No puc explicar què passarà divendres
Butlleta 4
Здравствуйте!
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 12 minuts en llegir-ho. Més o menys el que li dediques diàriament a defensar o criticar a Oriol Mitjà a tuister… que tots ho sabem!
👨🦯Butlleta ràpida per entendre la setmana
Aquest cap de setmana serà més fàcil visitar als familiars morts que als vius #coses
A Catalunya es torna a parlar rus #hotornaremafer
No se t’acudeixi fer una reunió amb la teua família, però sí pots anar sense mascareta a la festa de El Español #elvirussisabedecarteras
El teletreball serà obligatori, però només recomanable, però molt altament recomanable #masclaroagua
🤹🏻♀️Butlleta de la setmana: no puc explicar què passarà divendres
Hi ha un run run en l’ambient d'emprenyamenta, de frustració. Ahir dijous, cues als supermercats de nou, com un déjà vu, que ens tornava a les guerres pel paper higiènic de fa uns mesos.
Professors universitaris, amics, companys, periodistes, i gent que en general llegeixes/escoltes habitualment perquè són gent mesurada i amb els peus a terra, de cop s’han tornat intensos, i disparen a tort i a dret en busca dels culpables d’aquesta situació. Amb tuits o missatges de WhatsApp plens de majúscules i signes d’exclamació.
La culpa de tot la tenen els polítics, que no tenen plans, no fan ajudes, i són caòtics. A més, tampoc escolten els experts (perdó, a l’expert), i prenen les decisions en base a… a… bé… no sé… sense base!!
Espera no, la culpa de tot la tenen els joves irresponsables! Que no volen quedar-se a casa i no compleixen res!! Que fan botellones!
No seré jo qui defensi la gestió d’aquest govern nostre, o del d’allà més llunyà també nostre, o fins i tot els que no són nostres però són veïns i fan exactament el mateix amb diferència de dies, doncs ràpidament estaria acusat de pagueta, però potser sí caldria analitzar algunes coses amb serenor.
Partint de la base que la meva humil mirada no és de gran expert suprem en pandèmies, però si observador de la vida política en general, us proposo algunes reflexions que potser no llegireu perquè van en contra del #putatot que ara mateix hi ha en xarxes i opinadors.
És només una grip
Els experts que ara clamen per restriccions dures, que anem tard i que no fem el que cal, eren els que ens deien que això seria una grip forta, i que cap avall que fa baixada, o que els coles serien un desastre.
Alguns d’ells van demanar disculpes, en especial els que van aconsellar als governs de tota Europa que tampoc calia fer gaire, i que arribat el cas, seria quelcom com l’Ebola, uns quants confiants i au.
Per ser justos, només alguns, molt molt poquets, van dir el contrari, però fins i tot la OMS ens deia que no era per tant.
PCR’s i rastrejadors
Durant mesos, grans experts (a tuister), ens deien que el gran problema eren les proves PCR, que calia fer-ne més, centenars, milers, i que per això res funcionava bé.
Doncs bé, ara, en el pitjor moment de la segona onada, és quan més proves s’estan fent. Fins i tot, a Andorra es va arribar a fer proves a tota la població, com els hi va dir l’expert, i tampoc han aconseguit frenar la segona onada.
I sí, les proves són vitals, importants, però potser no la solució màgica.
Quan les proves pcr sortien per les orelles, i es van haver de deixar de fer cribratges al carrer perquè la gent no hi anava, el nou mantra va ser reclamar que tot el problema de la pandèmia eren els rastrejadors.
Els més indignats amb la llei Aragonès ara clamaven perquè per tenir rastrejadors ràpid calia de contracte a privats, de cop era pitjor el contracte que tenir els rastrejadors. Ara ja tenim els rastrejadors, però continuem igual.
Estic segur, que d’aquí una setmana el gran problema que ho ha de solucionar tot serà un que de nou, quan es solucioni, no haurà estat tant determinant com sembla.
No tenim ni idea de res
És així, els experts (i l’expert) que ara ens diuen el que cal fer amb tota la vehemència, resulta que al gener ens deien una cosa diferent. Ningú sap que fer o com fer-ho.
Els experts més preocupats per la pandèmia que per fer-se famosos, en un to molt més seré, ens ho diuen amb cruel sinceritat: anem aprenent en base a la prova error, canviant protocols cada setmana si fa falta, ens adaptem.
No has d’anar a la revista mèdica de Nova Anglaterra o Oxford per trobar-los. Alguns surten cada dia a les notícies nostrades, però no els tindràs en portada, perquè no fan titulars grandiloqüents ni tenen la solució màgia a tot, són crítics però no destructius, posen en dubte les seves pròpies hipòtesis (òndia, això sona al mètode científic!), i no són carn de canó del titular del diari que vol la teva visita.
Personalment, escolto als experts que assessoren al govern i bé, una mica de serenor si m’arriba: Trilla, Mendioroz, Argimon... etc.
