Allinllachu! ¿Imaynataq kachkankichik kuyasqa suscriptorkuna? ¿Faltawarqankuchu?
És divendres, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, no parlarem de la investidura de Pedro, que ja prou teniu amb els opinòlegs de torn…
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 6 minuts en llegir-ho. Més o menys el temps que segons RENFE és la mitjana dels retards en el seu servei.
Recordeu que tot i estar en versió web, la Butlleta és una newsletter, i per tant no deixeu passar l’oportunitat de convertir-vos en estimats subscriptors i rebre cada divendres una estona de serenor al vostre correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Que això de votar ens mola als catalans.
Tema de la setmana: Una qüestió d’essències?
En els darrers anys, hem assistit a un canvi significatiu en la política, on la racionalitat, el discurs ideologic i fins i tot la gestió s’ha deixat de costat i ha estat substituida per emocions, convertint-les en una potent eina per connectar amb l'electorat.
Des de discursos apassionats fins a publicacions meticulosament dissenyades a les xarxes socials per generar empatia, la política dels sentiments s'ha situat al centre de moltes campanyes polítiques contemporànies. Per no dir totes.
Les emocions han esdevingut la moneda corrent en la política moderna, amb l'objectiu de connectar amb l'electorat, inspirar-lo i provocar respostes emotives. Les frases com "Ja no cal bona gestió" i "la gestió no serveix per res" que van sorgir arran dels resultats de les darreres eleccions municipals podries reflecteixen la prevalença d'aquesta nova dinàmica.
Sorprenentment, alcaldes amb alts nivells d'aprovació van ser desposseïts del poder, mentre que aquells amb nivells baixos d'aprovació van aconseguir majories absolutes.
Aquest canvi planteja interrogants fonamentals sobre fins a quin punt les emocions ara guien les decisions polítiques i si la gestió, tot i la seva importància, ha perdut terreny davant d'altres factors.
I si són les essències?
És possible que les essències, aquells elements fonamentals que formen part de la naturalesa profunda de les qüestions polítiques, hagin adquirit un pes encara més gran en la percepció pública i en les eleccions.
En aquests temps de polítiques centrades en les emocions i en la connexió amb l'electorat, és essencial considerar un aspecte fonamental: les essències constitueixen la base de les qüestions importants per als ciutadans.
Si bé la política dels sentiments pot generar una resposta emocional inicial, la qüestió crucial és si aquestes emocions es tradueixen en suport durador i, més important encara, en mobilització el dia de les eleccions.
Aquells actors que vivim apassionadament la política la majoria de vegades oblidem que a una gran part de la població no l’interessa per res la intervenció de torn al ple corresponent. Com a molt, miren de tant en tant les notícies, i es queden amb allò que creuen important i rellevant. Exacte, les essències. Allò que constitueix el fons de l’ésser, la natura pròpia d’una cosa.
La gestió i la competència són factors importants en la política, però en aquesta era de polarització i discurs emotiu, les essències s'han convertit en una força poderosa. Allò que ressona com a essencial amb l'electorat és el que realment determina el seu vot. Aquests elements fonamentals, que formen part de l'essència de l'ésser, són els que guien les decisions dels votants i poden transformar el panorama polític.
Un exemple proper és el cas d'Isabel Díaz Ayuso, que ha aconseguit mobilitzar el seu electorat basant la seva estratègia en parlar, fer i potencial tot allò que els seus potencials votants consideren essencial. Aquest enfocament ha demostrat la importància de capturar l'essència de les qüestions que realment importen als teus electors.
Un altre exemple, que potser està a cavall entre essències i sentiments, Donald Trump. És innegable que l’antic president d’Estats Units va ser un mestre de la política de les emocions. A través del seu estil comunicatiu carregat d'emoció i les xarxes socials, va connectar amb la seva base d'electors, utilitzant narratives que apel·laven a l'angoixa i l'esperança, però també situades en els temes que els seus electors consideraven com essencials.
En definitiva, tot i que la diferència entre emocions i essències pots ser difusa, és innegable que la política moderna és una intersecció complexa entre les emocions i les essències, i comprendre aquesta dinàmica pot ser crucial per aconseguir el suport i la confiança de l'electorat.
Al final del dia, els ciutadans realitzen eleccions racionals basades en el que perceben com essencial i significatiu en la seva pròpia existència política.
Parla, projecta, proposa, gestiona dins del temes que consideren el teu electoral com essencial i guanyaràs, parla d’altres coses i es quedaran a casa el dia de les eleccions.
I fins aquí, estimats subscriptors, la Butlleta d’avui, que espero us hagi agradat tant com a mi redactant-la.
I ara, momentos musicales per animar el matí de divendres:
https://twitter.com/ValenciansOutof/status/1708956684113129848