El PSOE traïrà Espanya durant 20 anys
Butlleta 8
сайн байцгаана уу сайн байна уу!
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Si encara no reps la Butlleta al teu correu, pots convertir-te en estimat subscriptor introduint el teu correu en la caixeta. Rebràs cada divendres en exclusiva la teva Butlleta plena de serenor.
Nota: Això que estàs llegint és la versió curta de la Butlleta. La versió completa només la podeu rebre per correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
🤹🏻♀️Tema de la setmana: El PSOE traïrà Espanya durant 20 anys.
Els pactes del PSOE amb Bildu i ERC suposen una traïdoria al poble espanyol, segons el PP, Vox i C’s.
Des del true-patriotism són temps de traïdories i botiflerisme en tots els racons del planeta estimats subscriptors, sobretot si no fas el que volen.
Alguns barones socialistes han posat el crit al cel. Aquelles dues ànimes del PSOE: el Sánchez de la plurinacionalitat que li porta a guanyar la moció de censura per arribar al poder, o el Sánchez azote d’indepes, controlador de fiscalies, que li porta a perdre suport electoral i acabar pactant un govern amb aquells que no li deixaven dormir. Que difícil és tenir dues ànimes oi? Espejito, quina ànima escullo avui?.
Però lluny de tot això, ja fa mesos que als mentideros de Madrid es parla obertament d’un canvi tectònic de les estratègies polítiques a nivell peninsular, i amb més o menys entrebancs, es va entreveient en cada nou pas polític important, com per exemple els pressupostos aquests dies.
El meu objectiu avui és intentar explicar-ho, partint de la base que potser tot plegat és només un run run dels mentidores, però no deixa de ser interessant. A més, també m’agradaria analitzar com els catalans estem en el centre d’aquests moviments, i no per casualitat, sinó per una clara i determinada voluntat de ser-hi.
El fucking map again
Hi ha una broma recurrent a xarxes socials, i és un mapa de l’estat espanyol on preguntis el que preguntis, Catalunya i País Basc responen diferent.
També ho fan, en menor mesura, Galícia, Andalusia, País Valencià i parts d’Aragó, Astúries i Illes. La perifèria.
Aquesta mal anomenada “perifèria”, en part, és la que durant dècades va proporcionar estabilitat política a l’Estat: allò de PNV o CiU i els pactes successius amb el partit de torn, PP o PSOE.
Els partits nacionalistes conservadors fent de frontissa en un país (Espanya) on hi ha un 40% de rojos i un 40% de nacionales que no es poden imposar els uns als altres sense majories absolutes en un escenari d’esquerra i dreta fraccionada.
Amb el procés tot això va saltar, i tot i que el PNV ha intentat continuar igual, certament el canvi s’ha anat produint poc a poc. Sense aquesta perifèria, i concretament sense ERC, l’Estat no té estabilitat: repetició d’eleccions, paràlisi en la promulgació de noves lleis, pròrroga de pressupostos, mocions de censura, etc.
Però la perifèria ja no és la mateixa que abans
No cal ser un expert en política per veure com la virulència contra el PSOE ha crescut arran dels seus pactes amb Bildu i ERC, i és que aquest viratge dels socialistes, deixant de banca a C’s o fins i tot el PP, implica també un canvi de paradigma en moltes dinàmiques polítiques.
Però alerta, sí, s'ha trencat el bipartidisme tradicional de pactes, però no vol dir que hagi desaparegut el bipartisime en sí. La reforma judicial és un clar exemple.
La debilitat del PSOE, i de retruc també de Podemos, ha fet que l'estratègia d'Iglesias de recolzar-se amb la perifèria, segons rumors cortesans, sigui la que hagi seguit Moncloa, abandonant els intents de grans cualicions o pactes amb C’s que el PSOE més tradicional preferia.
Aquest canvi estratègic, fa que per exemple els pressupostos siguin aprovats amb més recolzament que fins i tot va tenir la moció de censura que va fer president Sánchez.
La clau de volta d’aquesta estratègia: si el PSOE vira cap a buscar el recolzament de la perifèria podrà governar amb certa tranquil·litat durant 20 anys.
