🥽Vacunes, taula de negociació i crítiques estèrils
Butlleta 34
Det har kostet, men Bulletin kommer tilbake og roen vender tilbake til livene dine!
És divendres, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Si vols arribar fins al final, tardaràs uns 7 minuts a llegir-ho. Més o menys el temps que heu passat aquesta setmana criticant en Koeman i mirant al cel davant els 0 xuts a porta del Barça contra el Bayern.
Tema del dia: vacunes, taula de negociació i crítiques estèrils
Durant tots aquests mesos de pandèmia, qualsevol publicació sobre vacunes d’un mitjà de comunicació prou generalista comportava de forma automàtica un bon al·luvió de comentaris antivacunes en aquella publicació. A les preguntes i dubtes lògics de la població, un usuari al ús, podia trobar centenars de comentaris contraris a la vacuna amb expeditius motius pels quals era dolent vacunar-se.
Tot allò, pels analistes habituals, va comportar la sensació que a Catalunya es tindrien seriosos dubtes per tal de dur a terme el procés de vacunació, ja que, segons aquelles reaccions aclaparadores a xarxes, la nostra societat tenia una posició majoritàriament en contra de les vacunes.
Un observador més seré, com sou els subscriptors de LaButlleta, ràpidament es va adonar que totes aquelles crítiques eren estèrils, bàsicament perquè la majoria queien en un histrionisme i un frikisme difícilment digerible.
I va arribar la sorpresa: més del 70% dels catalans ja estan vacunats amb dues dosis, i els problemes amb els quals no es volen vacunar són menors que en altres països del nostre entorn.
És a dir, en la via real, fora de xarxes, els antivacunes són minoritaris, i l’empenta i entusiasme dels que si volien vacunar-se supera amb escreix els centenars de comentaris a les notícies.
Les fotos plenes d’alegria i esperança de les persones que es vacunaven, i les reaccions a aquestes, van ser una de les campanyes de màrqueting col·lectives més entranyades i efectives dels darrers temps.
Una vegada més, les bombolles a xarxes sobredimensionaven una posició respecte a un tema, que després en la vida real no era tan representatiu.
Pablo Casado i el seu felón
En política pot passar exactament el mateix. L’estratègia d’atac frontal a Pedro Sánchez dut a terme per Pablo Casado vindria a ser un exemple molt similar.
Tots recordem aquell famós vídeo on Pablo Casado va arribar a desqualificar Pedro Sánchez fins a 21 cops, amb adjectius com "incapaz", "mentiroso compulsivo", "incompetente", "mediocre", "okupa", "catástrofe" o “felón” per la polèmica sobre un relator en la taula de negociació.
Les crítiques de Pablo Casado són tan bel·ligerants, tan habituals, i tan fora de to, que són també estèrils. No aporten absolutament res al debat.
Això explica, perquè campanyes com la recollida de signatures en contra dels indults no funcionen: Pablo Casado està tan indignat amb els indults com ho pot estar amb una bleda que es menja Sánchez.
Només cal adonar-se que ningú en parla del tema indults, i que per al PSOE està representant un desgast més gran el tema dels preus de la llum, que no pas el dels indults. Un dia en parlem d’això.
La taula de negociació: un parèntesi
Aquests dies hem viscut a casa nostra un nou episodi d’histrionisme nostrat: ERC i Junts han protagonitzat un espectacle força curiós a compte de la reunió entre els governs espanyol i català per iniciar la negociació que pretén resoldre el conflicte català.
Aquesta taula és un èxit col·lectiu, ja que per primer cop s’aconsegueix seure al govern espanyol a negociar. Cosa que ni tan sols l’1O va aconseguir, i a més, ja ha tingut un dels primers resultats positius: els acords que se’n derivin passaran per les urnes.
