📃Comprensió lectora, cartes i Colón
Butlleta 30
안녕하세요! 그것은 일요일이고 사랑하는 가입자 여러분, 나는 당신을 잊지 않았습니다.
És diumenge, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, que avui parlarem d’un tema del que ningú parla: la carta de Junqueras!.
Si vols arribar fins al final, tardaràs uns 11 minuts a llegir-ho. És molt, ho sé, i més veient que ningú ha llegit la carta de Junqueras, però bé, jo per força de corregir errates ho he fet com cinc cops, així què…
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Que això de votar ens mola als catalans.
Per cert, si voleu avui podeu llegir la Butlleta amb aquesta cançó de fons.
📃Tema la setmana: comprensió lectora, cartes i Colón
Diuen que la política són com els diners, que al seu torn són com l’aigua: sempre troba una escletxa per poder continuar endavant per molt difícil que ho sembli.
La política, tant catalana com espanyola, ha trobat algunes escletxes per on continuar el seu camí, tot i les ganes a banda i banda de no voler avançar i quedar-se en unes trinxeres on el temps ha fet que alguns actors se sentin més segurs que no pas fora.
Les eleccions de Madrid, aquelles que reforçarien la via dura contra els catalans, segons els opinadors més selectes, ha generat justament l’efecte contrari.
Ja ho vam dir, que el fet natural seria que el PSOE abandonés el seu viatge al no-res del centre, per tornar-se a un cert discurs d’esquerra i sobretot (per sobre de tot!), garantir les aliances dels 182 diputats que li donen una majoria més que serena en el Congreso per acabar la legislatura.
Per la seva banda, en el Partit Popular tothom ha llegit les eleccions madrilenyes en clau de regionalitzar el partit al màxim i fugir de postures histriòniques en l’àmbit nacional.
Bé, tots en el PP menys una persona: Pablo Casado. Ell ha decidit petar-se l’estratègia de la moderació que l’estava fent recuperar posicions a poc a poc i aturar l’ascens de l’extrema dreta, per tornar a Colón i als discursos durs, una estratègia que veient com els seus propis barons troben mil i una excuses per no anar a Colón, ja es veu que acabarà beneficiant a una extrema dreta que semblava que havia arribat al seu màxim.
Els indults arribaran d’ací a poc temps, quelcom a tenir en compte d’un govern espanyol massa acostumat a no sortir de la seva zona de confort i judicilitzar els problemes. És una bona notícia, només pel fet que els presos i les famílies deixaran de patir.
Algú a can PSOE va llegir per fi les enquestes de forma correcta, i va entendre que un 25% d’espanyols a favor dels indults era una dada demolidorament favorable a la seva concessió.
Per què? Doncs perquè sense cap partit gran defensant-los, sense cap televisió, diari, opinador o ràdio generalista del costat de donar-los, hi ha un 25% de favorables. Un número que arribarà tranquil·lament al 50% en quant el PSOE ha començat amb la seva “didàctica explicació del consens i la concòrdia”.
A casa nostra també es mouen coses, no només pel nou govern, que també, però també perquè la política es va fent camí. La carta de Junqueras va ser la notícia de la setmana.
Per a uns, la carta suposa la rendició (ja portem unes 63 rendicions o així), o millor dit munició per poder atacar al rival polític, per a d’altres un gest per facilitar l’aprovació dels indults (i vistes les reaccions balsàmiques que ha tingut en gent com Bono, Gónzalez, etc… realment ha funcionat molt bé), i per aquells que se l’han llegit de debò (la minoria), una reafirmació del que Junqueras i ERC fa anys que diuen i fan: unilateralitat ara mateix no, però ja vorem.
La gran virtut de la carta de Junqueras és que cadascú llegeix el que vol en ella.
Ho demostra parcialment un dels moments més divertits dels darrers dies, al deixar fora de joc a les dues bandes del Ebre:
Que la política catalana ha canviat de cicle i estem en una dinàmica diferent ho demostra justament aquesta carta. Fora dels cercles més polititzats l’efecte que va tenir la carta va ser positiu en aquest nou escenari de gestos, concòrdies i tornada a una certa normalitat institucional, qualsevol gest favorable a la negociació i el diàleg serà vist com a cosa positiva pel comú.
Recordeu una cosa, estimats subscriptors, el moment en què tant PSOE com ERC van aconseguir els seus millors resultats electorals va ser just en aquella campanya al Congreso en què Junqueras estava al centre, i els dos partits llençant-se rosetes parlant de diàleg, distensió i negociació.
A més, no ens oblidem que la immensa majoria de catalans han apostat decididament per obrir aquesta nova etapa, i per tant és lògic que els esdeveniments que són coherents amb ella siguin ben percebuts.
Curiosament, on la carta va tenir un efecte demolidor va ser justament a Junts per Catalunya. La carta no ha suposat cap tràngol a ERC, més enllà d’haver de recomanar llegir a tots els ultraduis que van bramar ben fort, en canvi sí que ha afectat Junts.
El partit de Jordi Sànchez (o de Puigdemont), va veure una oportunitat, com a mínim, de buscar i situar-se en el debat i marcar perfil. Després de quedar-se fora de joc amb el nou govern, i sense possibilitats d’atacar per aquesta via, la carta de Junqueras representava una possibilitat de cohesió interna interessant: davant les múltiples disputes, un enemic comú extern sempre ajuda.
Però igual que a Casado, a Junts no li ha acabat de sortir bé, més aviat el contrari. El seu secretari general Jordi Sànchez, va fer unes declaracions, i més enllà del que digués (com en el cas de Junqueras sembla que la capacitat lectora del país va a la baixa) van ser ràpidament generadores d’una crisi interna a Junts.
Que a l’espai postconvergent tenen problemes de coherència entre el discurs, el relat i els fets és evident. Com defensar que no vols els indults i per tant vols que persones continuïn a presó injustament? Per què passar en 24 h de criticar els indults, de dir que són a canvi de la rendició d’ERC; per després dir que són mèrit de l'estratègia europea de Junts? Massa incoherent.
Que el nou govern encara feia més dures aquestes contradiccions és una evidència. Però la novetat és què s’obri una crisi interna per una carta de Junqueras (sí, ni tan sols per quelcom d’ells mateixos), potser si que és indicador que alguna cosa està passant molt més profunda.
En resum, així és com la política es va obrint pas, i més que s’obrirà. A una banda i l’altra, les posicions més histriòniques, més dures, aniran trobant cada vegada espais més complexos on navegar. Quedar totalment descol·locats de la realitat i el comú produirà en aquests espais polítics greus crisis internes que s’intentaran externalitzar (veurem com).
Abans de final de curs veurem els presos en llibertat (per fi!), una taula de diàleg en moviment, i una Generalitat que comença a agradar en formes fins i tot a no indepes.
Les coses es mouen, per fi, només augmentant una mica la comprensió lectora, encara tot aniria millor.
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Nota: sou 71 ordenats subscriptors i subscriptores.
Espero que aquesta tornada us hagi agradat molt! Gràcies 🧡
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)