👩🎨 Ayuso parla per als seus, i la culpa de tot la tenen els catalans
Butlleta 26
Selamat pagi! Hari ini saya membawakan Anda berita dari ibu kota Kekaisaran, untuk mengesampingkan fakta provinsi kami yang biasa
És divendres, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, que aquí no parlarem de l’extrema dreta i del perill per a la democràcia que suposa, que macu hagués estat tanta contundència quan l’extrema dreta apunta als indepes oi?
Si vols arribar fins al final, tardaràs uns 11 minuts a llegir-ho. Més o menys el temps que gastaràs avui criticant les mesures, o no, del Govern després de l’estat d’alarma.
Recordeu que tot i estar en versió web, la Butlleta és una newsletter, i per tant no deixeu passar l’oportunitat de convertir-vos en estimats subscriptors i rebre cada divendres una estona de serenor al vostre correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Que això de votar ens mola als catalans.
Per exemple, en la darrera enquesta els estimats subscriptors van afirmar que el MHP Mas ha estat el segon millor president de la Generalitat.
👩🎨 Tema de la setmana: Ayuso parla per als seus, i la culpa de tot la tenen els catalans
Poques hores abans de que s’acabi la campanya electoral madrilenya, tot i la distància política, social i fins i tot emocional que podem arribar a tenir amb les cosetes de la capital del Imperio, certament la seva campanya electoral ens ha deixat alguns elements molt interessants a analitzar.
Tota la campanya madrilenya neix d’un element sobtat: la jugada mestre de Pedro Sánchez per fer-se fort i furtar (democràticament clar) al PP algunes alcaldies i comunitats autònomes.
Aquesta jugada mestrívola sanchista es basava a apropar-se C’s i que aquest fes canviar les majories en Múrcia, Castella i potser Madrid.
La mala maror entre C’s i PP en algunes places era més que evident, i després de l’èxit socialista a Catalunya era un bon moment per plantar-se a mitja legislatura amb una bona base de poder autonòmic, per qui sap, convocar eleccions veient la nul·la capacitat de Casado per fer oposició en el Congreso.
Per què Sánchez pensa sempre en eleccions? Primer perquè és un jugador, i li agrada jugar. Segon perquè la coalició amb Podemos està sent tant o més traumàtica del que ja pensava que seria, i tercer la mandra infinita que fa haver de negociar amb nacionalistes, secessionistes i altres elements subversius destructors d’Espanya, que a més (i és realment el motiu de la mandra) no paren d’apretar en tot, a cada llei.
La jugada va naufragar a poques hores. Sorpresa.
Sánchez no es va recordar d’una màxima que cal tenir sempre present en política: la dreta en el fang i el joc brut sap jugar molt millor que l’esquerra. Sempre.
El PP, en el seu espai natural de sang i fetge, va neutralitzar les mocions de censura de forma ràpida, i en l’únic lloc on podia arribar a funcionar, Madrid, Ayuso va fer una contra jugada mestre, que diumenge sabrem si li ha sortit bé, i va ser convocar eleccions: doble o nada.
Ràpidament els partits van prendre posicions. Els socialistes van iniciar la seva campanya de voler anar al centre a pels vots de C’s, que poques setmanes després es va demostrar com un gran error, i segurament, un moviment que després no s’ha pogut compensar de cap de les maneres i condicionarà el resultat final.
D’aquest moviment els culpables són els catalans. A Catalunya l’estratègia del PSOE de radicalitzar-se, no fer enfadar gaire a Vox i d’anar a pels vots de C’s va funcionar de manera més que notable.
No és cap secret que els vots de C’s a Catalunya es van repartir entre Vox i PSOE, i aquest raonament és el que també va ser un dels arguments per la jugada mestra inicial. Però Madrid no és Catalunya, i resulta que un PSOE de dretes els votants només el compren a Catalunya.
Tot el vot de C’s, segons les enquestes, s’està anant cap a Ayuso, bàsicament perquè és molt més fiable i parla molt millor a aquests votants. Sap què mobilitza al seu votant, i ho porta al límit.
Curiosament, el president Sánchez ha passat força inadvertit durant la campanya, bàsicament perquè Ayuso podria concentrar fàcilment el vot anti-Sánchez.
La resta de la història ja saben com anat estimats subscriptors… que si libertad, que si amenaces, que si democràcia, que si… segur que no sabeu ni un tema local madrileny de què hagin parlat durant la campanya… oh… ah… exacte.