Exacte, la perifèria som els catalans, els bascos, els gallecs... fins i tot valencians, illencs, andalusos, asturians... etc. Tots plegats demanant coses traïdores a un PSOE que ens ho donarà tot per continuar al poder. L’apocalipsi.
I és que algú, s’ha adonat per fi que el PSOE fent d’azote de secessionistes sempre perd, perquè l’original, el PP, sempre azota millor.
De fet, també algú s’haurà adonat que hi ha llocs com Madrid on guanyar un sol vot costa un gir radical a la dreta, i un espanyolisme tan gran que generarien l’antipatia de la resta de tot el territori espanyol, que necessiten per guanyar unes eleccions.
A més, un altre element fa també més atractiu per Podemos tot plegat: la perifèria ara és d’esquerres, no conservadora, i això també fa que es pugui virar cap als seus postulats ideològics d’una forma més natural.
Mentrestant, el PP necessita demostrar que ha sigut i és més patriota que ningú, i per això pujarà el to fins que Vox no pari de fer-ho, cosa on sempre també perdrà. El PP té un problema.
No tocar poder posa molt nerviosa a la dreta, acaben llençant tant de fang que fins i tot ells es taquen. No és res nou.
L’entrada en escena del front autodeterminista
¡Que vienen los rojos separatistas!
L’esquerra nacional i indepe perifèrica ja fa anys que va veure clar que el #noatot no portava enlloc, i que per fer realitat els camins d’emancipació nacional de veritat, calia transitar cap a procesos d’hegemonia política als seus respectius territoris, per amb la base que comporta això, forçar una independència el més ordenada possible.
Exemples com el SNP a Escòcia, un partit de centre-esquerra residual fa unes dècades, van mostrar el camí, i a nivell peninsular, les antigues aliances entre ERC-Bildu-BNG van servir per anar trabant una relació de suma d’experiències.
Tot aquests processos i estratègies no tenen un unic pare/mare, sinó molts, però així passant i resumint tant que es perden tots els matissos: els catalans d’ERC aporten la visió de generar hegemònies i els bascos de Bildu la teoria de generar fronts amplis de pobles peninsulars per actuar de forma conjunta.
Una de les coses que tinc més ganes de veure són les aportacions que faran la tercera pota d’aquest eix del mal secessionista, i són els gallecs del BNG, el tercer dels partits que ja han bastit projectes polítics anteriors conjunts, com va ser Galeusca en el seu moment.
No cal dir que pels resultats dels tres partits en les darreres eleccions respectives, l’estratègia i el canvi de rumb està funcionant sobradament.
No és el mateix de sempre
La debilitat del govern espanyol en minoria fa més necessària la presència i força dels indepes. Normalment aquests tenen fama de negociar malament, tot i que sigui una crítica més relacionada amb la pèrdua de influència dels que ho critiquen que la realitat, i els darrers pressupostos ho deixen ben palès.
Qualsevol pacte d’ERC a Madrid serà venut pels seus rivals polítics com una traïdoria, i quan la ridiculesa d’aquest argument sigui insuportable, llavors es passarà a que els pactes que s’aconsegueixin són dolents, i quan aquest argument també caigui, llavors que no es compliran mai.
Això no només li passa a ERC, a Bildu igual en menor mesura i amb llenguatge diferent, i fins i tot el PP de Galicia ha criticat els pactes del BNG a Madrid en algun moment.
Però en que ens beneficia als indepes tot això?
Treure el major rèdit polític a ser-hi: El votant d'ERC no et votava ERC perquè fes una DUI des dels escons del Congreso, sinó per ser decicius i negociar de la millor forma possible tot el que pogués ser rellevant. En canvi altres opcions polítiques sí que van vendre que anaven al Congreso a pressionar per la independència, i s’ha demostrat que aquesta pressió és nul·la i ni està ni se l’espera.
Consolides més base cap al teu projecte emancipador. Al final, com pots vendre que en una República catalana o basca viuràs millor si no saps gestionar correctament el que tens?
