Llengua vehicular i la gestió del mentrestant
Butlleta 5
Hola bon diaaaaa!
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Tranquils estimats subscriptors, no parlarem del recompte ràpid i eficient d’Estats Units, tindrem un tema central més nostrat.
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 11 minuts en llegir-ho. Més o menys el que vas tardar en trobar Pennsylvania en el Google Maps.
👨🦯Butlleta ràpida per entendre la setmana
A tots ens agrada la festa i xerinola, però la festa de la democràcia que s’han muntat a Estats Units teleta. #3nitsensedormir
Les dades de la covid19 comencen a ser bones, però no ho llegiràs als mitjans perquè ja tal. #coses
Baby Shark ja és la cançó més vista de Youtube, per sobre del despacito. No puc dir que em sorprengui #laiaquejaportem15babysharksdescansemsiusplau
El vídeo de latinos por Trom podria haver decantat el vot llatí a la Florida, i per tant haver-nos tingut tres dies esperant resultats #aiiiaiiiaiiiipordiossssss
UPDATE BREAKING NEW: l’estat de no sé on continua fent recompte i tindran els resultats en breu #noimportacuandololeas
🤹🏻♀️Butlleta de la setmana: Llengua vehicular i la gestió del mentrestant
PSOE, Podemos i ERC han pactat diferents esmenes en la nova llei d’educació que s’està preparant al Congreso, la més rellevant és una en que s’elimina la referència a la llengua vehicular en ESPAÑOL i per tant ajudaria en darrera instància a garantir la immersió lingüística a Catalunya.
Ràpidament, Jxcat va sortir a dir que estarien en contra de la esmena, perquè, segons ells, no serveix perquè el castellà deixi de ser llengua vehicular a Catalunya. Tenen raó, però hi ha trampeta…
Es pot fer política i avançar ni que sigui un pas, o fer coses que saps que et tombaran per poder dir que t’ho han tombat i que dolents que són i que bons que som nosaltres.
El problema és que cada vegada que algú escrigui en una llei que el castellà no és vehicular a Catalunya serà tombat als tribunals, per molt que els catalans ens enfadi, per tant, si es volia aprofitar l’ocasió de la reforma de la LOMLOE (sí, són les sigles tot i que sembli ridícul) per blindar una micona el català calia buscar un camí alternatiu.
S’ha trobat?
Llegim l’esmena per sortir de dubtes
L’esmena en realitat és una modificació, concretament canvia:
"el castellano y las lenguas cooficiales tienen la consideración de lenguas vehiculares"
per…
"las administraciones educativas garantizarán el derecho de los alumnos y las alumnas a recibir enseñanzas en castellano y en las demás lenguas cooficiales en sus respectivos territorios, con conformidad con la Constitución española, los Estatutos de Autonomía y la normativa aplicable".
És, sota la meva opinió, una jugada molt hàbil, i que podria sortir bé.
Un problema dels catalans
Un dels principals problemes que tenim els catalans és que quan redactem lleis confonem el que voldríem que fos amb el que ha de ser.
No es tracta de que la llei digui que la llengua vehicular ha de ser el català, es tracta de que les lleis permetin que la llengua vehicular sigui el català.
Noten el substancial canvi estimats subscriptors? Es diu legislar.
Tant PSOE-Podemos-ERC afirmen que és un pas notable cap al blindatge del català com a llengua vehicular. Jo diria que més aviat és un “intent”, però el primer en molts anys amb possibilitats d’èxit.
El principal cavall de batalla legal que han utilitzat els que volen atacar al català és que la llei deia que el castellà també havia de ser llengua vehicular, i en això es van anar basant jutges per determinar el percentatge d’hores en castellà en les escoles, el número d’assignatures, etc.
Com la llei deia que el castellà també havia de ser també vehicular, calia establir els mecanismes perquè ho fos de forma efectiva.
Aquesta esmena el que fa és eliminar aquest “també”, i fa que siguin les administracions educatives que tinguin les competències (per tant Generalitat), els que estableixin la forma de garantir que “s’aprèn castellà i català a les escoles”, però no estableix com ni que hagi d’haver llengües vehiculars.
Amb aquesta esmena la Generalitat podrà decidir quantes hores de castellà és necessari perquè el castellà estigui garantit, o els mecanismes necessaris. A la pràctica, ara la Generalitat, sota empara legal, podrà agafar i dir: escolti, a Sant Adrià més hores en català i a Vic més hores del castellà.
