🐻No, Madrid no marca cap camí, o sí
Butlleta 27
හෙලෝ! සෑම සිකුරාදා දිනකම අපි මෙම පළ කිරීම සඳහා පුරුදු වී සිටිමු, අවසානයේ එය සියල්ලම බැරෑරුම් දෙයක් ලෙස පෙනෙනු ඇත.
És divendres, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, que també parlarem de Madrid, per si no en teniu prou, però espero que amb una perspectiva enganxifosa.
Si vols arribar fins al final, tardaràs uns 11 minuts a llegir-ho. Més o menys el temps que gastaràs avui criticant les mesures, o no, del Govern després de l’estat d’alarma.
Recordeu que tot i estar en versió web, la Butlleta és una newsletter, i per tant no deixeu passar l’oportunitat de convertir-vos en estimats subscriptors i rebre cada divendres una estona de serenor al vostre correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Que això de votar ens mola als catalans.
Per exemple, en la darrera enquesta els estimats subscriptors van que allò que més els hi ha agradat de la nit electoral madrilenya va ser la festa a la seu del PP. #prioritats
🐻No, Madrid no marca cap camí, o sí
No, Madrid no significa cap canvi en la política catalana o espanyola, i de fet, és més una continuació de tendències més profundes del que sembla. El cicle electoral el va iniciar Catalunya, i Madrid l’ha seguit. Segurament aviat veurem si Andalusia també s’uneix a la festa.
Però perquè gastar temps parlant d’Espanya si ja som república? He He. Doncs perquè fins al dia que marxi el darrer funcionari espanyol de la nostra terra continuem sent ciutadans d’aquest estat en degradació que és Espanya, i per tant la seva política ens afecta de ple.
Podeu anar a tots els opinaires nostrats que s’han queixat molt fort de TV3 per informar tant de Madrid i que ahir us deien perquè els resultats eren vitals per al futur del govern català. Quin mal està fent el populisme a casa nostra.
Tots els canvis que s’estan produint en el taulell polític espanyol no són aïllats, i responen simplement a l’inici d’un nou cicle electoral.
De fet, el nou cicle electoral el va inaugurar Catalunya, on ja es va veure que la pandèmia no tombava governs, que C’s es dessagna en benefici dels partits tradicionals, que Podemos no treu cap rendiment a estar a govern i que més aviat el desgasta, així com que la majoria al Congreso va pel camí de desestabilizar-se, al fer cada vegada més vitals (i cars) els suports dels separatistes. Una dada més: els bons resultats de l’extrema dreta a casa nostra van tenir més d’inèrcia de cicle que s’acabava que no pas de futur sorpasso a la dreta en termes estatals.
El que ens fa pensar que tot és una mena d’espectacle on res estava predissenyat i tot passa a cop d’efectes, és simplement que el PSOE va voler afanyar-se. La seva jugada mestra particular amb les mocions de censura buscava un escenari de millor i més poder per afrontar aquest nou cicle. Va sortir malament.
Les diferents derivades que puguin tenir les eleccions madrilenyes no són tant en termes electorals o de canvi de tendències en aquest nou cicle, més aviat de recomposició interna pendent dels dos grans partits per tornar a un sistema de partits espanyols més clàssic.
El PP afronta una nova crisi interna de lideratge, la línia dura de Casado va enfonsar electoralment al PP, i el seu canvi a la moderació no funciona. En canvi, el regionalisme sí que funciona i molt bé al PP: Feíjoo o Ayuso en són clars exemples, perquè el que vam veure a Madrid va ser això, una campanya clarament regionalista (qui tenia dubtes de què la cosa aniria per aquí després d’aquella foto d’Ayuso i Sánchez amb desenes de banderetes madrilenyes i espanyoles?).
Espera, espera, estàs insinuant que fer campanyes electorals confrontant la “llibertat” del govern autonòmic amb les “imposicions” del govern central funciona? On hem vist això abans? Ai ai ai.
El PSOE afronta també els seus propis canvis pendents. Cada vegada que el PSOE fa un viatge cap al centre, i endureix el seu to cap a la perifèria llepa. És sistemàtic. Només a Catalunya els ha funcionat.
Però seria un error considerable pensar que el desastre electoral socialista a Madrid pot esdevenir també en altres punts: per dir-ho suau, la federació socialista de Madrid mai ha estat una garantia d’èxit per al PSOE. Està clar que la reformulació pendent mai arriba, i els mals resultats d’aquests deures pendents continuen.
