No opinem sobre afers interns d'altres partits polítics
Butlleta 3
Ah Maria!
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 11 minuts en llegir-ho. Més o menys el que li dediques diàriament a mirar la Isla de las tentaciones…
👨🦯Butlleta ràpida per entendre la setmana
JxCat-Pdecat negociaran els pressupostos a Madrid, però no com ERC que ho fa malament, ells ho faran bé. #truepatriotism
Ultraduis feliços perquè han absolt a Trapero, tot i que l’absolen perquè tenia un pla per detenir a tot el govern. #coses
Sánchez diu que només aturarà la reforma del poder judicial si el PP negocia, i com a gest perquè el PP pugui negociar atura la reforma. #negociando
🤹🏻♀️Butlleta de la setmana: no opinem sobre afers interns d'altres partits polítics
Ja sé que el tema de la setmana és la lluita d’egos entre Mitjà i Rosel, però com ja s’estan fent la seva de forma particular, en la Butlleta parlarem d’un altre tema més trepidant:
Albert Batet (Junts), preguntat per les acusacions d’Osàcar sobre el suposat blanqueig de capitals de CDC i Artur Mas, va dir que no opina “sobre afers interns d’altres partits polítics”.
Segur que a aquestes alçades tothom ha vist ja les declaracions, però aquí teniu el moment just:
De fet, el primer que sorprèn és el mig riure que tenen tant el periodista com el propi Batet responent. Podria ser per alguna pregunta prèvia, o per alguna confiança entre els dos, no ho sé, però em va cridar l’atenció.
L’argument no va aguantar ni 5 minuts
Clar, el problema d’aquestes declaracions, és que per més que Junts repeteixi que no és hereva de CDC, la realitat és tossuda, i quan la majoria dels teus membres són originaris de CDC, la cosa tampoc és pot acabar de dissimular gaire.
En aquest cas concret d’Albert Batet, la cosa és complica perquè només cal buscar el seu nom a Google per trobar-te amb força imatges del propi Batet amb Jordi Pujol, Artur Mas o altres destacats líders de CDC.
Concretament:
16 anys regidor de Valls, per CDC
11 anys alcalde, per CDC.
4 anys vicepresident de la Diputació de Tarragona, per CDC
Cap de llista a Tarragona al parlament del 25S, per CDC
Des de 2012 membre del Comitè Executiu Nacional de CDC.
I tot això és totalment normal, perquè quan fas vida en un partit polític et fas fotos, en actes, amb gent, i les persones que són més famoses se’n fan amb d’altres que no saben ni qui són.
Sortir a una foto “amb” no és un problema. Les reaccions a les declaracions de Batet demostren que hi ha molts ciutadans catalans que continuen pensant que ser “convergent” és una cosa positiva, que els hi evoca a una etapa política molt diferent, on es prioritzaven coses importants per ells, i que la corrupció es podia tractar d’una forma diferent a acabar amb un instrument polític que sota la seva visió, havia estat positiu per Catalunya.
Ascolti, que hi ha gent per tot…
Bárcenas, "ese señor del que usted me habla"
A l’escoltar a Batet, ràpidament em va venir a la memòria la frase del pensador, polític i poeta Mariona Rajoy, que en referència a Bárcenas, va dir aquella gran frase “ese señor del que usted me habla”, en part per estratègia i en part per la famosa forma de parlar dels gallecs. La qüestió és, com de diferent ha estat la forma d’afrontar la corrupció per part de CiU i per part del PP.
CDC ha intentat reinventar-se i tallar d’arrel tota relació amb el seu antic passat. Això ha comportat canvis de noms, candidatures diferents, i diversos projectes polítics que no se sap ben bé que són (per exemple la Crida, que ha acabat sent una fundació vinculada a Junts), mentre que el Partido Popular simplement va optar per dir que no tenia relació amb res, que els culpables ja no eren militants, i endavant que fa baixada.
