Guia lenta perquè no et robin la cartera amb les enquestes
Butlleta 7
Mwaramutse!
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Si encara no reps la Butlleta al teu correu, pots convertir-te en estimat subscriptor introduint el teu correu en la caixeta. Rebràs cada divendres en exclusiva la teva Butlleta plena de serenor.
Nota: Això que estàs llegint és la versió curta de la Butlleta. La versió completa només la podeu rebre per correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
🤹🏻♀️Tema de la setmana: guia lenta perquè no et robin la cartera amb les enquestes
Si preguntes al comú sobre les enquestes, et diran que sempre estan manipulades, el resultat depèn de la intenció del mitjà que les publiqui, mai encerten, estan totes mal fetes….. però…. aixequen passions! tothom corre a veure-les!
Són un dels continguts més compartits per xarxes socials, els diaris rentabilitzen la inversió ràpidament amb l’allau de visites que generen en les seves webs, existeix un fum de pàgines i comptes dedicats a compartir enquestes, els d’un partit o l’altre les utilitzen per atacar o defensar als seus, i a més, ocupen hores i hores a les tertúlies.
Què més es pot demanar?
Personalment, les poques vegades que he exercit de politòleg ha estat justament en programes de ràdio on el tema era si les enquestes mentien.
A cada enquesta que es pública, algú m’obre per WhatsApp i em fa la mateixa pregunta: aquesta enquesta està ben feta?
Realment les enquestes són una mica així així, però també són una eina increïble per poder destriar la situació política i analitzar les tendència. Si es fan de forma correcta i s’interpreten sense gaire partidisme, solen encertar molt més del que sembla.
A continuació, com de ben segur que els propers mesos us avorriu amb les enquestes, us plantejo alguns punts claus per tal que no us robin la cartera:
Moment i tendència
La primera cosa que cal destriar és la fotografia que et dona una enquesta (el moment en que està feta) i la tendència (l’agrupació de diverses enquestes en el temps).
Un dels error més comuns sol ser ajuntar totes les enquestes de totes les enquestadores, i a partir d’això surten coses molt curioses, on els resultats de cadascuna no tenen cap mena de lògica.
Coca-cola, Pepsi, Freeway i ColaDia són refrescos de cola, però cadascú és diferent oi? Amb les enquestes igual. No es poden ficar totes al mateix sac.
Si agafem totes les enquestes que s’han publicat sobre Catalunya en l’any 2020, tindrem un gràfic així:
Un bon galimaties. Però si en canvi deixem només les enquestes d’una enquestadora concreta, com per exemple el CEO, i els tres partits indepes del Parlament, el gràfic es torna molt més clar i entenedor.
El soroll desapareix i podem treure conclusions sobre la tendència i evolució.
Enquestadores
Cada enquestadora utilitza un “mètode” diferent per enquestar. Mostra (la gent a qui preguntes), mitjà (telèfon, presencial, internet…) i cuina (la forma en que corregeixes les coses rares que surten).
Per aquesta raó, si volem realment entendre allò que ens diu una enquesta, cal analitzar-les per enquestadora, i no en general.
Electomania té un bon top, on analitzen quines encerten més i menys:
Gad3, SigmaDos i GESOP vindrien a ser les més encertadores. A casa nostra el CEO també sol ser molt bo.
Data de l’enquesta
Un element clau que poca gent es mira és quan es va fer l’enquesta. No és el mateix fer-la una setmana on no passa res, o just una setmana amb una polèmica concreta, o fins i tot, publicar una enquesta feta fa un mes, que una feta fa uns dies.
Exemple: a la campanya de les municipals de 2015 a Barcelona, totes les enquestes indicaven que Xavier Trias seria de nou alcalde. Però si ficaves les enquestes en ordre cronològic de quan s’havien fet, curiosament la tendència era a la baixa de Trias i de pujada constant de Colau.
Mostra
Us imagineu que passa si pregunteu per la legalització de la Maria a només persones d’entre 18 a 20 anys?
La mostra és a quines persones preguntes i com vegeu no és menor. La gràcia de comparar enquestes a partir de la mateixa enquestadora també ajuda a que teòricament facin la mostra sempre igual, i per tant es pugui detectar millor els canvis de tendència.
El CEO o el CIS han aixecat força polseguera sobre el tema mostres, ja que han anat canviant alguns criteris. En el cas del CIS és delirant i invalida la majoria de les seves enquestes, el canvi en el CEO venia respecte la llengua materna dels enquestats, que com podeu entendre alguna cosa si afecta al resultat final, però no invalida les seves enquestes.
