🙋Per què l'abstenció condicionarà les eleccions del 14F i com funciona
Butlleta 15
Tere hommikust! On reede, kuid kui me kampaanias osaleme, ei valitse enam rahulikkus
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, no us farem patir anuncis electorals motivacionals o efectes que venen de lluny.
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 9 minuts en llegir-ho. Més o menys el temps que has gastat en criticar molt fort que et garanteixin el teu dret fonamental a la participació política.
Si encara no reps la Butlleta al teu correu, pots convertir-te en estimat subscriptor introduint el teu correu en la caixeta. Rebràs cada divendres en exclusiva la teva Butlleta plena de serenor.
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
A la darrera enquesta, per exemple, els estimats subscriptors van mostrar-se estimulats pel fet de ser tan tan sobirans que només Catalunya no tingui llei electoral #éslademocràcia
️🙋Tema de la setmana: Per què l'abstenció condicionarà les eleccions del 14F i com funciona
Una de les millors coses que tenen unes eleccions és que tot beneficia a tots els partits i en perjudica als rivals.
Que hi abstenció? Tots els partits et diran que els hi beneficia i que va malament pels rivals. Que plou? Tots els partits et diran que els hi beneficia i que va malament pels rivals. Que cau un meteorit i ens extingim? Tots els partits et diran que els hi beneficia i que va malament pels rivals.
Ara, només uns partits concrets tenen la força, estructura i poder mediàtic per imposar aquest relat, és a dir, per fer que una gran part de la ciutadania s’ho acabi creient i interioritzant. I aquest és el partit que teòricament guanya.
És el relat, estúpid! Que diuen els yankees. O els efectes en versió nostrada.
Però més enllà de la compol, dels gurús, dels cops de titular, les jugades mestres, i el típic assessor que es pensa que està en un capítol de The West Wing, la cruel veritat és que no tothom està pendent de tot això, i que hi ha tendències molt més profundes que determinen el nostre vot més enllà de les campanyes i eslògans.
De fet, està més que estudiat l’efecte mínim que tenen les campanyes en els votants, i que al final, aquestes serveixen més mobilitzar o desmobilitzar que no pas per aconseguir votants.
Ara bé, en el cas d’uns resultats molt justos o d’empats, aquesta massa que mobilitza o no una campanya, pot ser determinant pel guanyador/perdedor.
I així estem a Catalunya, que l’abstenció ho determinarà tot.
Enquestes que mai encerten, excepto alguna cosa
Com sabeu, estimats subscriptors, sóc un ferm defensor de la demoscòpia i les enquestes (ja en vam parlar en la guia lenta per entendre enquestes). Ara bé, no tant de les interpretacions peregrines que se’n fan de les mateixes.
En el cas del 14F, ja fa més d’un any, que absolutament totes les enquestes serioses indiquen que hi ha una tendència: ERC-JxCat-PSC estan destacats respecte a tots els demés, i que el bloc indy-unionista està en un 55%-45% en escons, per tant, la clau de tot plegat serà:
Si l’independentisme suma majoria.
Donat el punt anterior, qui quedi primer entre ERC-Jxcat tindrà la presidència del país.
Igual que el 21D, es pot donar la situació d’un PSC que guanyi (com C’s ho va fer), però que la pugna real vagi entre ERC-Jxcat, i per un o dos escons i un grapat de vots, com el 21D.
Amb aquest panorama, l’estat d’ànim de l’elector, i concretament l’abstenció, poden ser els factors determinants, ja que representen un percentatge prou rellevant com per canviar aquestes posicions.
Estat d’ànim i abstenció
Parlar de l’estat d’ànim i l’abstenció és complicat, donat que en una societat tant particular com la catalana cadascú té un motiu o un altre per qualsevol cosa.
Aquell acudit tant bo: hi ha tres catalans en una taula i quatre opinions diferents.
Però si que hi ha factors genèrics que ens poden ajudar a explicar que passarà el 14F, i que penso són rellevants en termes de participació:
1- Utilitat del vot
Tots, TOTS, els estudis sobre abstenció (li diuen desalentiment en els manuals de ciència política), marquen com a factor més rellevant per explicar l’abstenció la utilitat que li dona el votant al seu vot, o no.