Un apunt: el PSOE també té un problema d’anàlisi de la realitat, ja fa temps que el CIS dóna a Sánchez informació totalment allunyada de la realitat, i mentir-se sobre la teva pròpia realitat política i sociològica no sol comportar grans victòries electorals.
Quin escenari futur s’albira ara?
No tardaran a sorgir enquestes que indiquin que la suma de PP+Extrema dreta poden estar empatant de forma tècnica amb PSOE+Podemos, però aquestes dues grans majories els hi faltarà una cosa per poder governar: els perifèrics.
Tant el Partit Popular com el PSOE necessitaran rebaixar el to a escala general amb tots els perifèrics (regionalistes, indepes, nacionalistes, cantonalistes… etc), i en especial ho necessitarà el PP si vol tornar a governar algun dia Espanya.
El PP haurà de fer un nininini més moderat. No espereu a Casado parlant català en la intimitat, però si passar de la indignació i rasgadura de vestidures més estrafolària. El PSOE per la seva banda, haurà de fer gestos que comportaran necessàriament un desgast al curt, però que serà ben rebut per tots els socis necessaris ara i en el futur (no només catalans).
El PSOE haurà de buscar allò que diem minoria de bloqueig: intentar que pels regionalistes pactar amb el PP sigui del tot impossible, i per tant erigir-se en única opció viable. L’extrema dreta ajudarà a això amb alegria, per desgràcia del PP.
En aquest sentit, la política de confrontació cultural (que viene la derecha!) pot ajudar a pal·liar algunes urgències, però demostra els seus límits. Masses votants prefereixen situar-se en l’eix centre-perifèria que no pas l’eix esquerra-dreta.
Les eleccions a Madrid no han de significar un canvi substancial doncs, més aviat recorden el fet evident de fa temps: que només funciona el regionalisme, que més enllà de victòries electorals puntuals (com les de C’s en l’anterior cicle), només sobreviu aquell que té una bona estructura territorial i unes bases sòlides.
S’està Espanya cantonalitzant? Curiosament les enquestes del CIS ja marquen aquesta tendència de fa anys, els ciutadans espanyols se senten cada dia que passa més propers a la seva comunidad, que no pas al conjunt.
Però per sobre de tot, el missatge que ens envia Madrid torna a ser tossudament el mateix: per governar Espanya (el gran objectiu), els dos grans partits necessiten formar coalicions més complexes, amb la participació activa d’actors més petits, que tenen llengües, identitats i exigències que van més enllà de l’agenda purament central. No és cap novetat, així ha estat de fa dècades.
I als catalans que?
Doncs bàsicament poca diferència amb el que hi havia a la butlleta anterior (prèvia als resultats electorals): tot el que signifiqui fer vitals als partits catalans per la governabilitat espanyola ens acabarà beneficiant d’una manera o una altra.
També la necessitat de certa calma que necessiten els dos grans partits per reorganitzar-se ens pot beneficiar, ja que electoralment la confrontació amb Catalunya no generarà tants incentius, i quan el costat fort d’un conflicte està centrat en altres qüestions sempre genera un oxigen necessari.
De fet, el gran contratemps pels catalans és no tenir ja un govern en ple rendiment. Seria el moment ideal per aprofitar la debilitat del PSOE i esperonar la taula de diàleg i forçar a algun resultat pràctic immediat. Però ja sabem que a Catalunya sempre hem d’acabar (esperem que no per sempre) a expenses de les misèries internes del centre-dreta català, i la mala digestió de la seva pèrdua de lideratge.
Per confirmar tot aquest cicle electoral i els canvis o no de la política espanyola, haurem d’esperar a unes eleccions ja més que esperades: les Andaluses. Aquí viurem un nou capítol de la lluita Sánchez-Díaz, que estava soterrada a l’espera del tret de sortida que ha marcat Madrid. Atents al nom de Juan Espadas, un polític que pot donar molt de parlar, amb un perfil regionalista i moderat dels que costa trobar.
I ara, moments musicals:
📺 El vídeo important de la setmana
Tots els que surten en aquest vídeo es diuen Josh, però la cosa és molt més freak del que sembla.
La història completa la podeu trobar ací.
Tampoc us podeu perdre aquesta entranyable imatge:
📲 Recomanacions de lectura
Referent a la nota anterior sobre Juan Espadas, us recomano el perfil que li fan a eldiario.es.
Hi ha veredicte de la Junta Suprema de Facebook sobre la suspensió de Trump en aquesta xarxa social. Teniu un article ací, però aquest tema obre un debat molt més profund: és facebook sobirana per decidir que es publica i que no?
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Nota: sou 71 ordenats subscriptors i subscriptores.
Els millors de cada casa! 🧡
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)