🤑 La pitjor crisi econòmica de la història
La Butlleta 41
Bon dia estimats subscriptors! :)
A la meva escala de veïns s’estan barallant molt fort. Fins i tot s’escriuen cartes públiques els uns contra els altres i les deixen enganxades en l’ascensor. Algú les treu, i les tornen a ficar. Tenacitat.
En una de les “missives” de la particular relació epistolar dels meus veïns, un d’ells afirmava que no es podien fer noves obres perquè estàvem a punt d’entrar en “la pitjor crisi econòmica de la història”.
Dies abans, en la reunió presencial de veïns, altres propietaris també van manifestar la seva por, donat que la “situació estava a punt de ficar-se fatal”, alguns deien que “ara tot va bé, però d’aquí un a any anirà pitjor”.
L’apocalipsi econòmica i tu llegint la Butlleta.
És cert, només cal ficar la televisió, deixar que l'algoritme de Youtube faci la seva, o parar l’orella a la fruiteria per saber que això de la inflació és molt greu, que la guerra fatal, i que una crisi pitjor que la del 2007 s’enfila ufanosa cap a nosaltres.
Compreu or, que és valor de refugi, i l’or que no para de caure.
Curiosament, però, de tant en tant, després de la peça on t’expliquen que s’ha okupat la casa d’una avia que va baixar a comprar el pa, s’escapa que el preu del gas està en caiguda lliure, que aquella crisi d’energia que va còrrer pel WhatsApp contrasta amb el 90% de les reserves de gas a Europa.
Davant el tremendisme econòmic, les dades de l’atur continuen sent més que bones, i que fins i tot les grans empreses continuen tenint resultats positius.
Curiós cataclisme econòmic.
De cop, Pedro Sánchez surt a la televisió plantant un arbre no sé on, i la ministra de la cosa explicant que bé ha anat la mesura de no sé qué. Anuncis i anuncis del gobierno que nos dinos todos, mesures i més mesures per pal·liar els efectes d’aquest moment trasbalsador en el qual estem.
A Pedro Sánchez se li va canviant la cara de Zapatero per cara de Fernando Simón, i és que l’espectador mitjà aixeca la cella: conserva la feina, té reserva per anar a passar el pont de Tot Sants a l’Empordà, si d’acord, ara la compra al super surt més car, però és que l’any 2017 va haver de tornar a casa dels pares.
Potser aquesta crisi tan dura, tan tremenda, tan apocalíptica, el gobierno no l’està gestionant tan malament.
Aquest sentiment de “pues no era para tanto”, que fins ara es pot anar només intuint en la societat, podria explicar aquesta sobtada recuperació a l’alça del PSOE a partir de l’estiu que es veu per exemple, en aquesta enquesta d’Electomania.
Recordeu estimats subscriptors, la tardor anava a ser tremenda.
No és que Feijóo sigui un mal candidat, només cal veure com sense fer res, ha destrossat i s’ha menjat a l’extrema dreta, i encara va primer a totes les enquestes. Poca broma.
Per què al final, com deia Giulio Andreotti, “el poder desgasta només a aquells que no el tenen”.
Pot remuntar Pedro Sánchez i acabar guanyant les eleccions vinents? No ho sé. Però el relat de l’apocalipsi, mentre no arribi de forma real, li juga molt a favor.
Això és tant o més aplicable també a casa nostra. El caos i descontrol dels partits independentistes, la renúncia i el botiflerisme regnen per tot arreu, però ahir al TN 150 llocs de treball i 12 milions d'inversió a Catalunya en un projecte per provar xips.
Cella amunt de l’espectador mitjà. Potser tampoc ho estan fent tan malament.
No hi ha res com tenir uns adversaris que rebaixin tant les expectatives sobre la teva gestió, que només calgui no semblar un histriònic, parlar més enllà del monotema i anar governant xino-xano.
I mentrestant, els teus rivals a les batalletes de xarxes i relats apocalíptics, com feia el felonista Casado a Espanya, i com fa Junts a Catalunya.
I ara, momentos musicales.
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Nota: sou 76 ordenats subscriptors i subscriptores.
Tenim una bona notícia: a partir d’ara la Butlleta es torna encara més exclusiva.
Recorda que donar-te d’alta és gratis, i donar-te de baixa, també.