La qüestió és que ho decidirem nosaltres, i decidir nosaltres sol ser molt millor que t’ho decideixi el senyor Wert.
No ens enganyem: sense ser un Estat, això és quasi el màxim que es pot aspirar a nivell de protecció de llengua.
Ei, que alguns som indepes per alguna raó!
Si era una qüestió legal, cal atacar els arguments legals
És una jugada molt hàbil. La Asamblea por una Escuela Bilingüe (#ojulacartera) sobre la modificació ha afirmat:
"dificulta el argumentario al que tenemos que hacer frente cuando vamos a recurrir. Lanza el mensaje de que la nueva Ley de Educación ampara la inmersión, y eso es lo que quiere el independentismo”
Penso que s’han jugat bé les cartes. Bàsicament perquè ataca el rovell de l’ou: els jutjats. I ha aconseguit una tombarella per blindar una miconeta més el català.
Mai hem de renunciar a mirar de defensar i blindar el català en cada ocasió que se’ns presenti, i aquesta n’era una.
Gestionar el mentrestant
És un moviment que s’emmarca en l’estratègia dels republicans a Madrid de ficar-se sense gaires manies de ple i fins el fons en la governabilitat espanyola en tot allò que pugui ser beneficiós pels catalans, i aprofitar la seva posició de força respecte PSOE-Podemos per anar modificant tot allò que els hi passa per davant en clau catalana.
No és tan vistós com presentar esmenes kamikaze que diuen allò que volem sentir. Però la feina legislativa també té aquesta part grisa. Una coma ho pot canviar tot, no és badalí.
Les petites victòries t’apropen a l’hegemonia necessària per després fer el salt al teu objectiu final.
Això ens porta a una discussió més profunda. Mentre construïm les majories necessàries per assolir la República Catalana cal pactar tot el que es pugui a Madrid?
Sóc un total defensor d’aquesta via. Si realment volem desconnectar no hem de tenir cap mena de problema en pactar amb qualsevol (qualsevol!) partit a Madrid per anar modificant les lleis al nostre favor.
Les esmenes en la llei educativa també inclouen altres dos interessants:
No finançament d’escoles concertades que segreguin per gènere.
Ampliació de les competències per decidir continguts educatius.
Són dos temes que a Catalunya generen polèmica constant. Per exemple la conselleria d’Educació va rebre moltes crítiques per permetre la segregació de sexe.
Perquè ara hem de renunciar a quelcom que a casa nostra hi estem tots d’acord?
Potser molts dels que encara no són favorables de la independència, estaran més predisposats si veuen que la seva vida millora i s’ajusta més a la seva cosmovisió del món amb la gestió política dels partits independentistes.
El major creixement d’independentistes no va ser l’1O, no hi ha ningú que ho senti més que jo, però van ser els dos-tres anys que parlàvem de quantes coses es podrien millorar amb un estat propi.
No és el mateix el Parlament que el Congreso.
Sé que fa mal.
El jutge Llarena va modificar les majories del Parlament com va voler, va treure el vot de diputats com va voler, però en el moment que es tractava de diputados, llavors el totpoderós Marchena no s’atrevia a treure l’aforament a sus señorias, i van haver aquells capítols ridículs de passar-se la pilota de la Mesa al jutjat.
Tota llei, esmena o proposta que es faci al Congreso, tindrà més valor i serà més consistent que al Parlament.
Trist, però és que molta gent no seria independentista si Espanya fos un meravellós estat federal on es respectés la sobirania del Parlament. No ens fem trampes al solitari.
💌 Que tal el tema de la setmana? Que n’opinen estimats subscriptors? 💌
🍔La butlleta yankee: un problema d’ulleres
En els moments en que escric aquestes línies encara no tenim president als Estats Units.
No comentarem els resultats encara, però com era d’esperar, molta gent s’ha sorprès del propi sistema americà, ha posat el crit al cel, fins i tot ha arribat a afirmar que no és democràtic el que està passant.
No hi ha major error que mirar-se les coses amb la teva pròpia perspectiva.
Un problema d’ulleres.
No cal anar molt lluny, no us enrecordeu del que va passar l’any 2000 amb el recompte de la Florida? Aquí un article per fer memòria.
A l’anterior butlleta especial ja parlava per sobre de què el sistema americà era complex, perquè és federal, i cadascú fa a la seva manera, i perquè durant mesos uns i altres han anat modificant lleis electorals per apropar-se als seus interessos.
