Serveix d’alguna cosa la Diputació?
Butlleta 11
Zdravo! Može spokojstvoto da ve pridružuva dragi pretplatnici
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 12 minuts en llegir-ho.
Si encara no reps la Butlleta al teu correu, pots convertir-te en estimat subscriptor introduint el teu correu en la caixeta. Rebràs cada divendres en exclusiva la teva Butlleta plena de serenor.
Nota: Això que estàs llegint és la versió curta de la Butlleta. La versió completa només la podeu rebre per correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
🤹🏻♀️Tema de la setmana: Serveix d’alguna cosa la Diputació?
El Honorable Vicepresident del Parlament, en una piulada irreflexiva, fins i tot sorprenent si pensem que és professor de Teoria Política, va afirmar que ningú sabia perquè servia la Diputació de Barcelona en general, i les diputacions en particular.
Aquesta piulada va aixecar la polseguera habitual quan parlem d’institucions supramunicipals:
Els metropolitans del país diuen que no serveixen per res i que cal tancar-les, i els d’interior es porten les mans al cap pensant en com dimonis volen aquests pixapins que es pugui renovar la façana de l’ajuntament o mantenir la biblioteca oberta sense la Diputació.
Sigui com sigui, abans que els estimats subscriptors d’interior decideixin tancar la Butlleta i córrer a l’enquesta del canal de Telegram a indignar-se notablement, vagi per davant que tot i dedicar part de l’explicació a la funció pràctica de la Diputació en sí, deixarem una part al fang polític actual.
Una mica de ballaruca, festa i xerinola… que és divendres.
Però perquè és tant important la Diputació?
No ens detindrem en els emocionants i llunyans orígens de les diputacions, una cosa que els catalans ja teníem (no s’emocionin estimats subscriptors pro-INH, que tampoc té tant de mèrit), que va ser un invent espanyol per gestionar de forma descentralitzada la província, que a la seva vegada s’inspirava en el Departament francès, i que han arribat a tenir tant de poder econòmic, polític i social, que la lluita pel seu control és ferotge.
Com poden observar estimats subscriptors, mentre més important és una cosa en política, menys espai mediàtic té.
Tot i que ens centrarem en la DiBa (Diputació de Barcelona), això mateix es pot aplicar a les altres diputacions, no només catalanes, sinó de tot l’estat.
La importància de la Diputació és la seva capacitat d’acció en els municipis. En un sistema polític-administratiu on tenim molts municipis, i molts d’ells petits, la Diputació és el puntal que permet tècnica i econòmicament fer funcionar la majoria d’aquests pobles viles i ciutats, i fer lluir l’alcalde a les propers eleccions municipals.
La Diputació té una incidència al territori total i absoluta. La seva capacitat per canviar de dalt a baix pobles i ciutats és real, tant per tenir un dels pressupostos més grans del país, com per la seva xarxa tècnica i política.
Què fa exactament la DIBA?
En els municipis petits, només els darrers anys la DiBa s’ha ocupat del desplegament de la fibra òptica, manteniment i asfaltat de camins i petites carreteres (Pla de Camins), subvencions per a fer grans inversions que sinó no podrien fer, projectes executius d’Urbanisme, accés a cultura i biblioteques...
En els municipis grans, plans d’ocupació, grans inversions (els PGI reparteixen molts diners a municipis grans), observatori de turisme, ajuts a la dinamització del comerç, serveis d’assessorament per a polítiques específiques...
Un exemple encara més pràctic:
Un ajuntament petit no té un arquitecte o funcionaris que puguin dur a terme un gran projecte, ni tan sols els diners, però sí té necessitats a cobrir de la ciutadania, i en això s’ha de recolzar en la Diputació.
Un ajuntament gran també té aquestes mancances tècniques, els propis tècnics necessiten ajuda en forma d’experiències i programes ja fets, que es poden implementar fàcilment. No són pocs ajuntaments grans que misteriosament només duen a terme aquells projectes que han encarregat a la DIBA, i que aquesta subvenciona en part.
Feina que et donen feta tu…
Tres potes importants
La Diputació és una institució molt útil per als Ajuntaments perquè disposa d’una gran quantitat de recursos a disposició dels consistoris i un assessorament tècnic d’una gran qualitat, oferta i varietat temàtica.