Perquè com ja vam començar a veure a la campanya catalana, la política actual ja no va de parlar de projectes, polítiques o de què es farà o deixarà de fer. Ara la política va de sentiments, d’emocions, de relats simplistes, de amb mi o contra mi, de totes aquestes coses.
I sobretot, la política va de tenir contents als teus votants.
L’americanització de la política, aquella que tant temem a la Butlleta, s’escampa sense control. No és cap secret, en una conjuntura on els blocs de votants són totalment estancs, i al votant li costa molt canviar de vot, acaba guanyant aquell que sap mobilitzar més al seu votant.
És per això, que mentre podeu veure grans crítiques a les performances d’Ayuso o d’un senyor d’extrema dreta, la clau de volta és que als seus propis votants els hi encanta.
El votant ja no penalitza al seu partit votant un altre, acaba penalitzant no anant a votar. Ho vam veure de forma clara i punyent a Catalunya, on la mobilització va ser la clau, ho tornarem a veure diumenge a Madrid.
Tot i que no estic d’acord del tot amb l’article, aquí teniu un exemple molt clar: si mobilitzes els barris on estan els teus votants, guanyes les eleccions, per tant centra la teva activitat només allà on tens votants.
Per descomptat, no cal veure Madrid amb ulls catalans en el sentit demogràfic. Allà la polarització i diferència dels barris és molt més gran, no hi ha tanta diversitat com als nostres.
Tornem, la deriva política d’alguns partits de centrar-se només en els seus, i deixar de banda el comú, de no plantejar projectes de país, no deixa de ser un reflex de la societat fragmentada i desfeta que ens ha anat quedant a poc a poc a partir de la crisi del 2008, i que de ben segur la pandèmia aprofundirà encara més.
Pensar només en la jugada mestra immediata, monogràfica, de lluita cultural i sense pensar en el comú, funciona de forma espectacular en el curt termini, però no en el llarg.
Desfetes com la de Ciutadans o el PP els darrers anys són un exemple clar d’això. Pocs partits són capaços de plantejar projectes polítics que busquin hegemonies o ampliar bases, teixir sinergies i cohesionar societats. I qui ho intenta sol rebre grans atacs i burles per fer-ho.
Només cal donar una ullada i trobarem que molt pocs polítics espanyols o catalans tenen una idea clara de cap a on va el projecte polític que aspiren a liderar. Es troben a faltar molt sovint discursos com el de la primera investidura d’Aragonès: podies estar més o menys d’acord, però t’estava explicant de forma esquemàtica un model de país que tenia al cap, i on no hi havia ningú exclòs.
També hi ha d’altres polítics en el nostre entorn que continuen treballant en aquesta línia, aguantant contra tot i tots, com per exemple Feijóo o Puig.
Són mal temps per la política que vol construir, que vol plantejar projectes globals, integradors i hegemònics, el més gran repte que té la democràcia actualment és justament el populisme, perquè l’extrema dreta ja sabem on (i amb qui) acaba, però segons sembla del populisme no ho tenim tant clar, i l’exercit d’assessors jugamestristes molt sovint són massa escoltats.
Prometre el nèctar de la victòria sense esforç, al curt, i sense necessitat d’una feina dura, solitària i perdedora al curt.
Conseqüències de les eleccions a la CAM?
Encara que siguin unes eleccions autonòmiques, tindran un efecte en la política espanyola que vulguem o no ens afectarà. I més si pensem el que representa econòmicament i políticament la capital del Imperio.
Hi ha tres elements principals:
El calendari electoral quedarà més tranquil, només una victòria en el darrer moment del PSOE comportaria que aquest fes l’intent en l’àmbit estatal.
Si es confirma que C’s queda fora del taulell de joc, i que l’extrema dreta no avança amb l’energia que es creia, Sánchez tindrà doble mandra al Congreso, ja que els seus socis d’investidura es tornaran encara més vitals, i més cars de mantenir.
En el PP, Casado pot ser un gran damnificat. El populisme pot funcionar en algunes places, però no de forma conjunta en l’àmbit Estatal, li va comportar una derrota històrica, i el seu gir a la moderació tampoc funciona. Si hi ha una gran victòria d’Ayuso li pot sortir encara més nans.
Madrid quedarà políticament desconnectada de la resta, on la moderació és qui està guanyant en quasi totes les places (Galicia, Euskadi, Catalunya, País Valencià…). El todos contra Madrid, que ja es va veure amb el tema dumping fiscal pot anar a més.
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Nota: sou 71 ordenats subscriptors i subscriptores.
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)