Per què a Cambó i a Bárcenas els hi agrada tant que estiguis a favor de les llistes obertes
Butlleta 40
Bon dia estimats subscriptors! :)
Feia temps que no ens llegíem, i et demano disculpes de tot cor.
Avui tinc unes preguntes per tu:
Estàs cansat de les llistes electorals tancades?
Penses que els partits fiquen a qui volen i coarten tot el sistema polític?
Creus que les llistes obertes són la solució a tots els mals de la democràcia?
Doncs res, acompanya’m a aquesta trista i dissortada història on veuràs que això de les llistes obertes és una enganyifa tant o més gran com la lluvia de millones annual en inversions, el “federalisme”, i d’altres animals de companyia similars.
Tengo una carta para usted
El dia del 19 de novembre del 1933 eren les eleccions generals a tot l’estat Espanyol, i es preveia una victòria de la CEDA (coalició de dretes) a tot l’Estat, i que a Catalunya, les esquerres rebrien un càstig considerable, ja que anaven dividides. Això feia previsible que cap dels candidats arribés al 40% que establia la llei electoral de llavors per no haver de fer una segona volta.
Així que el matí del 19 de novembre de 1933, 30.000 votants de la Lliga de Catalunya, rebien a casa seva una carta de Francesc Cambó, amb una papereta ja omplerta. Concretament, 5.000 d’aquelles paperetes tenien assenyalat el nom de Francesc Macià i la resta els candidats de la Lliga; i les altres 25.000 paperetes tenien assenyalat el nom de Lluís Companys i la resta els candidats de la Lliga.
Exacte, el sistema a la segona república era de llistes obertes, i Cambó va calcular que si cap candidat aconseguia el 40% dels vots i anaven a la segona volta, les esquerres es posarien d’acord, i, per tant que els candidats de la Lliga no serien escollits.
Demanant als seus seguidors que optessin per un candidat d’ERC i després tots els de la Lliga, aconseguien que s’arribés al 40%, i, per tant, guanyar les eleccions per majoria (com va ser).
Els partits com el gran problema
Sempre m’han sorprès molt les afirmacions dels defensors de les llistes obertes en el sentit que aquestes serien l’eina per acabar amb el poder dels partits, aquell desig que la política deixi de ser un espai tancat dels partits polítics i els seus oligarques dirigents, i permeti així l’efectiva participació dels ciutadans.
Seguint aquesta mística argumentació, les llistes obertes serien un mecanisme per impedir que els partits puguin arribar a segrestar tot el sistema.
Sembla que tots aquests grans defensors de les llistes obertes no recorden gaire al polifacètic Cambó.
Però el pitjor, és que tampoc cal anar tant lluny en el temps. Ara canviarem d’escenari.
Un instante es para siempre
Toquen les nou de la nit del 14 de març del 2004, el populista president de la bonica comunitat autònoma de Cantàbria s’apropa a la pantalla on estan sortint els resultats electorals, per aquella circumscripció ha estat escollit pel Senat un tal Luis Bárcenas.
Si, en aquelles eleccions, els electors de Cantàbria, van escollir com a representant al Senat l’aleshores gerent del Partit Popular, un senyor nascut a Huelva i que segurament no havia trepitjat mai Cantabria, i de fet, diuen que tampoc ho va fer gaire després: un instante es para siempre1.
Al Senat, amb llistes obertes.
Els defensors de les llistes obertes com eines per una millor democràcia et diran que no, que allò va ser simplement un element puntual, però el problema és que la bona gent de Cantàbria va tenir dues oportunitats més per deixar d’escollir a Luis Bárcenas com el seu representant, i no ho van fer.
La millor afirmació que les llistes obertes no tenen un efecte positiu en termes de “millorar la democràcia” o d’”eliminar la partitocràcia” sembla que són les eleccions al Senat espanyol, que ja compten amb llistes obertes, cosa que sembla sempre que s’oblida per part de molts polítics, activistes i periodistes.
