La auto-manipulació a les xarxes socials i altres històries de por
Butlleta 9
Serenità u modi tajbin biex tiffaċċja l-Milied!
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Si encara no reps la Butlleta al teu correu, pots convertir-te en estimat subscriptor introduint el teu correu en la caixeta. Rebràs cada divendres en exclusiva la teva Butlleta plena de serenor.
Nota: Això que estàs llegint és la versió curta de la Butlleta. La versió completa només la podeu rebre per correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
🤹🏻♀️Tema de la setmana: La auto-manipulació a les xarxes socials i altres històries de por.
Al 2009 uns sociòlegs de no sé on (com vegeu a la Butlleta som pulcres a matar amb la informació), van tancar a casa seva a nou voluntaris durant un llarg mes sense cap mena d’interacció social física ni accés als mitjans de comunicació.
Només podien fer una cosa: entrar a Facebook.
En trenta dies, els sociòlegs els hi van fer una sèrie de preguntes: la notícia més important del mes, el personatge més destacat, l’estat d’ànim de la societat, i algunes polèmiques concretes.
El resultado les sorprenderà: En efecte, cap dels voluntaris no va coincidir en les respostes. Cadascú tenia percepcions totalment diferents, i de fet, els temes que citaven no havien estat rellevants en els mitjans de comunicació tradicionals.
Eren els temps en què les xarxes socials revolucionarien la informació, trencarien amb els filtres de la premsa tradicional dominada per oligopolis i poders fàctics. Ara la informació era lliure i els ciutadans ens tornariem crítics i racionals, escollint les millors decisions possibles, i...bé, ja sabeu com va anar la cosa… la teva tieta compartint un tuit sobre la terra plana…
A les eleccions americanes del 2012 uns altres il·luminats (rigor per sobre de tot estimats subscriptors) van fer un experiment més divertit: van dividir voluntaris en tres grups:
Només tenir accés a notícies republicanes.
Només tenir accés a notícies demòcrates.
50% de notícies de cada partit.
El resultado les sorprendrà encara més: els del grup 1 van acabar votant 100% republicà, els del grup 2 van acabar votant 100% demòcrates, i els del grup 3 van acabar votant 50% a cada partit.
Qui més va aprendre d’aquests resultats van ser els caps de campanya. Cap campanya tornaria a ser igual: emocions i repetir fins la sacietat missatges.
L’algoritme que tot ho domina
Una de les coses que molts s’obliden quan utilitzen xarxes socials és que són un negoci, i que com a bon negoci busquen el màxim benefici.
En aquest sentit, Facebook o Tuister volen anuncis, i per tenir anuncis necessiten gent que hi faci click, i per fer click necessiten que estiguis tot el dia allà, saber de tu, i mostrar-te allò que vols veure.
Les xarxes funcionen amb un algoritme informàtic, que et mostrarà allò que vols veure. Per tant, políticament, si fas m’agrades a un perfil o página d’un partit polític, ràpidament et mostrarà informació d’aquest partit, diari, etc.
Quants amics tens a facebook? I de quants d’ells veus coses? Només amb els que tens interaccions habitualment, la resta acaben per no existir.
Exacte, una bombolla particular generada per nosaltres mateixos.
No us penseu, estimats subscriptors, que això és quelcom secret, teniu extensions i pàgines que us poden dir bàsicament a que votareu, i que votaran els usuaris amb els que més interactueu, i que misteriosament, serà molt semblant a vosaltres.
La primera d’aquestes extensions per a Facebook, allà al 2010, va ser suprimida ràpidament, però després han proliferat. La millor és politecho, tot i que només serveix per EUA.
El meu estudi preferit
Un diari digital rellevant del nostre petit gran país, del que no cal dir el nom, va decidir fer un filtratge de tots els comentaris, i concretament, analitzar les IP’s. Les IP són, simplificant, com una adreça que indica des d’on estem connectats.