Si els experts estan així i diuen això, els polítics encara estan més perduts. Cap recepta a acabat funcionant més enllà de la tecnologia medieval antipandèmies (el confinament total), i les mesures que ara prova un país, després les prova un altre.
On sí es marca la diferència, és en la comunicació i les ajudes associades a les mesures preses, i en la determinació d’aquestes. És en la lletra petita on es demostra realment si estàs davant d’un bon gestor o no.
Navegar políticament entre tot això és complex. I més quan has de decidir quin sector tancar i tocar de mort econòmicament.
Poseu a governar a experts!
Creieu realment que cap polític de cap país no estaria encantat d’aplicar LA mesura que ho solucioni tot i poder marcar-se la medalleta?
No tenim governs tecnocràtics per una raó, i és que quan s’han instaurat han demostrat que en tota decisió hi ha un component polític i en conseqüència ideològic, que cal tenir en compte molts més elements que el simple element sectorial, i que la governança és més complexa, i encara més quan entren en joc drets i llibertats.
L’expert serà ben rebut fins que tanqui el teu sector.
Hi ha un document molt interessant, és un Google Drive, que mantenen actiu un grup de treball d’experts en enginyeria, medicina i altres especialitats, i que es dediquen a tenir actualitzat amb les novetats que van descobrint en els seus grups d’investigació sobre la covid:
https://docs.google.com/document/d/1fB5pysccOHvxphpTmCG_TGdytavMmc1cUumn8m0pwzo/edit
En aquest document pots anar observant com allò que la setmana passada pensaven que era cert, ara ja no ho és. Són els que van començar a veure fa mesos que potser la transmissió per aerosol era més rellevant que no pas per contacte.
Són dels experts que m’agraden, que no tenen por a dir ens hem equivocat, i que ens regalen en temps real, els seus avenços en investigació.
Un cas d’èxit: les escoles
Durant tot l’estiu, el principal “ariet” contra el govern van ser les escoles. No es podien obrir. Si ho feien serien el gran focus de contagi, i no, no ho han estat. De fet, el gràfic demostra que es contagiaven més nens a casa que a l’escola.
En el cas de les escoles veiem el caos en que estem instal·lat a nivell d’opinió: gent reclamant al govern de forma molt airada al programa FAQ’s un pla d’acció, i professors queixant-se de que el pla d’Educació que es va establir al juny s’ha hagut de canviar 20 vegades com a mínim.
Per cert, el crit de necessitem més professors, és inversament proporcional al silenci de les borses de professors suplents disponibles. Sí, estan totalment buides, ja no és cosa de contractar, és cosa de manca de mans.
Però tornant al pla canviat 20 vegades: quin pla et pot aguantar més enllà d’una setmana?
També s’intuïa que tot aniria més o menys bé per un altre cas d’èxit, que no vas veure en cap titular ni portada, i són els 230.000 nens i nenes (sí, 230.000) que van fer activitats de lleure a l’estiu sense provocar focus de contagi.
Les bones notícies i casos de bona gestió no cotitzen gaire a xarxes socials.
El caos en la informació
El que si s’ha fet molt malament en tots els sentits ha estat la comunicació. No se salva ningú.
En la primera onada hores de “missatges” de Sánchez on no es deia res, BOEs que canviaven les coses o no estaven del tot perfilats… etc.
Disputes i picabaralles polítiques que no toquen en aquesta hora greu, i càlculs electorals d’alguns presidents autonòmics que clamen al cel.
I aquí, consellers que filtren restriccions, contradiccions tres cops el mateix dia, globus sonda continuats, portaveus del govern que no saben que passarà, i unes eleccions a la vista que no ajuden en res a una serenor més que necessària.
Fins i tot el vicepresident Aragonès va haver de cridar a l’ordre.
Mitjans de comunicació amb titulars que no corresponent al cos de la notícia. O simplement inundació de notícies que ens expliquen amb luxe de detalls quan tot va a pitjor però s’obliden de les petites grans victòries.
No ens enganyem, a Catalunya teníem un govern dividit i dèbil d’abans de la covid. Amb un soci de govern que ataca per terra mar i aire a l’altre sense treva. Un President que anava a reunions i prometia coses sense consensuar amb ningú, o oferia càrrecs sense ni tan sols comentar-ho al soci de govern.
Per no parlar d’haver de gestionar tot això amb uns pressupostos de l’era Mas. Quan més necessites recursos en sanitat i educació, estàs funcionant amb uns pressupostos de retallades.
I la ciutadania que?
Doncs no ens enganyem, les situacions esperpèntiques i de manca de responsabilitat estan a cada cantonada,
Reunions al centre de Barcelona de centenars de persones sense cap protecció, a la plaça de Reus manifestants contra el toc de queda, gent fumant sense mascareta pel carrer, botellones i festes privades… etc.