Tradicionalment a les eleccions al Parlament els partits nacionalistes han mobilitzat més al seu votant, eren les seves eleccions, i en canvi no tant en les eleccions al Congreso. No entrarem a fons, seguim.
La crescuda de la participació el 21D s’explica, entre d’altres coses, perquè l’unionisme de cop i volta tenia la sensació de que calia anar a votar, per tal d’aturar en les urnes al independentisme.
Sí, per molt que carmeta1714dui us ho digui a tuister, la majoria d’unionistes catalans són demòcrates, i per tant volen decidir les coses civilitzadament en urnes (el 80% dels catalans, de fet).
Per tant, seguint aquest raonament, en aquestes eleccions hi haurà una baixada de la participació considerable. Fiscals, jutges, 155 i l’Estat en general, ja poden fer la feina per ells i aturar l’independentisme: al votant unionista ja no li cal fer l’esforç d’anar a votar.
2- Perspectiva de guanyador: ja està tot fet
El segon element més important d’abstenció és si ja se sap abans de votar el guanyador.
Bàsicament, en unes eleccions on el partit governant ja té assegurat guanyar i no hi ha cap emoció en els resultats sol haver una baixada considerable de la participació.
Ho hem vist parcialment a Euskadi i Galicia, també a Portugal la setmana passada, i a casa nostra Artur Mas no es va escapar d’això.
Per això, els partits governants o que van primers a molta distància, centren les seves campanyes en mobilitzar com sigui el seu electorat, perquè saben que són les eleccions on curiosament poden haver més sorpreses.
Aquest 14F anirà entre els tres partits que hem comentat abans, i per tant, pot haver una mobilització del votant d’aquests tres partits, per tal de donar una darrera empenta a les seves respectives opcions polítiques.
3- Vot de castic i emprenyament
La principal forma de fer un vot de castic sol ser no anar a votar.
Abans de fer un vot en blanc, que és considera com una mena d’aberració moral pels electors, i davant la possibilitat de no votar al partit que volies perquè ha fet les coses malament, el candidat no t’agrada, o qualsevol història mental que tingui el votant al cap, l’elector opta per no anar a votar.
Un símil futbolístic per explicar-ho és no veure els partits del teu equip preferit perquè no juguen com tu vols, estàs cansat, disconforme, etc.
Un dels problemes de la compol i els gurús, és que fan pensar que a cada elecció s’acaba el món, però el votant, en la seva eterna saviesa, sap perfectament que d’aquí uns 2-3 anys en tindrà unes altres eleccions, i per tant, por una vez tampoco pasa nada.
Traduït al 14F, ens podem trobar amb alguns indepes que cansats de la traïdoria i el botiflerisme de tots els partits, optin per quedar-se a casa.
Tot i que aquest tipus de votant sol ser el que a darrera hora va a votar, perquè tot i què els partits (tots eh! tots! #quenohoveieu!) són uns traïdors, la perspectiva que guanyin els unionistes és mentalment inacceptable. Votar amb la pinça al nas, li diuen.
4- Factors ambientals: la pandèmia i si plou
El següent element tradicional són els factors ambientals: aquí podem ficar tant la pandèmia, com el temps climatològic.
S’ha estudiat molt sobre això, i sí que hi ha una relació entre el temps del dia de les eleccions i la participació. En països anglosaxons sol ser molt més rellevant. No cal ser gaire astut per entendre que si combines els altres elements dels que s’ha parlat, i el dia de les eleccions està Filomena en plena acció, les ganes de votar baixen.
La pandèmia, i la por, seran però un factor a tenir en compte. Fins ara, hi ha exemples per tot: a Euskadi i Galícia la pandèmia va fer baixar la participació, però tampoc a uns nivells gaire rellevants, i aquí hauríem de remetre l’efecte de la motivació dels electors en un escenari on ja se sabia qui guanyaria.
En el fons, la pandèmia, com tots aquests mesos, és un factor d’incertesa que pot comportar sorpreses molt considerables en la participació i els resultats electorals.
Ningú, absolutament ningú, pot saber quins efectes tindran realment, més enllà de les intuïcions.
