⚡️Auctoritas i programa electoral

Butlleta 38

Ренои, не знам на кој јазик да барам за да ги напишам овие промашувања, тоа се 38 булти!

És divendres, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!

• Si vols arribar fins al final, tardaràs uns 7 minuts a llegir-ho. Més o menys el temps que heu passat aquesta setmana rient amb tota la crisi que està patint el PP.

Recordeu que tot i estar en versió web, la Butlleta és una newsletter, i per tant no deixeu passar l’oportunitat de convertir-vos en estimats subscriptors i rebre cada divendres una estona de serenor al vostre correu:

⚡️Tema del dia: Auctoritas i programa electoral

Aquesta setmana ha fet just un any de les eternes eleccions del 14F, que van fer canviar l’inquilí de Palau després de dècades de domini convergent de la màxima institució del país.

Tot i que van haver de passar mesos per arribar a un acord, i sotmetre als perplexos electors a una investidura fallida, Pere Aragonès va acabar sent president de la Generalitat.

Catalunya en la seva darrera etapa democràtica ha estat un entorn polític amb una marcada tendència al presidencialisme, és a dir, a la preeminència del president en la vida pública i política del país.

No és estrany, tant Pujol com Mas van llaurar aquest element, amb molta intensitat, fins a nivells d’arribar a vincular Catalunya sencera al pujolisme en el seu moment. No entraré més perquè penso que tots ens entenem.

En l’etapa més recent, a qualsevol observador de la política catalana que parlessis ràpidament t’afirmava, amb una contundència poc habitual, que ni totes les conselleries podien comparar-se a tenir la presidència.

No deixen de tenir força raó: només cal veure com alguns temes rellevants en l’anterior legislatura es van ajornar sine die. Casos com les eleccions o bloquejar la taula de negociació per part de la presidència.

Per tot això, era molt interessant veure com Pere Aragonès gestionava aquesta mena d’auctoritas que tenen els presidents de la Generalitat, com imprimia el seu segell personal, i sobretot, com canviava la forma de fer amb un president d’Esquerra.

La conferència

Aquest passat dilluns, vam tenir una considerable demostració d’auctoritas, en forma de conferència.

No va ser necessari un escalfament previ de la mateixa via mitjans de comunicació, com es feia amb els presidents Mas o Puigdemont.

Tampoc va ser necessari grans paraules, metàfores marineres, insinuar coses, inventar-se nous termes, o deixar veure que passaran coses que no passaran.

No. Tot va ser més ordenat, més anodí: més contundent.

Para Aragonès, davant de les principals autoritats del país, va recitar durant prop d’hora i mitja el programa electoral d’ERC.

Tal qual.

Si el mateix text s'hagués recitat fa un any, ningú hauria notat gaire diferència.

Però n’hi havia i era molt important.

Va enviar dos missatges molt clars, als seus “socis” a Catalunya que per molt ninini i cops d’efecte, el govern continuaria apostant pel diàleg, i als seus “socis” a Madrid que per molt ninini i geometria variable, el govern continuaria apostant pel diàleg.

Sí, el “govern”. Va ser d’aquesta forma com Aragonès va trametre el missatge de que l'estratègia la marca ell, el temps el marca ell, i que l’aposta estratègica d’Esquerra no canvia, per ara, i que si cal canviar-la, que no es descarta, serà quan toqui.

I a l’acabar la conferència, tots els presents es van aixecar i van aplaudir. No per convenciment, sinó auctoritas, la que confereix el càrrec.

Mentrestant, els intrèpids ciutadans que la vam escoltar vam quedar com freds, no va dir res nou. Ni tan sols una mica de cuixa i brilli brilli, res, un programa electoral. Fins i tot es podria dir que va ser avorridot.

Alguns, que som observadors de mena, sí que vam fer somriure murri veient tot plegat.

De fet, les reaccions l’endemà sí que van sorprendre. Tant a casa nostra com a la capital del Imperio.

Al meu entendre, no sabien ben bé que dir: no cada dia algú es dedica a mantenir-se en el seu programa electoral i l’estratègia escollida i votada per la militància del seu partit. I molt menys a tenir-te assegut una hora mentre t’ho llegeix.

Però no us sentiu cofois i aneu corrents a pel nectar dels deus.

Això que va fer Aragonès també comporta riscos, i és que la coherència en política no s’ha abandonat per tants partits de forma generalitzada perquè sí.

La taula tindrà un desgast polític evident, i dona arguments als teus rivals per atacar-te de forma constant.

A més, la propia via del diàleg és complexa, costosa i lenta. Elements que poden suposar un entrebanc considerable. L’exigència i necessitat de resultats tangibles també pot ser tot un repte difícil de gestionar.

Per això, aquesta aposta estratègica d’ERC, que segons el CEO també representa un gran consens en la societat catalana, no deixa de ser un termòmetre per detectar fins a quin punt la política catalana ha canviat i aposta al llarg sense deixar de tenir en compte el conjunt del país.

Veurem.

I fins aquí el tema del dia, la setmana vinent cuixa i brilli brilli.

🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?

Nota: sou 75 ordenats subscriptors i subscriptores.

Us ha agradat aquest número? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)