💃Quin paper tindrà el Parlament aquesta legislatura?
Butlleta 21
Bore da. Mae hi eisoes yn ddydd Gwener ac ni waeth faint o gyffro sydd gennych chi yn eich corff i Laura Borràs fod yn Llefarydd Seneddol nesaf, rydyn ni yma i wastraffu eich amser.
És divendres, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, no llegireu el mateix que veureu durant tot el dia a tots els telenotícies i diaris, aquí us porto canela de la bona, de la que us agrada, allò que només quatre freaks saben sobre el Parlament…. i ara 68 ordenades persones més.
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 10 minuts en llegir-ho. Més o menys el temps que vas passar ahir buscant a Google (en navegador incògnit) certa tècnica sexual relacionada amb popó…
Recordeu que tot i estar en versió web, la Butlleta és una newsletter, i per tant no deixeu passar l’oportunitat de convertir-vos en estimats subscriptors i rebre cada divendres una estona de serenor al vostre correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
En la darrera enquesta, els estimats subscriptors van manifestar que la gente vota mal. #coses
💃Tema de la setmana: Quin paper tindrà el Parlament aquesta legislatura?
En el moment de rebre aquest número (perquè l’enviament està programat) segurament ja tenim nova presidenta del Parlament, o sinó, estaran en ello. Sigui com sigui, és un bon moment per aturar-nos i analitzar quin és el paper de la nostra asamblea regional, i quin paper ha tingut i pot tenir aquesta legislatura.
El paper del legislatiu al nostre sistema
Comencem pel més bàsic de tot: el Parlament és el legislatiu català, això vol dir que és el lloc on s’escull al president de la Generalitat, es fan les lleis, i es controla al govern per part de l’oposició. Ah, i de tant en tant es fa alguna martingala, com suspendre independències…
El seu president o presidenta és la segona autoritat institucional a Catalunya.
Però com a la Butlleta no som virtuosos del dret administratiu, i tot això ho veureu com 20 cops avui al telenotícies, passarem per alt tot el que teòricament és, per anar al que realment és.
L’origen virtuós del restaurat Parlament actual
La nit electoral de les eleccions del 1980, mentre els components de la candidatura de Convergència i Unió celebraven la seva victòria, el president Tarradelles va trucar a un grup de persones properes, molt vinculades a la Diputació, i els va encarregar restituir tot un parlament en un parell de setmanes, perquè ningú s’havia adonat fins aquell moment que no hi havia de parlament físic on restituir res.
Ramon Folch, que va ser Oficial Major, explica que "Em va tocar presentar-me als directors dels tres museus que hi havia a l'edifici de l'antic Parlament de la República i dir-los 'Escolti’m, no sé com, però heu de marxar d’aquí'…. I en aquell edifici ruïnós –tot eren corredors i habitacions buides i de qualsevol manera– havíem de muntar-hi el que ha de ser un parlament. “
Com podeu observar, estimats subscriptors, això de fer les coses a darrer moment però que sembli que es fan bé és molt nostrat. Però encara hi ha més, perquè pocs dies després de les eleccions, un senyor de Reus que deia que era diputat, es va presentar a Palau demanant la seva acta de diputat, i per suposat, ningú sabia que volia dir aquest bon home. Però de nou, deixeu que en Ramon Folch us ho expliqui:
Immediatament vaig treure el president Tarradellas del llit, que llavors vivia a la Casa dels Canonges, i li vaig dir “President, s’ha presentat aquest senyor, què diem?”. Va baixar, ens vam reunir els tres i Subirà1 va dir: “Aleshores, se’ns farà arribar l’acta de diputats?”. Tarradellas em va mirar i em va dir “Bé, se’ls hi ha de fer arribar l’acta de diputats”. I jo li vaig dir “Naturalment, president”, però vaig pensar “Quina acta de diputat? De què em parleu?”. No hi havia absolutament res. Quan es va acabar la reunió, vaig agafar el telèfon, vaig trucar a un amic meu que tenia una impremta i li vaig dir “en una hora ens hem d’inventar un diploma que sigui l’acta de diputat, presenta’m tres o quatre formats i aquesta tarda han d’estar impresos”.
A més, com a bons catalans, el Parlament es regeix per una sèrie de protocols i reglaments d’allò més estrictes, que deixen la capacitat de maniobra política en mínims.
Tant és així, que podríem fer la broma de que fins i tot la senyalització dels serveis estan reglats, cosa que de tant en tant genera alguna polèmica per aquells massa preocupats per la seva fràgil masculinitat.
Però aquesta mena de protocols i normes ens agraden força, ens semblen naturals, tot i que Ramon Folch de nou us explicarà una cosa:
“Em vaig haver d’inventar tot un procediment. Se’m va acudir que primer de tot s’havia de fer la recepció dels diputats, vam constituir una mesa inventada amb aquest diputat d’ERC, que va ser el primer que es va presentar, i jo. S’havia convocat tots els diputats i llavors un per un jo vaig anar llegint el seu nom, es van aixecar i van seure. I tothom va trobar que era la cosa més natural del món, però allò s’havia inventat uns dies abans. “
Per no allarga la butlleta, i tornar als nostres dies, això i molt més, ho podeu trobar en aquesta deliciosa entrevista a NacióDigital.
Però no sigueu tafaners i seguiu amb la Butlleta, ja anireu a l’enllaç després!
El paper polític real del Parlament
Tradicionalment, ha tingut un paper més aviat secundari en la política catalana. En un sistema polític com el català, amb uns tocs presidencialistes molt marcats, el Parlament ha estat un destí reservat a la força més dèbil dins de les diferents coalicions electorals que han anat passant per Palau.
