🦄 Jo també m'estic plantejant presentar-me a la investidura
Butlleta 20
Salama maraina. Efa zoma izao ary na dia milamina aza ny vaovao dia tsy afaka namela anao tsy nisy tapakila aho.
És divendres, i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, no cal que em tingueu enveja pel títol de la Butlleta, ja us adonareu al final, que fins i tot vosaltres us podeu presentar a la investidura de President de la Generalitat, total, surt gratis.
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 9 minuts en llegir-ho. Més o menys el temps que has gastat aquesta setmana felicitant als jugadors del Barça per la seva gran gesta a la Copa del Rei, o criticant fortament als que ho han celebrat, perquè el futbol no t’agrada i ja tal...
Recordeu que tot i estar en versió web, la Butlleta és una newsletter, i per tant no deixeu passar l’oportunitat de convertir-vos en estimats subscriptors i rebre cada divendres una estona de serenor al vostre correu:
Ah! Si us agrada això de votar i tal, al canal Telegram de la Butlleta anem fent enquestes sobre temes introspectius. Així teniu sensació de que decidiu coses i tot…
🦄 Tema de la setmana: Jo també m’estic plantejant presentar-me a la investidura
Aquesta propera setmana viurem la constitució del Parlament encarregat de transitar aquesta XII legislatura. No es preveuen gaires sorpreses, tret de que l’acord final arribarà en la data límit, en el darrer moment, en el darrer sospir, perquè sembla que els resultat de les eleccions no han estat prou clars i cal mantenir-se en aquesta tradició de buscar l’èpica de l’acord en el darrer moment, i ja que estem, a veure si així s’aconsegueix un millor pacte jugant a la desesperació dels altres actors, i de tota la ciutadania.
Sigui com sigui l’entranyable xino-xano de les negociacions entre els partits indepes, avui m’agradaria parlar d’una de les maniobres polítiques més interessants que ens ha donat (de moment) el 14F: la investidura de Salvador Illa.
No hi ha res pitjor en política que aprofitar-se del desconeixement general de la població sobre el funcionament de les institucions democràtiques per intentar fer veure que fas el que realment no pots fer.
Salvador Illa va anunciar, la mateixa nit electoral, que es presentaria a la investidura per ser President de la Generalitat. Gran part dels comentaristes van reconèixer que això era un intent de no repetir l’error d’Arrimadas ara fa tres anys, ja que se la va criticar molt en el seu moment per ni tan sols intentar ser presidenta.
Amb qui Salvador?
Potser el PSC està més concentrat en acontentar al seu flamant votant recuperat de C’s, i tot plegat és una de les raons d’aquesta maniobra política: fer veure que has guanyat les eleccions quan en realitat no les has guanyat i seràs un espectador durant quatre anys.
Així, alguns periodistes, fent bon periodisme, el primer que van preguntar al candidat Illa va ser justament amb quins vots pretenia presentar-se a la investidura. Evidentment Salvador Illa no va respondre, perquè no pot.
No pot respondre perquè fer-ho implicaria admetre que en una eventual investidura tindria els vots d’un partit d’extrema dreta, i clar, que un partit suposadament d’esquerres opti pel recolzament de l’extrema dreta per usurpar el poder a un altre partit d’esquerres (ERC) fa com mala imatge.
No deixa de ser demostratiu que el mateix Illa, en la mateixa pregunta, respongués que parlaria amb tothom excepte amb el partit d’extrema dreta.
Arribats a aquest punt ja es veu venir que es tracta d’una maniobra política de cara la galeria i d’acontentar als seus votants que no pas quelcom real i tangible.
Seria legítim i fins i tot comprensible, tots els partits gestionen les expectatives i resultats de les eleccions com bonament poden, però en aquest cas destaca perquè el protagonista de la maniobra es va passar tota la campanya defensant un suposat “passar pàgina” que implicava deixar els gestos buits de banda i centrar-se en realitats.
En tot cas, juguem una estona estimats subscriptors, donem per fet que Illa obté en una mena de croqueta política màgica els suficients suports, es podria presentar?
Doncs….
Ningú es presentarà a la investidura, ni tan sols Pere Aragonès
No ser rigorós en els termes permet fer veure el que no és, i generar dubtes en una població, que per la nostra escassa tradició democràtica, encara no té clars molts termes i procediments.
Sí, una lectura ràpida al procediment per escollir presidents que estableix el propi reglament del parlament1 ens dona una mica de llum.
Cap diputat o diputada pot presentar-se a la investidura, sinó que en el nostre sistema parlamentari, és el president/a del Parlament, qui previ una ronda de contactes entre tots els partits, designa un candidat a la investidura.