La complexitat de votar
La tendència dels electors és escollir aquells que ens indiquen els partits. No només passa a l’estat Espanyol amb les eleccions al Senat, passa a tot arreu on existeix aquest sistema.
Podeu trobar desenes d’estudis d’experts que us diran el mateix, de fet, molts països que tenen llistes obertes, arriben a tenir plantilles facilitades pels partits, que es poden ficar a sobre de la papereta per així assenyalar als d’un partit de forma més fàcil.
I és que votar ha de ser quelcom fàcil
Investigar si m’agrada més el número 15 o 8 d’una llista, i a sobre de múltiples partits, té un cost significament més gran que simplement escollir entre formacions polítiques on ja hi ha un element d’afinitat més o més comprensible per l’elector mig.
Els partits, doncs, s’imposen pragmàticament com a necessaris, en quant són un mitjà organitzat i estructurat de participació política efectiva, tant pel que fa a aquells que volen una implicació més gran com els que simplement volen complir amb el seu cívic i virtuós deure de participació política mínima que és votar.
Les minories fora del sistema polític
Les llistes obertes també són un element d’eliminació de minories.
Si per exemple un partit proposa 6 diputats i els electors es mantenen en fidelitat al partit en nivells semblants a les eleccions del Senat, aquest partit coparia tots els resultats, deixant als patits minoritaris fora de tota opció de participació política.
Fins i tot si optéssim per altres sistemes, com per exemple reduir a 4 diputats l’elecció, la situació més habitual seria de repartiment de 3-1, provocant majories molt poc proporcionals com es donen al mateix Senat, i amb un efecte considerable sobre la proporcionalitat del sistema.
A mi, com persona amb moltes idees minoritàries, aquest punt em preocupa especialment.
Un efecte inesperat
Les llistes obertes poden provocar també un altre efecte: radicalització i populisme.
Si els candidats competeixen entre ells, fins i tot dins del mateix partit, això generarà campanyes cada vegada amb propostes més estrafolàries per generar visibilitat. Això a Estats Units és una queixa molt habitual.
No és d’estranyar, i ho hem vist en processos de primàries internes en alguns partits de casa nostra, que l’única manera de guanyar aquesta mena d’eleccions és la popularitat a xarxes socials o unes capacitats econòmiques i de visibilitat no aptes per tothom.
La política, doncs, estaria reservada a persones famoses o amb capacitats econòmiques, i no la seva vàlua, i com passa en alguns països, els candidats i elements més moderats queden expulsats del mateix sistema.
Un concepte buit
Les llistes obertes pateixen un efecte similar al “federalisme”.
Ningú realment sap què vol dir. La majoria dels defensors de les llistes obertes no saben formular una proposta concreta de sistema, i de fet la majoria no “recorda” l’exemple del Senat.
Per mi, l’objectiu lloable de millora del sistema democràtic ha de ser un objectiu que sempre cal tenir present. El problema, però, és que les llistes obertes ja formen part d’un imaginari que no correspon a la realitat, i que lluny d’aconseguir els efectes esperats, la seva adopció pot ser totalment contraproduent.
Qualsevol opció que dificulti l’accés de les minories polítiques a les institucions, o fomenti directament la polarització del sistema, caldria allunyar-les dels caps d’aquells que prenen les decisions reals sobre el nostre sistema polític.
🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Nota: sou 75 ordenats subscriptors i subscriptores.
Tenim una bona notícia: a partir d’ara la Butlleta es torna encara més exclusiva.
Recorda que donar-te d’alta és gratis, i donar-te de baixa, també.
És l'eslògan de la campanya càntabra de turisme. Una mica de hihi haha.
No hi ha solucions màgiques ni sistemes perfectes immunes a ser corromputs. La única manera d'aconseguir coses és que molta gent s'hi impliqui i hi participi, per exemple analitzant molt bé a qui (candidat o partit) dona el vot.