Cap dels dos partits han aconseguit remuntar i tornar o bé als èxits del pujolisme, o bé a la majoria absoluta de Rajoy.
Altres grans “oblits”
No és un cas puntual, també existeixen altres molts casos manifestos de polítics que no volen recordar el seu passat, en tots els partits, en tot el món, i en tot l’espectre ideològic.
La tendència és clara: no només amb el tema corrupció, també amb males gestions o males decisions. Una política líquida que comporta que pots prometre moltes coses en campanya, però després oblidar-te’n o no complir, perquè la polèmica setmanal farà de bona anestesia, i l’oblit s’obrirà camí.
Personalisme, diluir el cos ideològic del partit, una certa aura d’independent quan has estat vinculat sempre al mateix partit, no sóc polític/a, relats emocionals, etc, són tècniques habituals d’aquesta política més d’estil americana, on els “sentiments” pesen més que passar comptes o el vot racional.
💃La butlleta ballant xotis: el gobierno PSOE-Podemos compleix el seu compromís electoral amb el dret a vot dels menor de 16 i 17 anys
Dimecres es va votar al Senat la proposició que contemplava ampliar el dret de sufragi actiu i passiu als menors de 16 i 17 anys. Una lluita que Jovent Republicà porta treballant de fa anys i panys (aquí teniu una notícia del 2014!!!).
Si pots treballar i pagar impostos als 16, perquè no pots votar? Un debat molt més profund i trepidant del que sembla.
Doncs bé, molts ciutadans s’han vist sorpresos pel vot contrari del PSOE-Podemos, ja que era un tema que portaven en el seu compromís de govern:
No entenc aquests escarafalls. Sí han complert el seu compromís, que literalment deia “abriremos el debate”, i abrirlo, estimats lectors, l’han obert. Del sentit del vot no en deia res el compromís.
Cal llegir més la lletra petita.
¡Bien! ¡Viva! Un nuevo logro del gobierno más progresista de la historia ;)
🍔La butlleta yankee: ai ai ai quins nervis
Queden pocs dies per les eleccions a Estats Units i els nervis estan a flor de pell. L’espectacular pujada en les enquestes de Joe Biden després dels coquetejos amb la covid de Trump s’han anat aturant, i de fet, han començat a notar-se una mica de baixada i recuperació per part de l’actual President.
Tot i això, ara mateix les enquestes són extremadament positives per Biden, i per tant, només alguna bomba aquests darrers dies podria representar un canvi substancial.
Però avui us vinc a explicar amb més detall la notícia que ja us comentava en la Butlleta 2 sobre uns suposats contactes del fill de Biden amb polítics ucraïnesos.
La paranoia que viu Estats Units amb les ingerències russes, les fake news, i la lluita partidista és tan brutal, que aquesta notícia deixa a tothom fora de joc i a l’electorat sense saber què dimonis pensar.
Anem a pams, la polèmica no ha estat aquests suposats correus, sinó que davant els dubtes més que raonables de que aquests correus siguin certs o afirmin el que estan repetint incansablement les files republicanes, els mitjans més grans i potents d’Estats Units no van voler publicar la notícia, i a xarxes, tant FB com Twitter van “censurar” la notícia considerant-la com a fake news.
Així, la “censura” es va convertir en la pròpia notícia, i va generar més dubtes a aquells indecisos que només volien llegir els correus i saber per ells mateixos si realment havia ingerència o no.
Però la cosa es va fent més grossa, quan per part de les files demòcrates, s’afirma que això és una campanya d’ingerència russa per afavorir Trump.
Com ja són conegudes les excursions dels russos a les eleccions americanes, això ha aixecat totes les alarmes, i és més, tampoc ha ajudat que un bon grapat de membres destacats de la intel·ligència americana, hagin signat un document dient que “aquesta campanya té tota la pinta” de ser una estratègia russa.