Doncs va resultar que el 80% dels comentaris provenien només de entre 4-5 IP’s, i concretament, eren 4-5 IP’s d’edificis públics.
No calen comentaris.
No només política, Netflix t’ho fa igual
No us heu fixat mai que les caràtules de les pelis i series de Netflix van canviant?
Oh que grans que són, que ens fiquen portades diferents per així donar dinamisme.
Sí, ja...
Netflix sap que el seu valor no són els minuts que consumeixes, sinó aportar-te de forma immediata una nova cosa a veure perquè et mantinguis connectat.
Saber si en les portades t’agraden que surtin tios bons o noies mostran cuixa, escenes de por, o verdes prados con animalitos, facilita molt la feina perque vegis el següent capítol d’alguna cosa.
No m’ho invento jo, aquí teniu més informació al respecte. #barretdepaperalumini
De Youtube i el seu algoritme no en parlem, ara mateix si entro em surt això:
Qui diria que tinc una filla d’un anyet oi? #barretdepaperalumini
Tuister, un algoritme encara més salvatge
Però el meu algoritme preferit és tuister. Bàsicament allà et sortiran dues variables importantes: geolocalització i afinitat.
Si fas un m’agrada a marta1714DUI a partir de llavors tindràs tuits en la mateixa línia, de la mateixa tendència. Estàs atrapat.
D’aquesta manera, només veuràs allò que vols veure, tota l’estona, de forma constant, incisiva.
Per això és potser un dels llocs on es genera més bombolla. Els mateixos comentant als mateixos, els mateixos insultant als mateixos, etc.
Et faig una pregunta: si C’s va guanyar les eleccions el 21D, com pot ser que no vegis mai cap notícia ni persona “humana” votant de C’s per tuister? Ni tan sols veus tuits del seus representants, i si els veus, són per citacions de persones que sí són de la teva corda.
Curiós oi? #barretdepaperalumini
A Facebook vas afegir com amics als teus companys d’institut, d’universitat, la teva tieta. Tens més diversitat per força, a Tuister no, allà esculls directament a qui vols seguir, sense manies, esculls la teva bombolla.
Una estratègia vinguda d’Estats Units.
Sí, ja sé que sóc pesat amb Estats Units, però només cal que llegiu i veureu que els nostrats gurús de la comunicació política ho van copiar sense manies.
L’extrema dreta americana va trobar una porta d’entrada fabulosa amb tuister. Bàsicament es generaven perfils, no necessàriament trolls ni falsos, que només deien coses neutrals i fins i tot apolítiques, coses cunyadils, populistes, de les que agrada a tothom.
Tots els polítics són corruptes, els funcionaris són vagos, els cotxes oficials, que gran el gol de la setmana passada… etc.
Després, quan els comptes ja tenien milers de seguidors, aquests comptes viraven cap a partidisme i sectarisme polític.
Ja ho tenien, a aquells milers de seguidors els hi sortiria de forma constant informació política, tant d’ell, com dels comptes amb els que més interactués.
Així, a casa nostra, tenim perfils similars, que durant anys, molts sota pseudònim, han aconseguit grans quantitats de seguidors sota missatges “tous”, “jugades mestres”, dient allò que volies sentir, per després virar sobtadament.
No donaré exemples, però tots tenim al cap comptes de persones assenyades que ara tot el dia estan piulant bilis, però que gràcies a aquella etapa de “neutralitat” van aconseguir milers i milers de seguidors que després han utilitzat.
La màgia del nom
Una de les coses més màgiques que té tuister és el nom d’usuari.
Només amb el nom d’usuari i la foto de perfil pots aconseguir milers de seguidors. Per això els comptes anònims, de paròdia o que representen conceptes tenen tants seguidors.
Si al teu nom fiques #DUI, vas a comentar als polítics contraris a les teves idees, ràpidament guanyaràs seguidors, perquè aquests seguidors no han de realitzar un estudi sobre tu, només amb la teva imatge de perfil i nom ja generes afinitat.