Desenvolupar-te: Dins de l’estat de dret actual queda camí fins el màxim potencial dels teus estatuts. Pot sonar estrany i limitador, però queden coses rellevants que es poden fer, i per tant val la pena fer-ho. Llei electoral, hisenda…
Servei públic i millorar la vida de les persones. No pots desaprofitar qualsevol ocasió per dur a terme polítiques o ampliar partides en benefici de la ciutadania, pensin el que pensin, votin al que votin. La vocació hegemònica fa que governis per tothom, no només per als teus. Té un cost en contradiccions, però permet dormir a les nits.
Autoprotecció: anul·les a C’s, i mantens lluny del poder a PP i Vox. Ells podrien legislar molt més fort contra tu, i per tant és positiu escollir la menys dolorosa de les opcions que existeixin.
Et fas més fort, més hegemònic, i per tant podràs plantejar el següent intent amb més i millors cartes.
L’esquerra catalana sempre ha tingut desitjos d’autodeterminació, al contrari que la dreta. És evident que a tots ens agradaria ser independents demà mateix (a les 10 del matí si us plau que no vull matinar), però l’esquerra és conscient que les lluites d’alliberament són llargues, feixugues, i per suposat, plenes de contradiccions, fang i impureses.
Resum
El PSOE aconsegueix continuar governant còmodament. Tindrem socialismo per molt. La polarització extrema de la dreta cap a posicions de "salvament nacional", fa que el PSOE hagi pugut esdevenir central i sumant als perifèrics guanyar corda.
Podemos aconsegueix guanyar pes i influència en el govern i fer-ho virar cap a posicions més pròpies per tornar-se útil de cara als seus votants. També tornar-se actor en tot plegat.
ERC-Bildu-BNG generen un front autodeterminista. Guanyen força, capacitat d’influència i elements per tornar-se més hegemònics als seus territoris fent avançar els elements base pel l’objectiu final.
A més, mantenen fora de joc a PP-C’s-Vox, el tripartito molt més perillós per les polítiques que podria dur a terme en contra de la perifèria.
Fins i tot, la perifèria guanya capacitat per ajudar a d’altres petits nuclis regionalistes que puguin generar encara més inestabilitat a l’Estat i augmentar els costos per continuar dormint a Moncloa.
I per suposat, a cada negociació guanyen una petita cosa que pot ajudar a persones reals de forma real, fora del simbolisme de traïdors i true-patriotism.
🍔El món yankee: seguim comptant vots
Al districte 22th de Nova York continuen escrutant, la cosa va tan justa que el guanyador ho podria fer per 15 vots. 92% escrutat.
Sembla però, que Trump ja es va fent a la idea de que ha guanyat però ha perdut:
Escrutar, quin verb més macu, t’equivoques l’u per una o i la ja la lies.
📒La butlleta important de la setmana
Una ràtzia contra vaques a Barcelona? Sí.
El vídeo important de la setmana és un operatiu d’alt risc realitzat per la Guàrdia Urbana de Barcelona en ple barri de Gràcia, quan encara no hi havia hipters però si vaques.
Per cert, el dessallotjament es fa amb més tacte i amor que molts dels vergonyosos desonaments que veiem a diari.
😊 Un moment de tendresa
Sense que serveixi de precedent, estimats subscriptors, em permeteu un moment de tendresa.
Ara que aquest projecte boig de la Butlleta ja compta amb 48 insensats subscriptors, vull donar les gràcies a unes persones que ho han fet possible, que em fan feedback puntual cada setmana, em comenten per privat, em corregeixen faltes, fan suggeriments, m’inspiren, envien cosetes per afegir o fins i tot em forcen a treure temps de sota les pedres per escriure.
Gemma, Rubèn, Sergi, Guillem, Cristian i Carles.
Gràcies. Sense vosaltres això no seria possible… 8 números i 3 especials ja!
🥰Si heu arribat fins ací ;)
No deixeu de rebre al vostre correu la Butlleta completa.
Sí, són temps de tuits i WhatsApp, per això l’aventura de muntar una Newsletter és encara més trepidant.
També podeu seguir la Butlleta al canal de Telegram:
:)