Per suposat, “tota la pinta” no vol dir que sigui, però com podreu comprovar, si fins i tot vosaltres ara mateix tindríeu dubtes, imagineu-vos un americà mig, que està rebent informació constantment i amb missatges totalment contraposats.
Són temps molt molt dolents pels “fets”, o com a mínim per tenir-los clars.
Ens afecta?
Les tècniques d’Estats Units sempre acaben sent reproduïdes per altres polítics del món.
L’extrema dreta, i no tan extrema, ha copiat la tècnica republicana de bombardejar amb polèmiques estèrils de forma constant a la ciutadania, per generar caos i un frontisme constant, i els més esquerranosos van copiar tècniques d’Obama durant molts anys. Ningú se salva.
A casa nostra tenim exemples, per triar i remenar, sobre això de generar fake news per embrutar el bon nom d’algú a pocs dies de les eleccions.
I ara, enquestes:
🎰La butlleta enquestadora
Aquests dies han sortit diferents enquestes al Congreso, però vull centrar-me en una del Parlament que va treure Electomania el dijous 15.
I com a darrer apunt, un gràfic amb percentatge de vot de totes les enquestes al Parlament d’aquest 2020 dels tres partits indepes, on es poden observar tendències:
Sí hi ha interès, un dia podem parlar sobre el curiós efecte de que depenent l’enquestadora surt una diferència considerable entre ERC-Junts o estan empatats.
Spoiler: no té res a veure amb intencionalitat política, o sí.
😷La butlleta covitiana: el fet diferencial que no és diferencial
Als catalans ens agrada pensar que tenim un fet diferencial, i que a casa nostra passen coses diferents, bones o dolentes.
Les darreres setmanes hi ha un run run “s’estan fent les coses fatal perquè les dades siguin tan dolentes en comparació amb Europa, on tot va genial”.
Aquest run run està esmicolant-se, veient com per tota Europa la cosa s’està desamarrant a ritmes molt perillosos.
El nostre fet diferencial negatiu, potser no existeix, o simplement hem patit abans el que tota Europa acabarà patint. No ho sé.
Conclusió: ningú té la recepta màgica, tothom fa el que bonament pot i sembla que tornarem a partir, i molt.
Evidentment això no treu que calgui fer crítiques al govern en tot allò que calgui, com per exemple apretar en revertir les retallades i les seves conseqüències, que són molt més profundes i importants del que podem arribar a pensar.
També apretar en la millora de les condicions dels sanitaris, que estan al límit. En aquest sentit bona notícia la desconvocatòria de la vaga dels MIRs en arribar un acord amb el Govern. Ara tocarà complir els compromisos el més aviat possible. S’ho mereixen i ho necessiten.
Però quan Metges de Catalunya qualifica d'“històric" l'acord, et demostra que s’estàn fent bé les coses, i que les vagues són més que necessàries i justes quan toca.
🙄La butlleta tafanera
Tremosa, el HC destinat a eclipsar Aragonès dins del govern, continua sumant al seu comptador polèmiques que es podien evitar amb una mica de serenor tuiteil.
En aquest cas, va molestar molt dins de Jxcat, que el HC anunciés al seu twitter personal una sèrie de mesures que unes hores després havia d’anunciar la HC Budó en la roda de premsa habitual.
En defensa del HC argumentaré que, sempre cal un temps d’adaptació a un entorn nou on cal jugar en equip, col·lectivament, i no buscant la reacció ràpida a xarxes.
📒La butlleta important de la setmana
El vídeo important de la setmana.
No sóc gaire d’homeopatia, però penso que aquesta fórmula de combatre a la covid és barata, simple i pot ser molt efectiva.
Sé que no li fareu cas perquè no és l’Oriol Mitjà, però…
🥰La butlleta et necessita ;)
Actua com toca i si encara no ho estàs, subscriu-te a La Butlleta
Nostru sinu us ho pagui!
Bé, i si no vols perquè ets rancieras com a mínim comparteix:
Fins la setmana vinent!
Nota: sou 28 ordenats subscriptors ;)