Aloha!
És divendres i és moment de la vostra estona de moderació, ordre i serenor!
Si vols arribar fins el final, tardaràs uns 13 minuts en llegir-ho. Més o menys el que passes assegut al lavabo mirant tuister quan fas cosetes…
🤹🏻♀️Butlleta de la setmana: el PSOE-Podemos vol acabar amb la democràcia.
Aquesta setmana hi ha molta gent poc serena per l’anunci de PSOE-Podemos d'impulsar una reforma en la llei que regula els membres del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). La reforma vol modificar les majories necessàries al Congreso per escollir els membres del Consejo.
Diuen, sobretot la dreta, que això va en contra de la democràcia, que vulnera els pactes constitucionals, i que és el primer pas per controlar la justícia i acabar amb la seva independència i neutralitat. De fet, diuen que estem a prop d’una dictadura (sí, ho diuen sense riure).
Per cert, evidentment el títol de la Butlleta era irònic…. per si de cas….
Que hi ha de cert en tot això? Anem a pams.
Els jutges guanyen la seva plaça per oposició, teòricament és un procés força “meritocràtic”. Però una vegada escollit, si vols progressar, no n’hi ha prou amb estudiar, també hi ha política. Tots els vocals del CGPJ són escollits pels partits, i tots els nomenaments del Suprem i altres ascensos els decideix el CGPJ.
Un nomenament en especial aixeca les més altes passions: la Sala Segunda del Tribunal Supremo, o Sala de lo Penal. Aquí es jutgen cosetes com els aforaments, tots els casos de corrupció política i els casos penals més rellevants. Poca broma oi?
A més, una vegada escollits són a la pràctica vitalicis fins que als 72 anys que es jubilen. Decidiran sobre qui és M. Rajoy, Gurtel, los ERE, Juan Carlos I, Púnica… etc.
Tornem: per escollir els membres del CGPJ que després escullen als demés s’ha d’arribar a un “consenso amplio con mayorías reforzadas” al Congreso, però aquest consens no arriba sempre, moltes vegades pateix d’un bloqueig per part d’un dels dos grans partits.
El Partit Popular en els darrers 25 anys s’ha treballat a fons l’elecció dels membres de la Sala Segunda en particular i de tota la cúpula judicial en general. Ha anat aconseguint reduir la majoria progressista del CGPJ poc a poc, i garantint que qui acaba decidint sobre les seves “cosetes” siguin jutges propers, o fins i tot, exmilitants.
S'entén ara la seva obsessió perquè sempre es respectin les decisions judicials i portar-ho tot als jutjats oi? El que no guanyes a les urnes ho guanyes amb els jutges adequats.
Una gràfica on es pot veure l’evolució:
Tot això del PP seria totalment legítim i democràtic si aquest “treball a fons” en l’elecció de jutges fos gràcies a les majories parlamentaris, però no sempre és així.
El PP ha bloquejat tot consens i pacte per l’elecció de jutges sempre que no ha governat. En canvi, el PSOE sí ha cedit i pactat sempre que li ha tocat estar a l’oposició.
D’aquesta manera, la dreta aconsegueix que els nomenaments siguin més conservadors perquè en cas contrari no hi hauria renovació, o que passi el temps fins que tornin a tenir majories per fer-ho més favorable encara. Win-Win.
És democràtic el canvi que vol fer PSOE-Podemos?
Democràtic ho és, en tant en quant que tenen les majories suficients al Congreso per fer-ho. Ara, sempre que s’ha d’escollir càrrecs de tanta importància i transcendència, fora millor les majories reforçades, igual que són necessàries per grans canvis en Estatuts o la Constitució.
Al final, es tracta de quina qualitat democràtica vols al teu país. Més separació de poder i jutges independents, menys partidisme i més consens al Congreso millora sempre la qualitat. És doncs una mala reforma per un sistema bloquejat, en una estructura institucional que fa aigües ja fa temps.
Malgrat això, tot i la reforma una mica agafada amb pinces del PSOE-Podemos, certament el problema o culpable no és el PSOE-Podemos, és el Partit Popular, ja que sense bloqueig no caldria cap canvi legislatiu.
