🥩A mi també m'agraden els bistecs
Butlleta 33
හායි! එය ඉරිදා වන අතර තාපය ඔබේ මොළය දිය කර නැති බව මම විශ්වාස කරමි.
És diumenge, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, podeu llegir la butlleta mentre us haleu un plat de tofu/bistec sense sentir-vos malament.
Si vols arribar fins al final, tardaràs uns 8 minuts a llegir-ho. Més o menys el temps que heu passat aquesta setmana esperant que les estrelletes de tuister que reclamaven la dimissió de Vergés per qualsevol cosa ara no tinguin res a dir.
Recordeu que tot i estar en versió web, la Butlleta és una newsletter, i per tant no deixeu passar l’oportunitat de convertir-vos en estimats subscriptors i rebre cada diumenge una estona de serenor al vostre correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Que això de votar ens mola als catalans.
🥩Tema de la setmana: a mi també m’agraden els bistecs
Aquesta setmana hem viscut una d’aquelles polèmiques mediàtiques que ens exemplifiquen fins a quin punt els relats i les guerres culturals poden arribar a ser focus en els mitjans, a la vegada que eleven el debat públic a un nivell de ridiculesa poc suportable per una gran part de la població.
Alberto Garzón, Ministro de Consumo del Gobierno de España, va fer unes declaracions al voltant de la idea que cal reduir la ingesta de carn vermella per fer més sostenible el planeta.
A partir d’això, es va iniciar una bona polèmica, ja que es van interpretar aquestes declaracions com un intent d’acabar amb els ramaders, els restaurants de luxe i la civilització occidental en general. Per no parlar de tenir un comissari polític a cada llar controlant que no fem barbacoes.
Més que declaracions, eren un recordatori, perquè no hi ha cap ministre, conseller, nutricionista, metge o pare/mare que no hagi fet el mateix comentari.
De fet, tan governs del PP com del PSOE, tenen programes, iniciatives, campanyes, propostes i polítiques públiques en la línia de reduir el consum de carn vermella, tant pel factor sostenible en termes ecològics com en termes de salut de les persones.
Si tot plegat ja tenia tots els elements per iniciar una de les tempestes més histriòniques, absurdes i surrealistes de l’estiu, el presidente Pedro Sánchez va fer unes declaracions encara més normals que Alberto Garzón: “a mi dónde me pongan un bistec al punto”.
La majoria de la població que observava atònita la polèmica que s’estava gestant per una declaració més que coherents de Garzón, va respirar (però només uns segons): Sánchez deia el que la gran majoria de la població pensem. És a dir, que la carn està boníssima, i un bistec és la bomba.
Perfecte, la carn vermella està bona (Sánchez), però cal menjar-la amb moderació (Garzón). Jo si pogués me’n halaria cada dia (Sanchez), però entenc que això no és sostenible, ni per la meva butxaca, ni per la meva salut, ni per la sostenibilitat del planeta (Garzon), i llavors acabo menjant bledes.
Però llavors va entrar en joc la dreta espanyola, la qual fa mesos, per no dir anys, que ha perdut totalment el nord i està en una mena de convulsió interna de ridiculesa i desordre.
Així, algú va decidir que aquest era un bon tema per iniciar una “guerra cultural”. Aquell terme que han importat dels Estats Units, com el populisme, i que tant els hi agrada, perquè permet fer el ridícul sense que es noti gaire, excitar als teus votants més fidels, i muntar campanyes negatives contra el contrari preferit (Podemos), sense haver de fer gaire feina.
I sí, és una importació dels Estats Units, perquè no fa gaires setmanes la cadena conservadora Fox, va haver de demanar disculpes per haver difós un suposat pla secret de Biden per obligar els americans a menjar només una hamburguesa a la setmana.
Exacte, el PP ja no és ni original amb les polèmiques. No ho sabrem mai, però sembla que han esperat a unes declaracions de Garzon sobre un tema, que per ser d’allò més habituals, en algun moment per força hauria de fer.
El problema del PP amb aquesta suposada “guerra cultural”, és que el seu histrionisme desfermat, i l’histrionisme dels que s’apunten a ella, fan que caigui en ridícul, i només serveixi per a un consum intern dels seus votants més lleials.
Aquí tenim un antic ministre del Partit Popular, que es pensa que la fritanga és la dieta del mediterrani. I no content amb això, va repetir pocs dies després amb un altre plat molt “mediterrani”, suposo que per la llimona:
Perque en el fons, Zoido quasi quasi fa una mica el que tots fem: sabem perfectament que hi ha menjar que és un abús, tant per la nostra salut com per la sostenibilitat del planeta, però busquem un equilibri entre una postura ultra de viure en base a tofu, i una de morir als 40 per un problema cardiovascular.
El problema és que la majoria som conscients, en canvi ell pensa que fotent una llimona de Sevilla a sobre de fritanga ho converteix en un plat saludable.
Estic segur que un país en plena pandèmia, amb els casos entre joves disparats, ERTOs, en plena reducció de pensions, atur, crisi social, etc. El tema que més interès ens aixeca a tots plegats és saber que Zoido no sap que la fritanga és més anglosaxona que no pas mediterrània.
I així, els mitjans, en l’edat d’or del periodisme, ens han regalat en ple estiu, milers de notícies i titulars sobre el tema, perquè en lloc de collar als polítics dient que tot això és una animalada, s’han llençat a ella per aconseguir visites, clics i publicitat.
Per sort, hauríem de tenir un PSOE en el govern que entén la guerra cultural que munta el PP, i que per tant la combat i no entra en polèmiques d’aquest estil. Igual com el PP quan intenta copiar en radicalisme de l’extrema dreta acaba regalant vots a l’extrema dreta, el PSOE sap que copiant aquestes polèmiques acaba regalant vots el PP.
Bé, no hem tingut tanta sort. Barons del PSOE s’han apuntat a la festa.
A Espanya ningú està per la tasca de fer de dic de contenció contra el populisme. La degradació democràtica i institucional és de tal envergadura, que a saber com se’n surten de tot plegat. Després va com va.
Així que estimats subscriptors, no deixeu de menjar carn, amb moderació, no deixeu de protegir el planeta, amb moderació, no deixeu de mirar amb suspicàcia un plat de tofu, però sobretot, no entreu a fer el ridícul amb guerres culturals importades dels EUA.
Recordeu, “moderata durant”… les coses amb moderació perduren.
I ara, minutos musicales.
📺El vídeo important de la setmana
Torna la secció que més us agrada. Aquí teniu l’evolució del metropolità de Glasgow de 1896 a 2021.
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Nota: sou 72 ordenats subscriptors i subscriptores.
Seguim en la línia de convertir LaButlleta en un observador sobre populisme, relats i guerres culturals. Però penso que no deixa de ser rellevant, situar en el seu context més ampli, polèmiques estèrils que puguin succeir. És la única manera de no entrar ni sucumbir en la següent que intentin colar-nos.
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)
Genial resum