Intenció directa de vot i estimació/projecció de vot
Cal distingir un altre element, la intenció directa de vot és allò que responen els enquestat sense fer cap tractament, en canvi, la estimació/projecció de vot és la part en que l’enquestadora cuina i per tant intenta treure totes les respostes trolls, errònies, falses o quedabé que s’hagin produït.
La tan popular cuina fa que una enquesta sigui més o menys favorable als interessos de cert mitjà o partit. Allà és modifiquen, sota criteris subjectius, els resultats finals.
Per suposat les enquestadores et diran que no, que són criteris objectius. Això ho deixo a la vostra sabia interpretació estimats subscriptors.
Un exemple vergonyós
Aquesta setmana molts mitjans presentaven l’enquesta publicada del CIS com una estimació, quan era una intenció directa de vot. També ho va fer TV3.
Aquesta imatge és simplement vergonyant i un escàndol venint d’una televisió pública amb voluntat de servei públic com hauria de ser TV3.
La raó? Comparen els resultats de l’enquesta, que és intenció directa de vot, amb els resultats reals de les darreres eleccions. És com comparar pomes amb tractors.
No cal ser expert en enquestes per veure que la suma dels vots del 21D són 98,2%, mentre que l’enquesta del CIS sumen 66,6%. I això és perquè el CIS no ha volgut fer projecció o estimació electoral, simplement ens ha presentat les dades brutes: que cada uno se cocine su plato y yo no me mancho.
El problema catalán
Una de les coses a les que més haureu d’estar atents a les properes eleccions és a un “problema catalán” molt concret que tenim amb les enquestes a Catalunya ara mateix. Sobretot amb enquestadores forasteres.
Totes les enquestes que es fan a Catalunya donen un volum de persones que afirmen votaran a ERC molt elevat, i un volum de gent que afirma votarà a Jxcat molt baix.
Aquest efecte ha passat durant molt de temps a casa nostra amb el PP. En totes les enquestes sempre sortia un resultat més baix del que després treien realment a les enquestes.
No queda bé dir que votes al PP a Catalunya, per tant la persona que respon menteix. Ara sembla que no queda bé dir que votes a JxCat.
Només cal que aneu a l’enquesta d’abans del CIS per veure aquest fenomen.
La majoria d’enquestadores van errar en els resultats de les eleccions al Congreso de l’abril del 2019 respecte JxCat i ERC, per aquesta raó, si mires les enquestes de cada enquestadora, a partir de llavors alguns van decidir que en la cuina caldria sobredimensionar JxCat i minimitzar a ERC.
Aquesta cuina és molt important tenir-la al cap per entendre perquè les enquestes donen coses tan diferents.
L’enquesta del CIS; amb una projecció simple estaria donant a ERC entre 40-42 escos, i a JxCat uns 23-24. Un resultat que seria força sorprenent si veiem el recolzament que tenen les dues formacions en les xarxes socials cada dia.
Si mirem el gràfic del percentatge dels dos partits de les enquestes d’aquest 2020 tindríem això:
Estrany el gràfic oi? Si us fixeu hi ha dues tendències clares: enquestes que situen als dos partits a un marge petit de diferència, i unes altres que els situen totalment separats. Aquí teniu gràficament el problema catalán.
Que tal el tema de la setmana? Que n’opinen estimats subscriptors?
🍔El món yankee: demandes i més demandes
Tot i que a l’enquesta un 60% dels rigorosos subscriptors de la butlleta van afirmar que volien més dosis de coses yankees, descansarem una setmana.
Només un parell de cosetes a mode d’aperitiu: un resum de la batalla legal de la campanya de Trump després de les eleccions.
Moltes demandes desestimades, rebutjades o abandonades. Altres segueixen en peu o pendents. Trump diu que arriben més. I alguns votants han presentat algunes individualment.
Mentrestant, que sapigueu que a Manhattan encara van pel 60% escrutat. S’ho prenen amb calma.
📒La butlleta important de la setmana
Que vas fer durant la pandèmia pel teu país?
Molt bona campanya del govern alemany, on el teu jo del futur ens explica que va fer pel seu país durant la pandèmia covid del 2020.
És l’únic vídeo que he trobat amb subtítols en la lengua del imperio ahora amenazada en Catalunya. Subtítols necessaris per aquells que com jo, només dominen l’alemany de Westfalia i els hi costa l’estàndard d’aquest bon home.
🥰Si heu arribat fins ací ;)
No deixeu de rebre al vostre correu la Butlleta completa.
Sí, són temps de tuits i WhatsApp, per això l’aventura de muntar una Newsletter és encara més trepidant.
També podeu seguir la Butlleta al canal de Telegram:
:)