Hi ha un detall que es passa per sobre, i és que el Partit Popular ja va reformar aquest òrgan, i una de les modificacions va ser que el CGPJ poguessin nomenar nous càrrecs estant caducat i sense renovar.
Així que aquesta podria haver estat una forma més fàcil i útil de desencallar la situació. També existeixen d’altres, però certament el PSOE-Podemos han optat per la menys complexa, a la vegada que amb menys qualitat democràtica de totes.
Quin interès té tot això per Catalunya?
La pregunta és: perquè està un indepe com jo gastant tants esforços en aquest tema?. Doncs perquè té una importància cabdal pels catalans.
És evident que, amb matisos, PSOE i PP són el mateix en tot allò referent a Catalunya, però fora de les posicions més extremes, és evident que tenir jutges propers o amb certa sensibilitat cap a tu en el Suprem o el TC pot ser extremadament útil per moltes raons.
No només per coses com el judici del procés, també per sortir menys perjudicat en un Estat Espanyol on qualsevol iniciativa política del Parlament acaba en judici, i on l’Estat envaeix les teves competències legals i vigents de forma constant.
És més, aquesta reforma que proposa PSOE-Podemos obre la porta a una possible situació privilegiada pels partits catalans a Madrid, ja que sense ells tampoc tindran les majories suficients, o els hi seran més complexes.
Per si encara no m’esteu seguint, salvant les moltes distàncies, una demostració gràfica del CGPJ de l’any 1996:
En una situació en que el bipartidisme no té majories, i els partits perifèrics (indepes inclosos) decanten les majories, aquest paradigma es podria reproduir en el CGPJ.
És difícil, impossible, però com serien de diferents les decisions d’un TC amb sensibilitat federal real, o com canviaria la interpretació dels drets lingüístics, de les nostres competències… etc. Perquè de veritat penseu que no hi ha jutges indepes? O fins i tot sensibles amb un estat plurinacional? Que només n’hi ha de Vox?
Això és autonomisme! no serveix de res! Ja, però per exemple aquesta setmana un dels temes estrella a xarxes està sent la llei que prepara el govern PSOE-Podemos per centralitzar els bombers, que anirà clarament en contra de la nostra forma d'autoorganització. El Govern ja ha anunciat que ho portarà als tribunals si vulnera les seves competències.
Quin tribunal seria més favorable a salvarguardar el nostre sistema propi de bombers i no acabar centralitzar-los sota el paraigua de l’exercit espanyol: el CGPJ del 1996 o el CGPJ actual?
Que existeix el perill de que quan arribi el PP al poder puguin fer el mateix? Sí, però és que ja ho fan ara. I com el meu objectiu no és reformar Espanya, sinó sobreviure en ella fins que pugui marxar, i no pintem res en aquestes grans reformes, aprofitem-nos si podem, i si no, deixem que es barallin entre ells.
Ha estat un text llarg però no us queixeu, que bé passeu hores llegint tuits i ja tal...
Les imatges són d’aquest article a fons de elDiario.es
💃 La butlleta ballant xotis
Que el PSOE és un dels partits que està intentant trencar Espanya i convertir-la en una dictadura ho sap tothom que hagi vist per casualitat qualsevol tuit de qualsevol membre de Vox. Però certament divendres passat Carmen Calvo, Vicepresidenta de la cosa, va demostrar que potser alguna cosa certa sí hi ha darrera….
Carmen Calvo va declarar l’estat d’alarma a Madrid amb una mascareta GROGA!
🍔La butlleta yankee: una carrera senatorial espectacular
Avui us porto una campanya que està sent brutal. Tant per ella mateixa com pel passat i el que representen els seus protagonistes.
Es tracta de la cursa pel seient en el Senat d’Arizona. Una elecció “especial” entre el demòcrata Mark Kelly i la republicana Martha McSally.
Arizona ha estat tradicionalment un bastió republicà. De fet, aquest seient porta en mans republicanes des del 1956. Sí, 1956.
En l’anterior elecció, els republicans van guanyar-la per més del 70% de vot, i no només per ser republicans, també per qui portava en el seient des del 1980: John McCain. El mític senador republicà, ex-heroi de guerra, i que va presentar-se contra Obama en una de les campanyes, per part dels republicans, més dignes, netes i ètiques que es recorden en dècades. De fet, es tracta d’una elecció “especial” justament per la recent mort del senador.