El paper secundari d’aquesta institució ha estat constant, i molt més accentuat en tant que la presidència tenia un paper més predominant i el presidencialisme anava fent via.
Si és cert, que els seus respectius presidents i presidentes han intentat suplir tot plegat, i guanyar pes polític, però diguem que no han tingut gaire èxit una vegada han acabat el seu mandat.
Un bitllet cap a l’oblit polític
En alguns cercles, sempre s’ha plantejat la presidència del Parlament com un destí previ a l’oblit polític. Dels 9 presidents/es que hem tingut en l’etapa de la restauració, si deixem de banda Roger Torrent (que encara no sabem el seu futur), cap dels altres 8 han tingut un paper rellevant a posteriori, més enllà de ser referents polítics, però parlo de càrrecs.
Aquest no futur polític, explicaria molts dels moviments, croquetes, anades i vingudes d’aquests dies: si fas de president ja saps que toca després.
El gran enigma de Junts per Catalunya
Hi ha un enigma molt interessant, a nivell polític, de com funcionarà el Parlament amb una presidència de Junts. Bàsicament, l’espai convergent no té una tradició parlamentaria, només la té de presidencialista.
Serà la primera vegada que tindran el control del Parlament, i no ho dic oblidant el seu passat convergent, sinó que si fem un petit viatge en el temps, veurem com CDC mai ha ostentat la presidència de la institució:
Heribert Barrera? - ERC
Coll i Alentorn? - UDC
Xicoy? - UDC
Reventós? - PSC
Rigol? - UDC
Benach? - ERC
De Gispert? - UDC
Forcadell? - ERC
Torrent? - ERC
Per tant, serà molt interessant veure com es canvia i adapta un tarannà totalment presidencialista en un parlamentarista.
Perquè no ens oblidem, Junts està en una mena de refundació permanent, i més després de la derrota a les eleccions, i per tant serà curiós i rellevant veure com aprofiten el Parlament per acabar de quadrar aquesta renovació interna.
També caldrà veure com s’adapta aquest tarannà presidencialista en un entorn tant reglamentat, on la frase més dita pels lletrats és “Això no es pot fer presidenta” i la segona és “Uhmm això tampoc presidenta”.
Llavors el parlament no pinta res?
No ben bé, té uns passadissos molt macus, on els diferents partits disposen d’espais discrets on poder debatre, negociar, i fer tafaneries. Que pot semblar trivial, però és la base d’una bona salut democràtica.
Més enllà del president/a i de la mesa, el Parlament és el lloc on els partits aproven les lleis, i per tant, on demostren als seus electors de quin peu calcen, la seva ideologia real, i també les seves prioritats.
La grandiositat del Parlament és justament ser un poder contraposat amb l’executiu, i per tant, l’espai on democràticament, els ciutadans de les minories, representats pels partits en l’oposició, poden controlar als que governen.
Comissions, lleis, reglaments… tot allò que fa que després el país funcioni, i per tant, el Parlament és un espai més aviat dels partits, i no d’una figura presidencialista. Per això, tot i que a la butlleta parlem amb aquest to desenfadat i sorneguer, el Parlament és un espai vital per la democràcia, i d’aquí la seva importància.
Només cal fer seguiment a diputats com en Jose Rodríguez (i tants d’altres!), per veure la seva incessant tasca diària, tant en representació com en valor legislatiu.
Per tant, no cometeu el mateix error que hem intentat fer a la Butlleta, i no volareu el Parlament només per la seva presidència, valoreu-ho en conjunt, i de cop i volta, veureu que és l’espai on les minories tenen veu, poden dir la seva, ser escoltats, i és el lloc on es construeixen, a partir de la discrepància, les sanes majories democràtiques que comporten lleis pensant en tot el comú.
Com persona que ha tingut, té i tindrà moltes idees minoritàries, el Parlament és la meva salvaguarda democràtica per ser escoltat i defensat pels meus legítims representants.
I ara, minutos musicales…
📺 El vídeo important de la setmana
Les vacunes tenen estranys efectes secundaris, en aquest vídeo en veiem un de molt curiós de la vacuna russa:
🦠 Minuto i resultado de la vacunació a Catalunya
Dades ràpides a dia 10/03/21
615.161 de 7.727.000 vacunats 1a dosi. Un 7,01% de la població total.
220.335 de 7.727.000 vacunats 2a dosi. Un 2,54% de la població total.
📲 El que no veuràs als mitjans
Sóc molt amic dels mapes, i un que em va cridar especialment l’atenció pel seu grau d’exactitud històrica va ser el següent:
Per culpa de la pandèmia i la crisi econòmica que ens ve a sobre, són moltes les persones que troben formes originals de demanar feina, però poques trobareu de tant originals pel cantó d’aquelles empreses que en busquen bon professionals:
Aquests dies ha sortit molt per Netflix la pel·lícula Sully, que tracta sobre un accident aeri a Nova York que va acabar sortosament bé. A TV3 a la carta teniu un molt bon documental sobre l’accident del 1977 a Los Rodeos, que va fer canviar molts dels protocols en avions que n’hi havien fins aquell moment.
Avui que hem parlat del Parlament, ja fa dies que eldiario.es va publicar un article sobre el tema: El nuevo Parlament será el más paritario de la historia y enviará a Vox a los despachos de la buhardilla.
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Espero que us hagi agradat aquest número 21.
Nota: sou 68 ordenats subscriptors i subscriptores.
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)
Es tractava del diputat per Tarragona Francesc Subirà, d’Esquerra Republicana.