💣Diumenge, el futur de la humanitat en joc
Butlleta 17
Dihaoine math. Tha a ’bhòt teth againn mu thràth deiseil!
És divendres, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, no us llençarem fang com han fet en els darrers debats electorals, ni cridarem com si estiguéssim en… en… no sé... no crec que hagin llocs on es cridi tant la veritat.
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 8 minuts en llegir-ho. Més o menys el temps que has gastat aquesta setmana criticant el format del debat de TV3 per després criticar el format del debat de la Sexta. Ara ets més partidari de la serenor oi? Benvingut a casa estimat subscriptor.
Si encara no reps la Butlleta al teu correu, pots convertir-te en estimat subscriptor introduint el teu correu en la caixeta. Rebràs cada divendres en exclusiva la teva Butlleta plena de serenor.
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
Diumenge, el futur de la humanitat en joc
Sí, ho sé, un títol modest.
Diumenge per fi són les eleccions, i dic per fi, perquè ha estat una campanya de tres anys tremendament dura. Arribem al 14F sense haver pogut viure ni tan sols uns mesos sense crispació, que ens hagin permès criticar al govern i oposició de forma serena a partir del que hagin fet o deixat de fer.
Aquesta legislatura ha tingut sensació d’anomalia constant. Les majories parlamentaries van sortir d’unes eleccions imposades pel 155, i amb un president que no havia estat escollit com a cap de cartell a les urnes. Dos investidures fallides (una per incompareixença i una per manca de suports). Tot democràtic, potser, però no com fora desitjable.
L’empat tècnic entre Junts i ERC ha provocat una legislatura de la confrontació. O més aviat de pinyata, d’uns contra d’altres. La generació de polèmiques estèrils i sense sentit des d’una màquina mediàtica molt ben engreixada per part dels post-convergents ha estat la dinàmica habitual. I pel que sembla, molt efectiva.
ERC mai ha acabat de saber com sortir-se’n positivament d’aquestes tempestes constants, i va cometre l’error de voler fer una lectura crítica d’allò que havia passat i una proposta a llarg termini, en uns temps polítics on penalitza de forma notable qualsevol intent de generar projectes polítics que vagin més enllà del zasca que puguis fer en tuister.
De fet, els resultats de les successives eleccions que s’han anat celebrant en aquest darrer cicle, també han demostrat el factor anòmal dels resultats del 21D. ERC ha anat guanyant municipals o generals amb una distància considerable, fent créixer encara més els nervis del seu adversari.
Les eleccions del 14F no preveuen generar un escenari millor, arribem a elles enmig d’una pandèmia, i també amb cert flaire d’imposició. Després de mesos d’incertesa en que el president Torra no va voler convocar-les per ell mateix, en un intent de desgastar al seu soci de govern, al final el PSC i els jutjats van fer la resta. Tot és tacticisme de regat curt per tot arreu.
L’únic reguitzell d’esperança va venir per l’aprovació dels pressupostos. Per fi sortíem de l’etapa de les retallades, i per fi ERC i Comuns feien un esforç polític de sortir de les seves trinxeres pel bé comú. L’esperança de tornar a la política i superar els blocs va durar ben poc.
Es tractava d’imposar un relat, un frame: Amb Torra tot es feia bé, sense torra tot és un desastre, amb ERC tot és desastre, amb Junts tot és fa bé. Les polèmiques estèrils i continuades que s’han generat per desgastar el partit que assumia la responsabilitat de pilotar conselleries clau en temps de pandèmia com Salut o Educació, han acabat enfangant un ambient que necessitava de molta serenor.
El populisme ha arrelat fort a casa nostra, massa. A tuister es generen herois del no-res, amb opinions molt contundents, amb solucions molt fàcils i simples, que es contraposen a la complexitat de l’administració diària.
Aquests herois, ràpidament són comprats per uns mitjans de comunicació amb una dependència cada vegada més terrible de continguts de consum simples i de presència a xarxes. L’anàlisi ponderat, complex i matisat no ven, no agrada.
