☕ A voltes amb els indults... i la perifèria
Butlleta 29
Hoi! Hjoed is it snein en it is jo momint fan sereniteit, frede en rêst.
És diumenge, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, que avui parlarem d’un tema del que ningú parla: indults!
Si vols arribar fins al final, tardaràs uns 9 minuts a llegir-ho. Més o menys el temps que gastaràs avui veient talls del FAQS d’ahir i pensant “doncs la consellera Vergés ho va fer millor del que pensava”.
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Que això de votar ens mola als catalans.
Per exemple, en la darrera enquesta els estimats subscriptors van decidir per amplia majoria i aclamació, que en Sanchis va fer una gran entrevista al MH president Aragonès, i que és dels millors entrevistadors de Catalunya. #criteri
☕ A voltes amb els indults... i la perifèria
Des de la Butlleta volem enviar una gran abraçada a tots els que després de les eleccions a Madrid vam predir el gir del PSOE cap a posicions més dures contra l’independentisme, i de fet, fins i tot l’expulsió de Podemos del govern de coalició estatal. #escalf
Els indults s’estan abordant per part de l’independentisme a través de dues cosmovisions. Una primera en què són un element distorsionador i no desitjable, ja que deixen fora de joc gran part del relat i proposta estratègica, i una segona on són el resultat de les circumstàncies polítiques i judicials del moment, una oportunitat sobrevinguda que cal aprofitar.
En aquesta primera cosmovisió els indults són un deixar fora de joc als propis. La mesura de gràcia vindria a demostrar per una banda la si diferència entre PP i PSOE, i que existeix algun marge negociador i de pressió dins del mateix sistema polític espanyol. El problema d’acceptar això, és que plantejaments com el #noatot o de bloqueig de les institucions catalanes durant anys demostren no generar cap avenç ni cap resultat.
A partir d’aquest fora de joc, podem trobar surrealistes interpretacions dels indults: que és acceptar una rendició, que és bescanviar-los a canvi de renunciar a la independència, que és un pacte secret per nosequé, etc etc.
La segona cosmovisió, que sembla ser s’imposa entre el comú, té una mirada més pragmàtica: els indults són, en essència, el resultat de les diferents circumstàncies polítiques i judicials que s’han anat desenvolupant en els darrers mesos. Una mena d’oportunitat sobrevinguda que cal aprofitar, no perquè sigui perfecta, però si representen un gest d’entesa, comporta la fi de molt patiment de les famílies dels presos (i d’ells mateixos, és clar), i també una mica d’oxigen i de desescalada.
Aquesta cosmovisió és complexa, ja que comporta no només moments polítics aleatoris com les eleccions a Madrid, sinó també perquè els indults venen acompanyats de deures propis i contradiccions, dos elements que per aquell independentisme instal·lat en el pensament de no ser independents ja per un dominó de traïcions i renúncies, és difícil d’assumir i dur sentimentalment.
Gabriel Rufian ho definia molt bé: el PSOE no fa, se l'obliga. I per tant, el primer element que cal tenir en compte és aquest, el PSOE no durà a terme aquests indults per voluntat pròpia, sinó per obligació donades les seves circumstàncies.
Món judicial: més enllà del que facin els tribunals europeus, en la judicatura espanyola ja es comença a olorar que la sentència del procés no és tan perfecte com es pensava, i el més rellevant, el mateix Tribunal Constitucional ja ha començat a trencar la seva unanimitat, els jutges progressistes comencen a parlar de vulneració de drets fonamentals.
Geometria parlamentària: que ERC sigui un soci indispensable en la governabilitat espanyola és una realitat, curiosament, una realitat curiosa i incomoda tant per ERC com per al PSOE. Una vegada instal·lats al Palau, ERC té molta més capacitat d’influència, i el PSOE, amb els seus múltiples incendis, no pot permetre un de nou a Catalunya, cal distensió, i una pista d’aterratge polític que a Madrid pensen que pot representar ERC.
Perifèria i centre: el PSOE ha tornat a descobrir a Madrid que cada vegada que efectua un gir cap al centre a la recerca de votants de Ciutadans, acaba ajudant al PP a fer-se fort i acaba tenint una bona sotragada a les urnes. A més, i ja ho hem parlat molt a la Butlleta, tots els partits espanyols ja oloren que les polítiques regionalistes, d’accentuar el fet particular per sobre d’una idea d’Espanya amb la que ningú acaba de trobar el què, comporta victòries electorals.
Dit tot això, els indults no seran totals, sinó parcials, comporten la sortida de presó però no la fi de les inhabilitacions, i tampoc resolen la situació dels exiliats i dels altres 3000 represaliats que encara estan pendents de judici. L’amnistia doncs, haurà de continuar al centre de l’agenda.
Només s’està intuint, potser no acaba sent, però els indults també estan generant una inestabilitat dins del pròpi sistema polític espanyol. Podeu preguntar a C’s pels possibles efectes de les fotos a Colon.
Deures per als independentistes
Els indults també generen una sèrie de deures indiscutibles per als independentistes. La primera tasca serà la necessària entrada en la cuina política espanyola a nivells inimaginables de fa anys. Contradiccions i poca estètica per al nou govern.
Només apuntar alguns elements on l’independentisme hauria d’entrar:
Reformes del codi penal per rebaixar penes i preparar el camí per un hipotètic ho tornarem a fer. Sense la possibilitat de repressió, l’Estat té més incentius per negociar.
Ser part en els nomenaments del TC i consell del poder judicial. Els indepes han d’ajudar a nomenar jutges amb visions menys retrògrades de l’estat en els seus òrgans principals.
Garantir l’estabilitat d’un govern Sánchez que si vulgui dialogar, generant incentius per un referèndum acordat. Això serà dur estèticament perquè caldrà parlar d’estatuts i disposicions addicionals a la constitució. En aquest apartat, també caldrà negociar que no hi hagin recursos al TC a les lleis catalanes, com fins ara existia de manera sistemàtica per part dels governs espanyols.
Traspàs de competències i reforma de finançament: caldrà tornar a totes les taules autonomistes on es poden aconseguir més quotes d’autogovern i millor finançament.
Refer el país: tres anys de paràlisi política al Principat i la pandèmia, han deixat el país trinxat, cansat i desafecte, cal revertir aquesta situació i ajudar als que més ho necessiten.
Un govern que legisli, ampliï la base i governi per tothom: tot i que els primers passos de l’administració Aragonès ja van ben encaminades i focalitzades en això, cal continuar sent més, i aconseguir el següent objectiu a les urnes, així com començar una activitat legislativa frenètica per posar al dia tot de lleis antiquades i obsoletes que són de la nostra total competència.
En resum, els resultats del 14F, el desastre de les mocions de censura de Sánchez, i la presidència d’Aragonès obren nous escenaris de trànsit, i generen els incentius necessaris per una nova fase del conflicte política català.
Les tasques pendents són considerables, però els incentius per tirar endavant molts, sobretot, la necessitat de generar fortaleses en el llarg camí cap a la nostra anhelada República Catalana.
I fins aquí, el tema del dia, que espero que us hagi agradat estimats subscriptors.
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Nota: sou 71 ordenats subscriptors i subscriptores.
Certament la setmana passada no va haver Butlleta, però estimats subscriptors, un servidor de tots vosaltres ha tingut uns dies complicats a la feina, i de fet, us confessaré que no sabia que humanament fos possible treballar tantes hores al dia.
Espero que aquesta tornada us hagi agradat molt! Gràcies per entendre-ho 🧡
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)