Si porta una foto de Puigdemont/Colau/Abascal són dels meus!
Quin pes tenen les xarxes socials en política?
La pregunta no és si les xarxes són la realitat, sinó quin pes tenen en la formació d’opinió pública.
Anem a la ciència, i concretament al CEO. Veiem com la televisió continua sent un dels mitjans més poderosos d’informació amb un 78,3%, i com internet és un dels grans referents, però aquí tindríem més problema en determinar el pes: què vol dir Internet?.
En el fons, tuister pot arribar a representar entre un 13-20% de la població. Una mostra més que interessant, però sempre és això, una mostra, i a més, ultra polititzada i ultra segmentada cap als teus principis.
Pel que sí serveixen les xarxes socials és per veure les tendències de discurs. Si segueixes a les persones adequades, ràpidament veuràs quins són els missatges i relats que acabaran utilitzant cada partit.
Per on aniran les polèmiques, com a través de grupets de WhatsApp ben organitzats alguns partits fan atacs simultanis als rivals, o insulten de forma viscerals als mateixos polítics... per generar un run run.
No calen fets, no cal demostrar res, no cal donar la cara perquè tot és anònim. En un ambient on les emocions són més importants, el fang funciona a les mil meravelles per fer semblar el que no és.
Fang fang i fang.
La millor forma de comprovar el teu nivell de bombolla
Tècnica que recomano a tothom: una setmana sense tuister ni facebook. Potser les dues xarxes més polititzades.
Misteriosament, la serenor tornarà a tu. La teva salut mental t’ho agrairà.
Una qüestió de perspectiva
Per acabar el tema central d’avui, una recomanació, una gran recomanació:
Per tenir salut mental llegeix també a qui no t’agrada.
Molts amics els hi sorprèn que sigui un habitual de l’editorial de l’ABC. Però sincerament, m’aporta una perspectiva molt diferent a la meva bombolla habitual familiar, d’amics i de partit.
Sense anar més lluny, l’editorial de fa uns dies on explicaven perquè Sánchez havia mig regalat Espanya als separatistes d’ERC i Bildu, pagant un preu insuportable per l’Estat, quan si llegeixes depenent quins bombolles de tuister, et diran que ERC i Bildu van regalar els seus vots.
Perspectives...
🍔El món yankee: trolls de Twitter
Neera Tanden serà nominada per Biden per a la Oficina d’Administració i Pressupost (OMB).
No tinc clar com explicar això, ni el trolleig que suposa presentar a alguna cosa a Neera Tanden.
Al contrari que al nostre sistema, a Estats Units hi ha càrrecs que necessiten de “confirmació”, això vol dir, que el seu Senat els ha d’aprovar, i es realitzen unes “vistes”, que bàsicament és com un interrogatori a la persona candidata.
Tenint això al cap, cal entendre que Neera Tanden no ha deixat a cap polític demòcrata, republicà o independent sense criticar al seu tuister. Ella és de tendència clarament d’esquerres, però és que fins i tot ha arribat a criticar fortament a “Bernie Bros”.
Susan Collins, una senadora republicana moderada, i per tant decisiva en la votació final de Tanden, i que ha estat el blanc d’algunes de les seves floritures a través de xarxes, va respondre sobre que n’opinava de la nominada no amb poca ironia:
“No sé molt d’ella, però he escoltat que és una usuària molt prolífica de Twitter”.
Serà tot un espectacle.
📒La butlleta important de la setmana
Moltes vegades us comparteixo cosetes de compol forasteres, avui quelcom més “nustrat”.
A vegades en 20 segons es poden dir moltes coses.
🥰Si heu arribat fins ací ;)
No deixeu de rebre al vostre correu la Butlleta completa.
Sí, són temps de tuits i WhatsApp, per això l’aventura de muntar una Newsletter és encara més trepidant.
També podeu seguir la Butlleta al canal de Telegram:
:)