americanes, també teniu la guia ràpida per entendre les eleccions a Estats Units (on per cert, sé que ja ho he dit, però, no em vaig desviar gaire amb la predicció #ouyeah).
Només us porto un petit mapa on es veuen les zones on han pujat més els republicans (blaus) i demòcrates (vermells).
Cinturó Mormó: els mormons van tenir candidat propi a les anteriors eleccions. Sí, hi ha més de dos candidats, però no els veureu gaire als mitjans nostrats.
Vall del Rio Grande i Miami: aquí teniu l’efecte dels vídeos de “latinos por Trom”. Els llatins no actuen com una minoria única, hi ha molts matisos. També hi ha un efecte cultural, els republicans poden ser més atractius per llatins que tinguin tendència conservadora, religiosa i preocupats per l’economia. Tot i això, continuen sent en general força demòcrates, de moment.
Arkansas: aquí hi havia un efecte Clinton, ja que en Bill Clinton era d’Arkansas, i va afavorir amb el seu nom el vot a Hillary al 2018.
“Quasi perdem les eleccions de tant parlar de socialisme”
Un dels debats més trepidants que tindreu a partir d’ara a USA; a part de la cursa especial per Senat a Georgia; és dins del món demòcrata, on tot i guanyar les eleccions han vist reduïts el seu poder al Congrés, i tenen poques oportunitat de recuperar el Senat.
Amb la nostra perspectiva europea, persones com Sanders o Ocasio ens semblen d’allò més atractives, però potser en l’òptica americana, on el centre és molt més moderat, un gir cap aquest sectors genera més controvèrsia.
En concret, la congressista reelegida Abigail Spanberger, va fer en una reunió demòcrata una frase molt lapidaria:

A Estats Units hi ha districtes que passi el que passi seran demòcrates o republicans, és quelcom que costa d’entendre en la nostra perspectiva europea, i és que, al contrari que a la vella Europa, la societat americana està més dividida geogràficament per classes, cultura o temàtiques.
El més semblant vindria a ser l’antic cinturó vermell de Barcelona. Però allà estem parlant de guanyar amb pel 70% o 80% del vot.
Si vegeu un mapa electoral d’Estats Units detectareu que totes les zones urbanes són demòcrates, i les zones rurals republicanes (quina forma de reduït quelcom tan complicat a una frase sense matisos, però bé, ja m’enteneu).
Si anem al districte d’Ocasio, veureu que va guanyar amb prop del 70% dels vots. Oh quina pallissa! Bé, amb matisos:
Una repassada ràpida al historial del seu districte, el 14th de NY ens farà adonar-nos que la mitjana pel que guanyen els demòcrates allà és del 80% en els darrers 10… 20… anys… diguem que només als anys 20-30 els demòcrates guanyen pel 50-60%.
Això és aplicable a tots dos partits. Com són districtes on sempre guanyaran un o l’altre, si les persones més progressistes o més conversadores es fan amb el seient, el Congrés/Senat se’n va cap als extrems.
En aquest cas, Spanberger, que està a un districte disputat i per tant on pot guanyar qualsevol, ha de fer equilibrismes per tenir un discurs moderat. La seva tesi és, que si el partit és va cap a posicions més “socialistes” regalaran als republicans tots els llocs en disputa, perquè s’allunyen del centre.
I que diu Ocasio i els “socialistes”? (és tan ridícul ficar l’etiqueta de socialista a aquests polítics que cada vegada que ho escric somric burleta). Doncs que en realitat els resultats són per una manca d’organització en la base i una campanya digital nefasta.
Qui té raó? Jo que sé, però aquí un article del NYT que us pot donar més pistes.
🙄 La butlleta tafanera
Han començat les primàries i el ball de candidats en quasi tots els partits de cara a les eleccions catalanes de febrer.
A JpC hi ha cert neguit per alguns noms que s’han anat postulant a les seves primàries.
Més enllà dels noms que aniran ben amunt, preocupa que la principal font de “candidats” sigui Twitter, i que per tant la llista només acabi representant al 13% curt de la població que fa un ús diari d’aquesta plataforma.
📒La butlleta important de la setmana
Avui us porto un tema trepidant: els pets de vaca. En concret, una iniciativa de la Comissió europea per gravar amb impostos els pets de vaca:
Podeu llegir l’article ací.
🥰Si heu arribat fins ací ;)
No deixeu de rebre al vostre correu la Butlleta completa.
Sí, són temps de tuits i WhatsApp, per això l’aventura de muntar una Newsletter és encara més trepidant.
També podeu seguir la Butlleta al canal de Telegram:
:)