Durant mesos, aquests experts, ens diuen que l’obertura de les escoles acabarà amb la humanitat, però la conselleria confia en els tècnics, protocols i professionals, i tenim un dels pocs èxits front la pandèmia: silenci.
El futur de la humanitat en joc diumenge?
No pot ser que tothom estigui tan enfadat, ofès, que tot sigui un drama, un problema, una vergonya. Una persona que ni sabem si existeix, que està darrera un pseudònim, genera la sensació d’enfrontament i frontisme, la divisió entre els que estan d’acord o no.
No hi ha adversaris, hi ha rivals, no hi ha certeses, hi ha conspiracions i jugades mestres.
A la Butlleta hem anat veient de tant en tant, com aquelles polèmiques dramàtiques que eren les més rellevants de la història de la humanitat, s’han desfet en qüestió d’hores, o han deixat de ser importants en quant s’han corregit.
Exemples? el meu preferit, ja ho sabeu estimats subscriptors, és el tema autònoms i l’ambient generat amb la pandèmia. Però el tema obertura escoles o rastrejadors tampoc es queda curt.
Aquest diumenge, tenim davant nostre un repte que va més enllà d’escollir partits i candidats, tenim davant nostre el futur que volem en termes d’ambient polític per al nostre país.
La irrupció de l’extrema dreta, o els bons resultats de partits què només generen mala maror són l’elecció a fer. Molts opinadors ja avisen del risc d’una repetició d’eleccions, o de generar un ambient totalment irrespirable una vegada es faci el recompte.
Aquests darrers mesos hem vist com a Estats Units, una de les democràcies més consolidades del món, aquesta crispació, aquest generar dubtes sobre qualsevol cosa, els ha portat on els ha portat. És evident que la situació a Catalunya no és la mateixa, però sí és cert que tingueu en compte que amb el vostre vot diumenge fomentareu o no, aquest llenguatge i aquesta forma de fer.
En plena pandèmia, amb polítics presos o exiliats, en plena necessitat d’avaluar els nostres polítics amb lupa, i determinar quins proposen solucions més realistes i ponderades per fer front al que tenim a sobre i el que vindrà, tres partits (Junts-PP-C’s) no van presentar els seus programes electorals fins que la pressió els hi va obligar. Un candidat d’extrema dreta ni tan sols coneixia el pressupost de la Generalitat.
Fins i tot, podem viure la situació surrealista de tenir com a guanyadora una candidata imputada per un cas de fraccionament irregular de contractes.
El triomf del fang per sobre de la política.
Diumenge toca derrocar el govern amb el teu vot, o no
Sí, estimats subscriptors, els que realment som republicans i creiem en el valor de la virtut cívica, contemplem cada crida a les urnes com una oportunitat per canviar-ho tot. Un moment per generar noves realitats, noves possibilitats i nous marcs.
Deia el poeta, que cada quatre anys podem derrocar al govern amb el teu vot, o no, però és que també a cada crida a les urnes podem redreçar allò que no ens agrada.
Si diumenge la ciutadania aposta per continuar amb la crispació, els partits redoblaran la crispació, perquè al final els partits no deixen de ser instruments, i s’adapten a les necessitats i preferències de l’electorat.
Si diumenge la ciutadania aposta per canviar el lideratge de la Generalitat, acabar amb 40 anys de bipartisdisme, i iniciar un nou capítol, els partits tornaran a una certa serenor perquè l’elector haurà premiat programa, i no dialèctica.
Tenim els polítics i governants reflex de la pròpia societat que si va a votar. Ni més ni menys.
Per tant, aquest dissabte aprofita la jornada de reflexió per tancar xarxes socials, repassar programes, fets, analitzar críticament i sense filtres les diferents opcions electorals, i excepte l’extrema dreta, escull aquella que creguis que pot representar millor el que vols.
Un exercici d’honestedat
Entre tant de fang, em va sorprendre i molt un article d’Eduard Voltas, on parlava de la honestedat dels periodistes i opinadors en dir de quin peu calçava en aquell moment, i la possibilitat de canviar d’opinió de forma constant i no dogmàtica.