El gràfic anterior mostra com els contagis han anat mutant cap a edats més baixes. Els joves no són culpables de tot, com tampoc són els avis, simplement són els que en els darrers temps han aconseguit mantenir una vida social més activa.
Perquè una cosa sí que sabem de la covid, i és que el contagi és de tu a tu, per tant tot aquell espai de socialització és un potencial focus: tant bars com el saló de casa teva si venen 10 familiars.
Però és que en _________ no fan res diferent a aquí i estan millor
Doncs bé, potser fa unes setmanes sí, però ara com pots observar tot el mapa està en vermell, i els que no ho estan, ho estaran.
Al final, les mesures d’uns i altres no varien gaire, simplement es van aplicant a mesura que la situació empitjora.
Llavors, de qui és la culpa?
Jo no sé de qui és la culpa, però si sé que no té un únic culpable: ni ho són els polítics, ni ho són la població, ni ho són els joves, ni ho són les escoles. Hi ha un fum de matisos i d’elements a tenir en compte.
El que sí sé, és que només hi ha una forma d’aturar tot això: la feina ingesta, i silenciosa, que fa tot el personal sanitari, en unes condicions laborals fruït d’anys i anys de retallades, amb uns governs dèbils, i que han de fer equilibris per no matar sectors econòmics sencers, i dels polítics (i no tant polítics) que s’estan deixant la pell comprant material sanitari quasi d’estraperlo, o pensant i repensant com obrir escoles.
Els que estem més ficats en política, sabem de directors generals que porten mesos sense dormir, i que físicament estan destrossats, o de regidores que s’estan inventant les mil i una per mantenir un fil d’activitats culturals al seu poble, o la directora d’institut que somia amb quadrants d’horaris i demana a nostru senyor que demà li enviïn dos profes extra.
També sé, que no és culpa dels avis que porten mesos confinats voluntàriament, ni dels autònoms que veuen la seva feina desaparèixer, també sé que no és dels ciutadans exemplars que no es separen de la seva mascareta i aguanten les bronques dels amics perquè no volen quedar com si res passés. Molt menys dels joves que pateixen ansietat només de pensar que s’han de ficar en el transport públic per anar a classe o pensant en quin serà el seu futur laboral.
Reflexió final
Està morint gent. Així de cruel i directe. No pot ser que només s’acabi entenen això quan et toca de prop.
Per tant, serenor, control, crítica, però no destructiva, ni cap a uns ni cap a d’altres.
Ens en sortirem!
💌 Que tal el tema de la setmana? Que n’opinen estimats subscriptors? 💌
💃La butlleta ballant xotis: Madrid no se cierra, bueno si, pero solo un rato
Com el tema del dia m’ha quedat llarg i sé que ens aquests temps de tuister això de llegir costa, només comentaré la darrera polèmica a Madrid sobre el seu tancament.
Una de les estratègies polítiques més habituals dels republicans a Estats Units és sempre demanar quelcom més d’allò que fan els demòcrates. Una vegada que aquests cedeixen, llavors els republicans demanen un altre punt més, d’aquesta manera mantens la tensió i fas com que els altres sempre ho fan malament.
És bàsicament el que passa a Madrid. Si us fixeu Ayuso pràctica aquesta màxima de forma exemplar.
🍔La butlleta yankee: ja ho tenim aquí
En la propera butlleta ja tindrem els resultats (o no) de les eleccions americanes. Que determinaran el tarannà del món durant 4 anys.
Tot i que les enquestes indiquen que la victòria del demòcrata Biden és més que probable, els diferents problemes amb el vot per correu, manca de col·legis electorals on votar, i un Trump que ja ha dit que no acceptarà de bones a primeres la derrota, fan pensar que la nit electoral (o dies electorals), seran trepidants.
Les darreres enquestes també indiquen que les diferències folgades de Biden s’estan apretant, i per tant, que pot haver sorpresa, tot i que també pot ser simplement que cap dels dos partits es pot permetre que els seus decideixen que ja està tot fet, i generen aquesta emoció per mobilitzar el vot.
🎰La butlleta enquestadora
GESOP, una de les enquestadores més reputades, ens va oferir ahir dijous una nova enquesta sobre el Parlament.
La diferència entre ERC i Junts continua augmentant, mentre que la resta mantenen posicions molt estables.
😷La butlleta covitiana: dades
Com ha estat el tema central, només ficaré el gràfic, que no veureu a les notícies perquè si us fixeu fa baixada, i les bones notícies ja sabeu que no generen clicks.
📒La butlleta important de la setmana
El vídeo important de la setmana: una al·legoria visual complexa i profunda sobre que significa anar a manifestar-se en contra del cobrefoc i les mesures restrictives.
🥰La butlleta et necessita ;)
Actua com toca i si encara no ho estàs, subscriu-te a La Butlleta
Nostru sinu us ho pagui!
Bé, i si no vols perquè ets rancieras com a mínim comparteix:
Fins la setmana vinent!
Nota: sou 28 ordenats subscriptors ;)