Dos apunts ràpids perquè vegeu que potser cal més serenor:
Si Biden hagués guanyat Florida, que va anar per poc, hagués estat president a poques hores de tancar urnes, i tots haguéssim dit a Catalunya que els demòcrates eren genis i que bé tot.
Els estats on era clar que guanyaria un o altre, van fer el seu recompte en hores, de fet alguns només tancar els coles ja donaven guanyador. No és baladí que just els estats disputats siguin els que recompten lent.
El vot per correu representa un 80% a favor dels demòcrates, perquè així s’han passat mesos demanant els demòcrates que voti la gent. És normal que al ser recomptat al final faci canviar els números de forma abismal.
Estats Units no és Catalunya. Ni els demòcrates són d’esquerres i angelets, ni els republicans i els seus votants són tots d’extrema dreta. Hi ha matisos.
Entenc que és un impossible demanar serenor i empatia per entendre un sistema polític tan diferent al nostre, però després no ens sorprenguem amb les coses.
Moment autobombo
En l’anterior butlleta, us ficava un mapa de forma sibil·lina amb la meva predicció:
Doncs si us fixeu amb l’actual recompte:
Vull dir, que davant “les enquestes no funcionen!” “que mal todo!” “ningú pensava que això podia passar!” potser la cosa ha anat més semblant del que es pensava i preveia, simplement que com tot el que té a veure amb Trump,
Si jo que no sóc expert en política americana vaig fer una porra semblant al que ha acabat passant, imagineu-vos la gent d’allà que sí són veritables experts.
Per tant, us envio el Bush dansaire per celebrar que no m’hauré de menjar la meva predicció amb patates!
El soroll i la nostra perspectiva particular ens fa perdre de vista els matisos. I els matisos són vitals per entendre les coses.
Per acabar el tema americà, us deixo el vídeo on Biden confon la seva neta, representant a totes les avies i mares que confonen els noms dels seus fills/nets de forma constant:
Sí, tindreu de president d’EUA al vostre avi una mica carca que no acaba d’entendre perquè t’has tatuat el teu nom en xinès a la galta esquerra del cul.
😷La butlleta covitiana: no ho veuràs a les notícies
Durant setmanes, cada dia teníem notícies cada hora dient que el risc de rebrot pujada, que la R no deixava de pujar, que la situació era límit.
De cop… silenci. O notícies que diuen “tot va millor però…”
Sí, resulta que les dades són millors, que la decisió dolorosa de tancar bars i restaurants sembla que funciona, i que la gestió de la pandèmia està sent molt millor del que sembla.
Els coles continuen oberts sense ser focus de contagi, l’economia funciona amb respirador però funciona, i les dades milloren cada dia.
Això no vol dir que flors violes i vaig a llepar els poms de les portes. Però que no llegiràs a les notícies que la cosa s’està fent bé. I tots necessitem una mica d’ànims i bones notícies o pararem bojos.
Perquè tanta reticència a donar bones notícies? Us ho deixo a la vostra imaginació.
🙄La butlleta tafanera
Aquests dies estan sortint moltes converses privades de telèfon d’alguns fontaners de la política catalana.
L’argument que aquestes converses són de l’àmbit privat i per tant que la forma d’expressar-se és més lliure, i que esbombar-ho és entrar en el joc de desgast del deep state que va en contra de l’independentisme em sembla molt vàlid.
El problema són els nivells, no és el mateix dir en una conversa privada que aquest o aquell em cauen bé o malament, que explicar com manipular això o allò de forma poc ètica. No comentar la jugada es fa complex.
Sigui com sigui, tant a ERC com JxCat s’estan preparant mentalment per anar rebent petites dosis de trucades i converses que els hi faran mal en els moments en que el deep state consideri que són més punyents pel moviment indepe en general.
Caldrà fer un esforç important de serenor per no caure en la trampa d’utilitzar tot plegat com munició electoral contra l’adversari.
📒La butlleta important de la setmana
Em va sorprendre un article de LV:
“Las ventajas de ser una persona humilde en un mundo orientado a la autopromoción constante”
Interessant.
Si has arribat fins ací…
Que us ha semblat aquest número de la Butlleta?
🥰La butlleta et necessita ;)
Actua com toca i si encara no ho estàs, subscriu-te a La Butlleta
Nostru sinu us ho pagui!
Bé, i si no vols perquè ets rancieras com a mínim comparteix:
Fins la setmana vinent!
Nota: sou 29 ordenats subscriptors ;)