đ´ Ni tan sols tinc un cavall, o com fer polĂtica nomĂŠs pels teus
Butlleta 22
Khotsong!. Re ntse re le malala-a-laotsoe ho ba le Paramente, empa boikhohomoso bo teng motse-moholo oa 'muso o re qobella hore re khutlele lithutong tse ngata tsa filosofi.
Ăs divendres, i ĂŠs moment de la vostra estona de moderaciĂł, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, no parlarem de la desfeta que estĂ patint Câs (això us ho deixo pel gaudi privat), ni de com les jugades mestres han irromput en la polĂtica espanyola a uns nivells que els catalans pensĂ vem que eren impossibles desprĂŠs de tants anys de procĂŠs.
Si vols arribar fins el final, tardarĂ s uns 12 minuts en llegir-ho. MĂŠs o menys el temps que vas passar ahir autocontrolant-te amb els missatges antivacunes de la teva tieta al grup de WhatssApp familiar.
Recordeu que tot i estar en versiĂł web, la Butlleta ĂŠs una newsletter, i per tant no deixeu passar lâoportunitat de convertir-vos en estimats subscriptors i rebre cada divendres una estona de serenor al vostre correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Que això de votar ens mola als catalans.
En la darrera enquesta, un 69% dels estimats subscriptors van manifestar que el discurs de la nova presidenta del Parlament va ser laurĂstic #coses.
đ´ Tema de la setmana: Ni tan sols tinc un cavall
Huey Long, un polĂtic demòcrata americĂ dels anys 30 del passat segle, va entrar a la sala atapeĂŻda de gent i va començar el seu discurs recordant que quan era nen, els diumenges agafava el seu cavall i sâanava a buscar als seus avis catòlics per portar-los a esglĂŠsia, i desprĂŠs, amb el mateix cavall, anava a buscar als seus altres avis baptistes per tambĂŠ portar-los al culte.
A lâacabar el mĂting, un dels seus companys de partit que tambĂŠ participava en lâacte, li va dir âHuey, no sabia que tenies uns avis catòlics!â, el bo dâen Huey, tambĂŠ conegut com a Kingfish1, va respondre âPerò que dius? No siguis absurd, ni tan sols tenia un cavall!â.
Efectivament, un dels seus assistents, que segurament avui anomenarĂem spin doctor o gurĂş, abans dâentrar a lâacte va advertir al polĂtic que la sala estaria plena de catòlics, i per tant, en Huey no nomĂŠs va adaptar el missatge a la seva audiència, sinĂł que directament va practicar el que els seus rivals en deien âpopulismeâ.
I aixà Ês com funciona la cosa, adaptar el missatge a allò que vol escoltar la teva audiència. A qualsevol preu, encara que signifiqui una contradicció flagrant amb el que hagis dit o fet abans.
Però aquest estil de polĂtica no sempre tĂŠ bons resultats, perquè ĂŠs evident que genera unes contradiccions que amb el temps sĂłn totalment insuportables per al polĂtic i per al seu partit. Ara, en el curt termini funciona genial.
Si vols practicar aquesta forma de fer polĂtica tan lucrativa en termes electorals, tambĂŠ has dâestar disposat a cremar rĂ pidament als lĂders i candidats, perquè generaran tantes contradiccions en tan poc temps, que en un moment històric en què a cop de ratolĂ podem trobar totes les declaracions fetes per algĂş, costa que el desgast no et superi rĂ pidament.
En el nostre sistema (diga-li catalĂ , diga-li espanyol), hem experimentat en pròpia carn aquesta mena de fer polĂtica.
Una tendència en els darrers anys, en el que es busca simplement dir allò que vol escoltar el teu votant apel¡lant als sentiments i als budells, i la polĂtica de debò ja si tal un altre dia, encara que això comporti, com en lâanècdota inicial, fer petites trampetes amb coses que potser no sĂłn del tot certes o no penses tirar endavant.
Es tracta doncs, de fer polĂtica nomĂŠs pels âteusâ, i dâabandonar la voluntat de tot polĂtic amb responsabilitats representatives de âgovernarâ per âtothomâ. El mĂŠs gran risc en termes democrĂ tics ĂŠs acabar utilitzant les institucions de part, i no amb voluntat de servei al comĂş.
Tant a Catalunya com Espanya tenim exemples dâaquesta mena de fer polĂtica
Tot i que de ben segur els estimats subscriptors ja tenen al cap tres o quatre cosetes que els hi recorden, no estĂ de mĂŠs parlar-ne de les mĂŠs properes en el temps.
No cal anar gaire lluny, ja hi vam parlar à mpliament durant la campanya, però penso que una de les millors representacions va ser el discurs de la flamant nova presidenta al Parlament de Catalunya, un discurs clarament orientat als seus propis votants, sense gaires manies.
En els darrers anys, hi ha hagut moments, en què la polĂtica catalana semblava ser simplement un contingut mĂŠs per poder compartir a xarxes, decisions per reforçar relats, no per aconseguir avenços reals.
GrĂ cies a tuister, centenars dâopinadors lliures ens explicaran en llargs fils el perquè les contradiccions eren âjugades mestresâ, i perquè en el fons eren les millors decisions possibles i tâapropaven a lâobjectiu que volia escoltar el votant.
A Espanya, Isabel Diaz Ayuso ĂŠs un dels mĂ xims exponents, una polĂtica molt mĂŠs vĂ lida del que les diferents caricatures i la distĂ ncia ens poden arribar a fer pensar.
