🗳️ La no-llei electoral de Catalunya
Butlleta 14
Buna dimineata. Este vineri și este timpul ca o oarecare seninătate să încheie săptămâna.
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, que de moment el TSJC no ens ha canviat el dia de publicació de la Butlleta, tot i que ja no es descarta res.
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 12 minuts en llegir-ho. Més o menys el temps que han gastat els jutges en decidir que la Txene caca i que el PSC bien.
Si encara no reps la Butlleta al teu correu, pots convertir-te en estimat subscriptor introduint el teu correu en la caixeta. Rebràs cada divendres en exclusiva la teva Butlleta plena de serenor.
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
A la darrera enquesta, per exemple, els estimats subscriptors van mostrar-se contents i satisfets de que Bill Gates ja controli a la Conxita a través del xip de la vacuna #éslademocràcia
🗳️ Tema de la setmana: la no-llei electoral de Catalunya
Catalunya no té llei electoral. De fet, és la única comunitat autònoma que no en té. En més de 35 anys d’autogovern els nostres eficients partits no s’han arribat a posar d’acord mai per tirar endavant aquest mandat estatutari.
El sistema actual es basa en una disposició transitòria del primer Estatut, signada pel presidenta Tarradellas, que es limita a establir les quatre províncies en circumcisions electorals i el número d’escons de cadascuna. Cool.
Si és cert que tenim la 3/1982 (sí, 1982), que regula la convocatòria d’eleccions al Parlament i l’elecció del President, però res més. Tant l’Estatut (article 56) com la pròpia Constitució indiquen que cada comunitat autònoma pot tenir la seva llei electoral, i com Catalunya no en té, s’acaben regulant les eleccions a través de la llei orgànica estatal 5/1985 (sí, 1985).
Els motius d’aquesta vergonya són diversos, però en general i per sobre de tot, el principal motiu és que en l’antic sistema de partits català, els dos grans partits que es repartien el país (CIU a l’interior i PSC a la zona metropolitana), ja els hi estava bé aquest eficient repartiment electoral del poder.
Per ser justos, n’hi ha hagut intents per tirar endavant una llei electoral catalana i acabar amb aquesta situació, però mai han arribat a bon port per la por dels partits a que amb un canvi del sistema electoral, el repartiment dels escons al Parlament canviés i els hi perjudiqués. Això és el rovell de l’ou.
També hi ha una raó de fons, una llei electoral, i el seu sistema electoral, comporta tenir una visió clara de quin tipus de país som i on volem anar. No és simplement un repartiment dels escons, és definir quin país políticament som i serem.
I quina Catalunya volem ser de grans? Ui, pensar més enllà de la polèmica estèril d’avui, quina mandra!
Però que vol dir això?
Una llei electoral respon a moltes preguntes sobre el país que vols ser:
Defensem el territori o centralitzem la política en els principals nuclis urbans?
Permetem als partits minoritaris entrar al Parlament o els deixem fora?
Utilitzem un sistema que comporti bipartidisme o optem per un sistema de molts partits i per tant forcem al pacte entre ells?
Prioritzem una democràcia delegativa, o optem per un model de democràcia directe?
Llistes obertes o llistes tancades?
Que fem amb el monstre de Barcelona?
Etc etc.
Són moltes les preguntes que cal respondre, i ni CIU ni el PSC les volien respondre, perquè en el fons, cadascú tenia una visió diferent del país futur que volien, i bé, que ja els hi estava bé tot plegat.
Un intent i mig fallits
Cal dir però, que hi ha hagut un intent seriós, i mig, de revertir aquesta situació.
La primera va ser a l’any 2007, quan un grup d’experts comandats per Josep Maria Colomer va fer una proposta de llei electoral. Que va acabar en fracàs perquè ningú es va posar d’acord.
Aquesta proposta era molt interessant, proposava coses de sentit comú, com per exemple repartir els escons per vegueries i no per províncies. Ara mateix Berga i Santa Coloma de Gramenet estan en la mateixa circumcisió electoral, un sense sentit.
Com a bons catalans, això també va comportar que tornéssim a l’etern debat de quantes vegueries realment tenim, i de quantes més s’han de fer. Però no ens fiquem en un jardí, tornem:
La meitat dels escons del Parlament es repartirien en el territori, d’aquesta manera tindries diputats arrelats en les vagueries, i el territori representat. L’altra meitat dels escons es repartirien d’una forma proporcional pura a partir dels resultats obtinguts a tota Catalunya. D’aquesta manera, tindries diputats més especialitzats en temes concrets, i una proporcionalitat més gran perquè ajustes el repartiment per població. Un sistema semblant al d’Àustria.
Sí havien algunes propostes que no m’agradaven, com per exemple les llistes obertes, de les que sóc un obstinat detractor. La cultura política del nostre país no permet valorar a tots els candidats per la seva vàlua real, i acabaríem en un sistema on s’escull al més famós, i no al més vàlid. Experiències com la del Senado, certes primàries, o en d’altres països seriosos on el tema de llistes obertes no acaba de funcionar, és una demostració de que tot no és tant fàcil i meravellós. Però això és un altre tema en el que no entraré.