El que sí queda clar, és la irresponsabilitat del PSC en forçar unes eleccions en aquests circumstàncies, que l’únic que generen és ansietat, por i deslegitimació al propi procés electoral.
5- Hiperventilació, perduda de papers, manca de serenor
Un darrer factor a tenir en compte, i que sol tenir una afectació cada vegada més gran en l’abstenció, són els factors ambientals, o sigui, l’estat d’ànim i el nivell de crispació d’una campanya.
La cosa va així: partits que veuen com els anirà malament els resultats, i no aconsegueixen millorar números, generen una crispació constant en l’ambient, per d’aquesta manera polaritzar l’elector, i situar el comportament de vot en l’ambient de les emocions i la polèmica del dia, i no en un vot racional a partir de mèrits i demèrits.
L’exemple més clar va ser el Partido Popular post 11M. No va ser invenció seva, aquesta tècnica és importada de les campanyes d’EUA, amb l’èxit democràtic que comporta, com es va veure en el Capitoli nord-americà.
A casa nostra l’exemple més clar ha estat C’s i JxCat. Atiant missatges populistes i crispació recurrents, generant polèmiques estèrils constant, aconsegueixen generar un ambient de desafecció cap a la política en general, que tot i desgastar als seus rivals, també poden generar abstencions considerables.
En generar crispació, la dreta, sigui catalana o espanyola, sempre n’ha tingut més traça. Tot s’ha de dir.
Tenim exemples a cabassos: anem a polèmica setmanals on els electors perden els papers, per la situació psicològica en la que estem tots plegats amb la pandèmia. Aconseguir generar relats i aquesta sensació de caos i descontrol també és mèrit dels estrategues dels partits,
Per diferenciar-ho, només cal veure aquelles polèmiques que són enormes, però que quan es corregeixen no tenen cap mena de ressò mediàtic: ajudes a autònoms, vacunes, etc, són exemples: grans polèmiques de coses que crispen, però que una vegada funcionen no generen interès. Perquè l’important no és el tema, és generar la crispació. Allò de en río revuelto…
0- Edat
He deixat pel final el factor més avorrit, però més rellevant de tots: l’edat,
Sí, cada grup d’edat té un comportament electoral diferent, i en especial l’abstenció. Tan se val les eleccions que siguin, el país on estiguis, el candidat, o si hi ha un tsunami: depenent de la teva edat tindràs més possibilitats d’anar o no a votar.
No té més misteri, de fet és fins i tot lineal: mentre més edat tens, més possibilitat d’anar a votar. Tal qual.
És un factor tan fàcil d’entendre, tan avorrit, i tan estable que els grans gurús no et parlaran gaire d’ell.
Què pot passar el 14f? Doncs el gran dubte és si aquesta tendència estable en el temps dels temps canviarà. Perquè? Doncs perque la por per la pandèmia i els contagis poden fer modificar el comportament de les persones més grans.
🦠 Minuto i resultado de la vacunació a Catalunya
Dades ràpides a dia 29/1/21
186.273 de 7.652.000 vacunats 1a dosi. Un 2,44% de la població total.
35.943 de 7.652.000 vacunats 2a dosi. Un 0,47% de la població total.
49.342 de 56.837 residents vacunats 1a dosi. Un 87,73% total residents.
222.216 de 286.050 disponibles. Un 77,69% de les dosis disponibles.
Tenim un drama molt gros amb la manca de vacunes. Però no ho veureu a cal mitjà.
📺 Curiositat de la campanya
C’s vol abraçar-nos ben fort
Però no penseu que és quelcom nou estimats subscriptors, el Morena de Mèxic va fer una campanya molt similar:
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Espero que us hagi agradat aquest número 15.
Com us vaig avançar, estimats subscriptors, aquesta setmana hem tingut aquesta polèmica terrible, greu, molt greu, i per suposat la culpa l’ha tingut el Govern.
Només us puc avançar que la setmana vinent en tindrem una de nou, encara més greu que la d’aquesta setmana, i que la culpa de tot la tindrà el Govern, i poques hores la culpa serà d’ERC, com sempre.
Nota: sou 66 ordenats subscriptors i subscriptores.
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)