Però aquest seient del senat és encara més especial pels republicans, abans de McCain, qui havia ocupat el seient era el mític republicà Barry Goldwater, considerat una de les pedres angulars del conservadorisme americà, i que va ser també presidenciable al 1964, tot i que va perdre.
Tornem al present que tenim cosetes a explicar.
El nom de Kelly us pot sonar perquè és un astronauta, i de fet, perquè els germans Kelly són dels pocs bessons que s’han dedicat a navegar per l’infinit.
Però la força de la seva campanya no és només això, també és la seva dona, la congressista Gabrielle Giffords, que va rebre un tret en un tiroteig al 2011.
La seva recuperació va ser simplement espectacular, i la seva entrada de nou a la cambra un dels moments més colpidor que s’han viscut en la convulsa Estats Units en molt de temps. No deixeu de veure el vídeo, 4 minuts d’ovació d’empeus.
Tornem, Kelly va molt bé a les enquestes, i tot sembla indicar que guanyarà. Cosa que ja seria tota una notícia, un demòcrata guanyant un seient al senat per Arizona!
Però com no tot ha de ser text a la Butlleta, us porto el seu vídeo de campanya. És simplement una meravella:
Davant seu, al costat republicà, tenim a Martha McSally, que està uns 3-4 punts per sota de Kelly. Podries pensar que si l’anterior republicà va guanyar per un 70% això de McSally és un desastre, bé, jo et deixo el vídeo electoral on només començar afirma que ella no és d’Arizona però la gent li sembla molt simpaticota. Que podria sortir malament?.
Molts comentaristes polítics seriosos (dels pocs que queden) posen aquesta cursa com exemple de la força i treball que han posat els demòcrates en les seves campanyes, i el “nivell justet” dels republicans.
La situació de les presidencials
Tot indica que, excepte sorpreses, els demòcrates poden controlar les dues cambres. Només està per veure l’efecte del darrer escàndol de censura de FB i Tuister.
I per acabar, enquesta:
🎰La butlleta enquestadora
Ahir va sortir el CIS, com no podia ser d’una altre manera donat el hooligan que gestiona el centre d’estudis, el PSOE guanya clarament.
És potser més interessant veure l’evolució d’intenció de vot dels tres partits indepes:
😷La butlleta covitiana
Com si d’un sorteig de la Grossa es tractés, ja tenim ací les noves mesures per contenir una corba desenfrenada. Caldrà el millor i la més alta responsabilitat de tots i tothom.
Una de les coses que particularment em van agradar més, va ser que en la mateixa roda de premsa que s’anunciaven dures restriccions per alguns sectors, el mateix Vicepresident anunciava ajudes i línies de crèdit específic.
Es tracta de buscar un equilibri entre mesures estrictes per garantir la nostra salut i ajudar a tots aquells que patiran una crisi considerable per efecte de tancaments i reducció d’activitat.


Tema dades quelcom diferent, com de ben segur ja estaràs bombardejat per totes les dades possibles sobre la covid i el risc de rebrot i demés, jo et porto una dada diferent.
En plena entrada en la segona onada (o això diuen), hi ha comunitats que estan reduint les proves PCR.
🙄La butlleta tafanera
Dimarts, El Confidencial publicava una petita exclusiva: Puigdemont amenaça amb retirar-se de la campanya si Borràs insisteix en ser candidata.
A vegades no es tracta tant del que es diu sinó d’allò que no es diu. Sorprèn que en el món juntaire, on són d’una rapidesa increïble en tuits i saltar a la palestra, regni un silenci tan esfereïdor sobre aquest tema.
Per tenir-ho en compte.
📒La butlleta important de la setmana
El vídeo important de la setmana, una cabra descobreix com fer anar un llit elàstic:
✊ La butlleta de memòria històrica
Un especial record per la memòria de Lluís Companys. Únic president escollit democràticament afusellat durant la segona guerra mundial.
🥰La butlleta et necessita ;)
Actua com toca i si encara no ho estàs, subscriu-te a La Butlleta
Nostru sinu us ho pagui!
Bé, i si no vols perquè ets rancieras com a mínim comparteix:
Fins la setmana vinent!
Nota: sou 28 ordenats subscriptors ;)