Per tant, Salvador Illa no podrà presentar-se a cap investidura a no ser que al futur president/a del Parlament li garanteixi que té els suports per fer-ho, i fins i tot, si tingués aquests suposats suports, el president/a del Parlament podria designar a un altre candidat amb menys suports.
La croqueta continua
En un gir coherent amb les seves intencions, el PSC també ha anunciat la seva proposta d’Eva Granados com a presidenta al Parlament.
Si Eva Granados fos presidenta del Parlament, llavors sí, podria designar a Salvador Illa perquè optés a la investidura, fins i tot sense els suports necessaris.
A Catalunya, normalment, el partit amb més escons sol reservar-se la presidència del Parlament, no només pel tema de la investidura, més aviat perquè en el dia a dia, la tasca del govern es pot veure facilitada, o no, a partit de les decisions de la mesa del Parlament.
Però són molts els casos, tant a Catalunya com arreu dels països amb sistemes parlamentaris, que la presidència del parlament respectiu recau en un dels socis de la coalició de govern. De fet, és la normalitat i ningú ho veu estrany.
L’elecció dels membres de la mesa i les majories que en sorgeixen també són un motiu de gran preocupació pels partits, ja que pot no representar a les majories de la cambra i fer de contrapoder al govern en molts termes.
Normalment, el repartiment de la mesa en l’actual parlament hauria de ser PSC 2, ERC 2, JxCat 2, Extrema dreta 1. Justament per aquest motiu, segurament tindrem moviments i canvis que generaran que aquest darrer vocal, sigui per la CUP, que vindria a ser el següent partit en representació.
És a més, una bona jugada per l’independentisme, que aconseguiria la majoria també en la mesa, fent molt més fàcil diferents procediments i gestions del dia a dia parlamentari.
Sigui com sigui, el que queda clar és que Salvador Illa té molt molt complicat arribar a poder optar per la investidura, i en tot cas, no podrà presentar-se lliurement com afirmava tant alegrament. En tot cas, si ho aconsegueix, serà per mèrit total i absolut dels partits independentistes.
De moment però, Salvador Illa només té una mica més de possibilitat que jo per poder presentar-se a la investidura, bàsicament perquè ell és diputat electe i jo no, si deixem fora aquest petit detall, estem en igualtats de condicions.
En tot cas, estimats subscriptors, com no em voleu cap mal, de ben segur no em voldríeu en aquest percal, i millor que es presenti a la investidura, per designació del president del Parlament, qui la ciutadania ha considerat amb el seu vot.
Dit això, mantingueu-vos atents al telèfon, que la Grossa de la investidura us pot caure també a vosaltres…
I fins ací, el tema de la setmana, que espero que us hagi agradat.
🦠 Minuto i resultado de la vacunació a Catalunya
Dades ràpides a dia 05/03/21
541.425 de 7.727.000 vacunats 1a dosi. Un 7,01% de la població total.
195.637 de 7.727.000 vacunats 2a dosi. Un 2,54% de la població total.
La reflexió que no veureu a cap mitjà:
📲 El que no veuràs als mitjans
Continuem amb els diferents problemes de subministres sobre vacunes, i em va semblar rellevant una notícia que ha sortit poc als mitjans nostrats, i és com Itàlia va bloquejar l’exportació de la vacuna AstraZeneca a Austràlia.
Ara que ens apropem al 8M, em va agradar especialment aquest article de ElDiario.es parlant sobre postals antigues de denigració de dones, i els estereotips associats.
Sobre el 8M, també aquesta reflexió, que és d’allò més encertada:
Repetint ElDiario.es (ho sento molt), una muletilla que molta gent s’oblida quan parla de memòria històrica: la reparació. I que cal reivindicar.
Aquest és un dels motius pels quals costa tant reobrir arxius i causes del franquisme, ens trobaríem amb patrimonis que van ser gaudits, venuts i revenuts fruit d'espoli i robatori. Enhorabona als familiars que han reparat a la seva avia 👏 eldiario.es/andalucia/fami…
📺 El vídeo important de la setmana
Gran exercici de compostura i saber estar dels polítics espanyols, aguantant el riure davant un ridícul acte polític.
Una apisonadora destruye las armas incautadas a organizaciones terroristas en un acto simbólico presidido por Pedro Sánchez🥰 Que n’opinen estimats subscriptors?
Espero que us hagi agradat aquest número 20.
Nota: sou 68 ordenats subscriptors i subscriptores.
Us ha agradat la cosa? Aquí sota teniu un petit cor per demostrar el vostre amor a la Butlleta ;)
Sé que entrar a l’enllaç pot suposar un xoc important per alguns dels estimats subscriptors, ja que els reglaments són aquella cosa que tothom sap que existeix, però que ningú mira, perquè millor que carmetadui1714 ens digui que ha de fer el Parlament, abans de mirar que pot fer.