🤏Escolti, en això d'Ucraïna amb qui anem?

Butlleta 39

Привіт! Вже п’ятниця, і вам потрібно продовжувати вдавати, що працюєте, поки ви спокійно читаєте бюлетень.

És divendres, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!

• Si vols arribar fins al final, tardaràs uns 6 minuts a llegir-ho. Més o menys el temps que heu passat, per segona setmana consecutiva, rient amb tota la crisi que està patint el PP.

Recordeu que tot i estar en versió web, la Butlleta és una newsletter, i per tant no deixeu passar l’oportunitat de convertir-vos en estimats subscriptors i rebre cada divendres una estona de serenor al vostre correu:

Tema del dia: 🤏Escolti, en això d'Ucraïna amb qui anem?

Aquests dies d’invasió russa a Ucraïna tornem a tenir l’espai mediàtic i les xarxes socials plenes d’experts en geoestratègia, estratègia militar i relacions exteriors.

Si no fos per la importància del conflicte, faria una mica de mandra tot plegat.

Persones que ens diuen el que els ucraïnesos han de fer, com ho han de fer, i el que passa.

Arriba fins a tal punt, que als periodistes de guerra que estan situats allà mateix, a l’epicentre de la notícia, els hi responen els tuits dient que passen coses diferents de les que aquests periodistes ens expliquen i estan vivint.

Opinadors experts que fa uns dies eren experts en Castella i Lleó tot i no haver-la visitat mai ni saber ni quantes províncies té la comunitat, ara ens il·lustren amb profunditat sobre el Donbass i la política internacional.

Els conflictes internacionals com una mena de partit de futbol on hem d’anar indiscriminadament amb uns o altres i defensar-los com hooligans.

Però per sobre de tot, els meus predilectes són aquells que fan comparacions. No comparacions més o menys ben escollides per poder explicar de forma més fàcil la complexitat del conflicte que s’està vivint aquests dies. No.

Parlo de comparacions amb el procés. I ja sé que costa d’entendre, però no tota situació política és comparable amb el procés.

Un dels efectes del populisme és convertir les opinions personals, basades totalment en prejudicis, en dogmes de fe.

Així funciona: davant un conflicte d’una complexitat enorme, amb molts actors implicats cadascú amb els seus interessos, amb unes arrels històriques que es remunten als temps del Kievan Rus, i un escenari amb altes dosis de propaganda política; s’agafa un element molt simple, fàcilment comprensible, i amb aquest es genera una similitud amb la situació de política domèstica que es vulgui.

• És molt més fàcil dir que cal donar suport acríticament a les autoproclamades repúbliques del Donbass perquè han fet un referèndum, com el 1o!.

• És molt més fàcil dir que l’OTAN o la UE han tingut un paper vergonyós perquè no ha fet X, com si tota la UE tingués la mateixa relació i opinió amb Rússia.

• És molt més fàcil dir que cal anar amb els Russos, perquè lluiten en contra del capitalisme i els imperialismes, com si en el fons Rússia no estigués violant la sobirania d’un estat.

• És molt més fàcil dir que cal anar amb Ucraïna perquè Putin és dolent.

El meu preferit, però, és aquell que demana el no a la guerra i que mal todo. Però no en el sentit humanista d’entendre que en un conflicte armat al final acaba patint la població civil, sinó en una actitud acrítica davant els conflictes.

És a dir, sense entrar en el fons, i simplificant totalment la situació, demanem als ucraïnesos que no es defensin d’una agressió externa al seu territori i sobirania, sota l’argument que la guerra és dolenta.

Aquests dies, doncs, el principal objectiu de qualsevol ciutadà virtuós, que vol estar informat de forma adequada, formar-se una opinió vàlida, i simplement voler entendre un conflicte amb greus conseqüències geopolítiques per Europa, ha de ser navegar entre les comparacions domèstiques, les simplificacions, i la necessitat imperiosa de voler defensar acríticament un “bàndol”.

Recordeu, estimats subscriptors, que no hi ha cap llei, cap manament, ni cap necessitat d’externalitzar ni pontificar sobre tots els temes, no cal sempre prendre part, i menys quan els dos bàndols han fet coses que potser no ens ho permeten d’una forma tan simple.

I per sobre de tot, no feu comparacions histriòniques amb esdeveniments que tot i tenir similituds, no són comparables, bàsicament, perquè sense voler, potser acabem del costat d’algú que va en contra dels nostres propis interessos.

Amb tot això, no estic defensant que tinguem una posició “equidistant” o “aïllacionista” davant els conflictes internacionals. Ni molts menys.

Primer perquè tot acaba repercutint en un món interrelacionat, segon perquè és evident que la UE, de la que formem, ha de tenir un paper en tot plegat, i tercer perquè en un món en el que hem decidit que la diplomàcia i la pau siguin els camins a seguir, qualsevol que se surt d’aquest concert cal aturar-ho a temps.

Simplement defenso amb tota la serenor del món, que per arribar a bones conclusions cal objectivitat, i no cal comportar-se com si tot fos un partit de futbol.

I fins aquí la butlleta d’avui.

P.S.: Aquests dies la nostra televisió pública, a través dels serveis informatius, està fent una cobertura excepcional de tot el conflicte, amb connexions a banda i banda. Cal reconèixer aquesta feina, i agrair tenir informació d’alta qualitat, neutral i objectiva.

🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?

Nota: sou 75 ordenats subscriptors i subscriptores.

Us ha agradat aquest número? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)