Estem a pocs dies de les eleccions municipals del 28 de maig, i els propers dies, soterrats sota la propaganda electoral de tots els partits, la ciutadania es preguntarà si el seu vot és necessari o millor marxar a qualsevol lloc suficientment llunyà per no trobar-te un cartell amb una foto inquietant photosopejada del polític municipal de torn.
El mite diu que les eleccions municipals són en les que la ciutadania hi participa més, perquè es tracta d’escollir persones, i no partits. Que és on tu coneixes als teus representants i els esculls per com són, que tot va més enllà de les sigles.
La persona que s’ho va inventar mereix un parell de premis a millor novel·la de ficció.
Per contrastar, cada vegada que em fan aquesta afirmació pregunto pel nom de tots els candidats que es van presentar al seu municipi en les darreres eleccions, i sorpresa, en el 90% dels casos no es coneixen ni els dels partits principals.
La realitat doncs, és que aquesta frase segurament la va inventar un alcalde d’un partit que anava a la baixa, perquè la crua realitat, és que fora dels pobles petits, ja ni tan sols als mitjans la majoria de persones tenen coneixement sobre la majoria dels candidats.
Qualsevol que hagi vist enquestes i estudis electorals d’eleccions municipals us dirà que excepte en grans ciutats, pobles petits i honoroses excepcions, les sigles pesen molt més que els noms.
Sobre la participació, anem a les dades.
Segons el Ministerio de Interior del Gobierno de España, que potser per fer anar trens no estan del tot fins però si per tenir dades electorals, la participació mitjana en les eleccions municipals a Catalunya des del 1991 fins al 2019 ha estat del 60,2%.
Això és una xifra superior, però tampoc per tirar coets, a la participació mitjana en les eleccions autonòmiques a Catalunya, que ha estat del 57,6% en el mateix període, i inferior a la participació mitjana en les eleccions generals espanyoles, que ha estat del 68,6% en el mateix període.
Sí, el mite de la proximitat trencat, resulta que mentre més llunyania, més participació. Terrible1
No obstant, cal destacar que la participació en les eleccions municipals a Catalunya varia considerablement entre diferents eleccions i diferents municipis. Per exemple, en les últimes eleccions municipals celebrades el 2019, la participació mitjana va ser del 54,6%, amb una participació més alta en els municipis petits i mitjans i una participació més baixa en les ciutats més grans com Barcelona.
Així doncs, si bé és cert que en general la participació en les eleccions municipals a Catalunya justeja al voltant del 60%, no es pot afirmar que la gent voti sempre més a les eleccions municipals que a altres tipus d'eleccions. La participació en cada elecció depèn de múltiples factors i pot variar significativament de una elecció a una altra.
Però de totes formes el meu vot no val per res
Les eleccions municipals, en canvi, són, per les seves peculiaritats normatives, un lloc on un grapat de vots poden provocar canvis substancials.
El gran motiu que ho explica és que el nombre total de vots necessaris per obtenir un regidor en un ajuntament és relativament petit en comparació amb altres eleccions, com les eleccions al Parlament de Catalunya o les eleccions generals espanyoles.
Això significa que els vots individuals tenen un pes molt major en el resultat final i que un petit grup de vots pot fer una gran diferència.
Per exemple, el 2015 ens vam trobar amb ajuntaments on hi havia 8 o 9 partits representats. Els plens haurien de ser tan divertits que no és d'estranyar que la ciutadania als següents comicis va decidir reduir-ne el nombre.
Fem una volta per la catalana terra per veure les genialitats més grans:
Però això és bo o dolent?
Podem fer molta conya, però això és simplement meravellós.
La raó és molt simple: al fer més fàcil l'accés als repartiments de regidors, projectes polítics més petits, més minoritaris, més locals, poden tenir accés a les institucions.
No només tenir accés, sinó també incidir, bloquejar, influir i, per tant, fer més complexa la governabilitat d’aquests ajuntaments, però alhora més rics en representar la diversitat de la seva població.
Per als que tota la vida hem tingut idees minoritàries, el sistema actual en el món municipal ha permès que puguem tenir opcions polítiques que ens representessin, que veïns bojos hagin pogut tenir presència institucional, que els grans partits hegemònics hagin hagut de cedir, pactar, parlar... que els petits s’hagin fet grans, que sorgeixin alternatives al de sempre, etc.
Per això, els països que tenen un ric i fort municipalisme són més forts en tots els sentits, ja que un municipalisme divers, representatiu i altament democràtic és beneficiós sempre, i per això, els estats més centralistes busquen sempre eliminar aquesta diversitat, aquesta riquesa democràtica.
En conclusió, aquest 28 de maig aneu a votar, ja que millorar les estadístiques reforçarà la democràcia, que el vostre veí boig sigui regidor reforçarà la democràcia, i que els de l'oposició treguin als de sempre dels llocs de sempre també reforçarà la democràcia.
I sincerament, darrerament no tenim gaires moments per reforçar el municipalisme i aquesta fràgil democràcia en la qual ens ha tocat viure.
Us he fet una petita trampa, ja que no he comptat les eleccions europees, on la participació va ser de 47,8%.