Des del primer moment, Ayuso va fer una estratègia molt americana, que Ês, bà sicament, adonar-te que nomÊs amb els votants de dretes pot garantir-se una còmoda victòria electoral, per tant, nomÊs li cal parlar de forma directa als seus votants: agafar el cavall i portar als avis a missa.
Si a mĂŠs, ho fas amb grĂ cia, mediĂ ticament, explorant els mĂŠs baixos instints, i a la contra, la cosa ja estĂ feta.
Si les seves bases electorals estan contentes, no cal mÊs, pots suportar qualsevol escà ndol, qualsevol contradicció, perquè mentre el teu electoral escolti allò que vol sentir, et continuarà votant.
Moltes de les fotografies, temes, o iniciatives dâAyuso, que amb una òptica dâesquerres ens pot semblar que faran que âningĂş la votiâ, en realitat el que fan ĂŠs mobilitzar de forma eficient al seu propi electorat, aquell amb el que ja guanyes. NomĂŠs cal que els altres partits tinguin un cert desgast i desmobilitzaciĂł perquè tu treguis la majoria absoluta.
Aquest factor mobilitzador, en un moment de clar desgast emocional, psicològic i dâestat dâĂ nim general resultat de la pandèmia, es torna vital. Ja vam parlar de per què la participaciĂł seria un factor rellevant el 14F, i ara aquest tema pot tornar a ser vital a Madrid.
La diferència a casa nostra respecte a Ayuso, Ês que la distà ncia entre allò que fas, i allò que dius que fas, ha agafat una distà ncia tan enorme que Ês insalvable, i ja en la mateixa campanya electoral vam veure com, seguint la nostra metà fora inicial, no podies portar als teus avis catòlics a cavall dilluns, i dimarts dir que els teus avis eren anticlericals.
El principal problema som els votants?, ens hem tornat menys crĂtics i analĂtics amb els partits polĂtics?, allò que amb carinyo a Catalunya hem anomenat âjugades mestresâ?
Acceptem alegrement una sèrie de moviments i decisions polĂtiques malgrat que van en contra dâallò que promet, com ens diuen allò que volem sentir i com ho volen sentir, ens permet navegar en una zona de confort?
El 14F ens va dir que en certa manera sĂ, però no totalment.
Es pot fer polĂtica dâuna manera diferent?
El principal problema dâun entorn polĂtic que nomĂŠs âparla pels seusâ ĂŠs que els altres partits amb voluntat de parlar per tothom seâls hi fa molt mĂŠs complex aconseguir-ho.
Qualsevol discurs orientat a la majoria no deixa de tenir petits matisos que comporten que el teu electorat mÊs de base no acabi de sentir èpica ni emoció. Són discursos a favor de, no en contra de.
Les polĂtiques, missatges i decisions que representen a la majoria tenen mĂŠs dâeficiència que dâèpica. MĂŠs de pragmatisme que dâheroĂŻcitat. I per tant, com no apel¡len als sentiments directes dels electors, als budells, generen fins i tot cert desconcert.
Voler governar per tothom representa en els nostres dies un desgast polĂtic evident, perquè en una societat acostumada a lemes de campanya en 140 carĂ cters, haver dâexplicar durant cinc minuts perquè la teva decisiĂł comporta contradiccions, es fa costĂłs i estrany.
Un exemple proper en el temps de voluntat de parlar a tothom, i molt divertit, va ser la conferència de Pere Aragonès fa unes setmanes, on es podia llegir de forma molt burleta comentaris on electors dâun costat i lâaltre de lâespectre no acabaven dâentendre res: no podies estar en contra del que deia, de fet la majoria estĂ a favor de per exemple, la gratuĂŻtat de les escoles bressol pĂşbliques, i justament la sensaciĂł dâestar dâacord en alguna cosa, i no dâestar en contra dâalguna cosa, era la que per molts generava una sensaciĂł estranya.
Per això, si volem unes institucions que governin pel comĂş, encara que no ens acabi de sonar al 100% bĂŠ, i si volem polĂtics que ens parlin de tot i per a tothom, la serenor, lâanĂ lisi i la crĂtica ponderada han de regnar.
No ĂŠs fĂ cil, perquè no tĂŠ un retorn immediat, però les propostes polĂtiques a llarg termini sempre acaben tenint mĂŠs recorregut que el regat curt.
I ara, minuts musicals:
đşÂ El vĂdeo important de la setmana
Avui que ĂŠs el dia del pare, no puc deixar-vos de compartir un dels anuncis que mĂŠs mâagraden de Nadal, i que justament va de pares i fills #llagrimeta
đŚ Minuto i resultado de la vacunaciĂł a Catalunya
Dades rĂ pides a dia 17/03/21
656.587de 7.727.000 vacunats 1a dosi. Un 8,5% de la població total.
289.635 de 7.727.000 vacunats 2a dosi. Un 3,75% de la població total
Amb el ritme actual de vacunaciĂł, es tardaria 1 any i 5 mesos en vacunar al 70% de la poblaciĂł.
đ˛Â El que no veurĂ s als mitjans
Per la gravetat del que treu a la llum, aquest vĂdeo ĂŠs dels que mĂŠs mâhan impactat aquesta setmana.
Els catalans hem exportat les jugades mestres i els girs de guiĂł a Espanya, i costa de seguir el minut a minut de la situaciĂł.
Per aquest motiu, un petit resum:
𼰠Que nâopinen estimats subscriptors?
Espero que us hagi agradat aquest nĂşmero 22.
Nota: sou 71 ordenats subscriptors i subscriptores.
Us ha agradat la cosa? Aquà sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)
Us recomano fer una ullada a la seva tasca polĂtica, a la Viquipèdia en teniu un tastet.