De fet, ara mateix aquests recursos es divideixen en 3 blocs:
Pla General Inversions, per a grans projectes de legislatura principalment urbanístics.
Catàleg anual, com diu la paraula un catàleg descomunal de prestacions i serveis classificades en diferents temes.
Programes específics per a coses concretes, COVID19, Temporal Glòria, Pla de Camins, Programa Treball, Talent i Tecnologia.
Però perquè tant de fang? on està el interès polític?
La Diputació és una plaça important i rellevant pels partits per múltiples raons: diners, influència i llocs de feina.
Per al PSC representa poder focalitzar la seva tasca en l’àmbit metropolità, ajudant als seus alcaldes en programes d’ocupació o inversions concretes, això permet aturar l’avenç d’ERC en tota la primera corona, i reforçar als seus pocs alcaldes.
Per a JxCat representa una casa on passar el llarg hivern. Després de dos rondes d’eleccions municipals on han anat perdent tota l’hegemonia municipal, calia replegar-se en algun lloc, la Diputació proporciona també llocs de feina per la gent valuosa del propi partit, i a més, com el PSC, els ajuda a aturar l’avenç d’ERC en els seus ajuntaments històrics.
Aquest objectiu compartit és la raó que va generar un clima ideal per al pacte PSC-Junts a la DiBa. Perquè la Diputació no és simbolisme, és un lloc estratègic que comporta que el ciutadà de carrer detecti o no la teva tasca de govern, i per tant, un efecte directe en les eleccions.
I per a ERC? A més d’aconseguir estar al govern d’una de les principals institucions del país i continuar en l’estratègia de generar hegemonies indepes, per un partit municipalista com ERC, la Diputació representava reforçar tot l’avenç municipal de les darreres eleccions, i poder començar a fer redistribució provincial i no només polítiques metropolitanes com ha fet tradicionalment el PSC, beneficiant doncs, als ciutadans de municipis on governen, de forma excelsa per cert, alcaldes republicans.
Un altre element que propiciava un punt de trobada entre Junts i el PSC era la marcada exigència d’ERC per la transparència i contra la corrupció en una institució tan opaca i poc mediàtica com és la DIBA, d’una gran tradició en aquesta manca de parets de vidre.
Cuquicuriositat: sistema d’elecció.
Però no volia acabar el tema de la setmana sense una curiositat d’aquelles que us agraden: el mètode d’elecció.
La Diputació escull al seu president/a a partir dels vots dels diputados provinciales que a la seva vegada han estat escollits regidors a partir dels resultats de les eleccions municipals als seus respectius municipis.
Però aquí ve la cosa divertida, els 51 diputats (o els que siguin a la teva diputació de torn), són repartits per partidos judiciales. Sí, PARTIDOS JUDICIALES.
En aquest cas: Barcelona (18), l'Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) Vilanova i la Geltrú (1).
Que vol dir això? Que ningú sap fins passats uns dies com dimonis queda composada la Diputació i els truculentos pactes que se’n derivaran.
Com volem eliminar una institució que encara utilitza els partidos judiciales per escollir els seus membres? Ens hem begut l’enteniment?
😷La Butlleta Covitiana: país ric però no prou ric.
Ja tenim les noves mesures i restriccions. Que generaran que l’epidemiòleg que portem dins ens digui perquè tot està fatal.
Però més enllà del típic gràfic i la típica critica que podeu llegir en els 80 bots habituals de tuister, m’agradaria compartir amb vosaltres aquesta entrevista del doctor Argimon.
Penso que dona en el clau en una afirmació: som un país ric però no prou ric.
És així, segurament les mesures que serien del tot necessàries no ens les podem permetre, perquè no podem compensar als sectors afectats, simplement ens queda anar fent pedaços fins que arribi la vacuna.
Si ajuntem a tot això que la autoresponsabilitat de molta població és per llogar-hi cadires, ens queda el panorama desolador que ens queda.
📒La butlleta important de la setmana
Un vídeo molt interessant de Tv3 on es fa una simulació de possibilitats de contagi en un àpat de Nadal.
🥰Si heu arribat fins ací ;)
No deixeu de rebre al vostre correu la Butlleta completa.
Sí, són temps de tuits i WhatsApp, per això l’aventura de muntar una Newsletter és encara més trepidant.
També podeu seguir la Butlleta al canal de Telegram:
:)