Només us ensenyaré la punteta, i us diré que per mi el millor sistema electoral del món és el Hare-Andrae. Un friki-sistema on no esculls un candidat/partit, sinó que indiques preferències: 1 ERC 2 Comuns 3 CUP.
Un sistema complex (tarden dies en recomptar), però que garanteix algunes coses interessants: que els partits serenin els discursos perquè necessites que els votants dels altres partits et fiquin el 2, que els mitjans no puguin jugar amb les enquestes perquè no saps mai que sortirà, un Parlament molt més coherent amb el sentit general que no amb el frontisme, que partits minoritaris puguin accedir fàcilment al Parlament, etc.
S’hauria d’adaptar a Catalunya, evidentment, però garantiria una visió de país molt més completa que l’actuat. La República d’Irlanda és dels pocs països que l’apliquen, respecte ells, jo el que faria seria substituir el fet d’escollir persones per partits, simplificant una mica tot plegat, i fer-ho per vegueries, ací un vídeo on Homer Simpson t’ho explica millor que jo.
Tornem al tema. El mig intent va ser al 2015, quan es va intentar una via interessant: fer una llei electoral sense sistema electoral. Sona ridícul però tenia certa lògica: deixar aquest escull fora, i així poder tramitar la resta, com per exemple el vot digital. Fins i tot la proposta va arribar al Parlament i a comissions, però li van mancar els 90 escons necessaris i es va paralitzar.
No tot són escons
Però no tenir llei electoral també comporta altres coses rellevants, per exemple no tenim una Junta Electoral pròpia, o el vot electrònic.
Us imagineu, estimats subscriptors, la diferència que hi hauria en les decisions d’una Sindicatura Electoral escollida per amplies majories en el Parlament?.
Per no parlar de temes no menors com el tant reclamat vot electrònic. Tot de coses que ara mateix no es poden fer perquè directament no hi ha marc legal per fer-ho, per molt que certs partits ho demanin en decàlegs.
Durant l’1O, on es van veure les mancances de la Dinamarca del Sud que tant ens havien venut segons quins partits, una d’aquestes mancances va ser que la Generalitat ni tan sols té urnes. Això justament és perquè al no tenir organismes electorals, tot es trasllada a les juntes electorals estatals, que fan sense problemes aquestes tasques, però després ens trobem on ens trobem.
L’Estatut, la Generalitat i el Parlament, les nostres sobiranes institucions ara denigrades de forma irreflexiva per una part de cert independentisme més preocupat en treure valor a unes institucions que veuen que s’allunyen del seu control, haurien d’entendre que hi ha marge en l’ordenament jurídic actual per construir petites sobiranies que ens ajudin a ser molt més forts quan haguem de tornar a un embat democràtic amb l’Estat.
La no-llei electoral és un d’aquell vergonyosos temes que et demostra que el dia a dia és importantíssim, i que hi ha escletxes on construir sobiranies rellevants, i que per exemple, aquests dies ens estalviarien sainets amb jutjats, o decisions draconianes com les que hem hagut de patir tots plegats per part de la Junta Electoral en tots els darrers processos electorals.
Una veritat incomoda
Si no sabem aplicar els mandats estatutaris, com aplicarem mandats més importants?
Ser sobirans, voler decidir el nostre futur, decidir el nostre destí col·lectiu… també comporta portar al màxim aquells espais de decisió que ja tens, i demostrar a la ciutadania que encara no està decidida, que autogovernar-se comporta millors decisions pel benestar comú que deixar el tema a uns senyors de Madrid que ja tal.
Però clar, tot això comporta pactar, parlar, dialogar, governar, debatre, defugir de proclames, matisos… coses que no pots fer a tuister, coses que ara mateix no cotitzen gaire electoralment (desgraciadament).
I fins ací el tema de la setmana, espero que us hagi agradat estimats subscriptors.
🦠 Minuto i resultado de la vacunació a Catalunya
Dades ràpides a dia 22/1/21
168.160 de 7.652.000 vacunats 1a dosi. Un 2,2% de la població total.
3.769 de 7.652.000 vacunats 2a dosi. Un 0,05% de la població total.
46.233 de 56.837 residents vacunats 1a dosi. Un 81,35% total residents.
171.929 de 217.020 disponibles. Un 79,23% de les dosis disponibles.
Gens malament assumint que el ritme d’arribada de vacunes és molt dolent.
📺 El vídeo important de la setmana
Salvador Espriu us explica perquè no és bona idea fer anar segons quins accents en castellà.
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Espero que us hagi agradat aquest número 14.
Sé que tots respirem més tranquils al haver superat el número 12+1. També que no haguem parlat de l’endarreriment de les eleccions i el sainet amb el TSJC. Tot plegat s’està tornant irrespirable.
També us avanço que la setmana vinent hi haurà una polèmica política terrible a Catalunya. No sé quina serà, ni de que anirà, però si sé que serà molt molt greu, terrible, i que la culpa de tot la tindrà el Govern, i poques hores després la culpa serà d’ERC, com sempre.
Nota: sou 65 ordenats subscriptors i subscriptores.
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)