Això és molt important, ja que ara mateix Catalunya és l’únic territori de l’estat on el seu marc legal no ha estat referendat pels ciutadans, donat que el Tribunal Constitucional en va declarar nul·les parts que sí estan actives en altres estatuts d’altres CCAA.
Sí, potser això és molt autonomista i tal, però en LaButlleta ens agrada la democràcia, i som indepes entre d’altres molts motius per tenir una millor i més forta democràcia, per tant que els marcs legals estiguin refrendats a les urnes és quelcom rellevant.
A més, un dels marcs centrals del costat català, el referèndum, ens transporta de nou al frame de la democràcia, un llenguatge que s'entén molt millor tant fora com a dins, i que suma molt més que posicions dures d’alguns sectors independentistes.
No és només una opinió, els articles de la premsa forastera així ho demostren, i fins i tot posicions com la de Jorge Javier Vázquez:
Exacte, el referèndum és multiplicador, com ho va ser l’1O. Sorprèn doncs, les posicions contràries, i més que això, l’histrionisme de la crítica.
Ja ho sabem
És evident que existeixen dubtes sobre la taula i els seus possibles resultats, i que a banda i banda hi ha forces i interessos que volen el seu fracàs. Això és així.
Però sorprèn que els principals mitjans i opinaires s’hagin centrat en el fet de criticar-la, i no en els resultats que se’n deriven en si.
Igual que Pablo Casado, el criteri no és tant si quelcom que fa el rival polític és bo o dolent, sinó en la posició interna. És a dir, mentre Ayuso o Feijóo estrenyen més a Casado pel lideratge intern, o una enquesta és dolenta, Casado augmenta el número d’insults cap a Sánchez. Això es pot transmutar fàcilment a casa nostra.
Tots els esdeveniments d’aquests dies, han generat un nou al·luvió de crítiques, comentaris, i esclat a xarxes en contra de la mesa. Però són representatius o passa com amb els antivacunes?
Qui estava en contra de la reunió és qui abans que aquesta acabi ja ens diu que ha anat malament.
Aquestes crítiques, igual que els comentaris antivacunes, no sumen gaire.
Els que hi estaven en contra corren a xarxes a detallar la seva posició i disgust, a cada instant, a cada tuit, però ja hi estaven en contra, per tant les seves opinions ja no aporten gran cosa al debat.
Aquests dies, debatent això, en Pursals em deia que una crítica pot ser no valida perquè si d'entrada dius que no t'agraden les bledes, després no les critiquis que són massa verdes, massa toves, massa gustoses, massa tristes, perquè no aportes res.
El veritable interès sobre la taula no és saber l’opinió de la persona que es queixa per enèsima vegada del mateix, sinó d’aquells grups poblacionals que no sent indepes, poden sumar-se al projecte, i més concretament, poden ser una acumulació de forces rellevant per forçar a l’estat i al PSOE a allò que ara no vol fer.
Per això, l'endemà era molt més interessant llegir com Jorge Javier Vázquez comença a transitar cap al referèndum, que no l’enèsim debat sobre l’essència de l’1o i el repartiment de carnets de botiflerisme del dia.
Cal treure el focus dels comentaris antivacunes, i fixar-se més en allò que si passa, en els fets i no en els relats.
Aquests mesos parlem molt de la desmobilització i la desafecció cap a la política. Potser, i seguint la metàfora inicial, simplement és que parlem massa dels antivacunes, i no dels vacunats.
I fins ací la Butlleta d’avui, espero que us hagi agradat estimats subscriptors.
📺El vídeo important de la setmana
Estimar-se el territori, a l’estil tik tok
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Nota: sou 72 ordenats subscriptors i subscriptores.
Espero que hagueu gaudit tant de les vacances com la covid us hagi deixat. També que us hagi agradat aquest primer número post-vacances. Ha tardat, però penso que ha volgut la pena.
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)
2 dies després de la reunió de la taula de diàleg ja tornem a gaudir de la butlleta. Coincidència? Ahi lo dejo...