“El contracte de confiança entre el mitjà i el lector inclou la transparència sobres les preferències polítiques de l’editor, que, lògicament, poden canviar segons les circumstàncies. Sóc del parer que aquesta praxi millora la conversa pública i no perjudica la credibilitat del periodisme, al contrari. El bon periodisme no és neutral, és honest. I un mitjà no és una agregador de notícies, és un producte intel·lectual, amb opinió i amb intenció.”
Jo no em puc, ni podré, comparar a l’Eduard Voltas, però si penso que és una bona praxis el que proposa, i tot i que no tinc cap dubte de que tots els estimats subscriptors saben perfectament de quin peu calço, en la meva voluntat de generar un clima de confiança, i que la serenor regni tot el que pugui, us confessaré que el meu vot anirà cap a ERC, i que ho farà pels següents motius.
Republicanisme: des de que tinc ús de raó m’he considerat republicà, el ciutadà com a centre de la política, el patriotisme cívic o la fraternitat entre pobles són valors molt rellevants per a mi, i l’únic partit que porta a la pràctica aquests valors, fins i tot quan li va en contra electoralment, és ERC.
Independentisme: un Estat independent és la millor eina per aconseguir les millores en gestió i recursos. També per la proximitat, és més fàcil criticar i incidir en algú que tinc a dos parades de metro que algú a Madrid.
Eix social: el bé col·lectiu, la justícia social, l’escola pública, etc, són rellevants per mi. El fet que ERC hagi estat el primer partit a Catalunya en “nacionalitzar” escoles concertades i fer-les públiques és un dels pocs intents reals de revertir allò privat cap allò públic, i de salvar projectes educatius increïbles que vull en l’escola pública.
Serenor i antipolítica: vull serenor, molta, vull debat, vull documents escrits, vull reflexió i autocrítica, i ERC ho va fer a través d’una conferència nacional. Puc baixar un document i veure que es farà, com, perquè, i criticar a posteriori si no es fa. No vull promeses incomplertes, ni polèmiques constants per tapar misèries. Vull política, pacte, negociació, vull adversaris, no rivals polítics. Vull diàleg, no confrontació.
Corrupció: No todos son iguales. 90 anys de gestió neta.
Bones persones: No està de moda, però la política la fan persones, i la sort que he tingut en poder tractar amb moltes cares visibles d’Esquerra sempre m’ha reafirmat que són molt bona gent. És quelcom totalment subjectiu, però és així.
Aquests són els meus motius. Que poden canviar. De fet, he votat a molts partits diferents al llarg de la meva vida, i em sento orgullós del meu no-dogmatisme, del meu esperit crític quan és necessari, i de la distància que mantinc moltes vegades per mantenir una objectivitat necessària.
Diumenge doncs, ens juguem el futur de la humanitat, perquè la humanitat som nosaltres. Perquè si realment creus en el republicanisme, vol dir que no hi ha ciutadans més importants que d’altres, i per tant tots formen aquesta gran i enfangada humanitat actual.
Per últim però no menys important: jo no penso dir-te a qui votar, però si et diré que vagis a votar.
Ni por, ni mandra. A votar, a complir amb el teu deure cívic i democràtic. Després a la nit ja pots posar tuister i rajar molt fort del que vulguis.
El futur de la humanitat en les teves mans. Sí, a mi també em torna boig pensar-ho.
I ara, minuts musicals:
🦠 Minuto i resultado de la vacunació a Catalunya
Dades ràpides a dia 01/02/21
224.229 de 7.727.000 vacunats 1a dosi. Un 2,91% de la població total.
158.361 de 7.727.000 vacunats 2a dosi. Un 2,05% de la població total.
Una gràfic que crida a l’esperança, que alegra, que dona llum:
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Espero que us hagi agradat aquest número 17.
Ha estat un número una mica especial, perquè això de la campanya s’ho menja tot, però la setmana vinent, espero, tornarem amb continguts més habituals, analitzant a fons temes candents, i distribuint serenor cada divendres.
Nota: sou 67 ordenats subscriptors i subscriptores.
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)