🏜️A voltes amb la sequera
La Butlleta 43
El canvi climàtic i la sequera estan impactant cada vegada més el nostre planeta i la nostra societat. Recentment, el govern de la Generalitat ha plantejat la necessitat d'implementar normatives per combatre aquests problemes a escala local, amb la intenció de sancionar als municipis que no compleixin amb les accions requerides en el relacionat amb l’alarmant sequera que ja patim a Catalunya.
Sorprenentment, alguns partits polítics s'oposen a aquesta proposta. La seva negativa principal està relacionada amb les sancions. Voldrien una sèrie de pautes, recomanacions, bones pràctiques, però en cap cas sancions.
No cal ser gaire intel·ligent per endevinar que no tenen cap intenció d’aplicar aquesta sèrie de mesures i, per tant, ja s’avancen en intentar neutralitzar unes possibles sancions que els situarien, i més si parlem de l'àmbit local, en una posició pública molt complexa.
En aquest cas, d’existir sancions i, per tant incompliments en la lluita contra la sequera, els alcaldes del PSC i Junts, serien, políticament parlant, els responsables directes de la mateixa sequera.
Aquest debat ens porta a un de paral·lel, i que per mi és apassionant, i és com el principal problema de la lluita contra el canvi climàtic és justament l’absència de culpables directes.
El canvi climàtic i la sequera presenten desafiaments únics en comparació amb altres problemes com els delictes ecològics. Aquests últims solen tenir un origen més localitzat i, per tant, és més fàcil identificar i sancionar els responsables directes. Per exemple, en el cas d'un basament, és possible rastrejar la font de la contaminació i prendre mesures contra l'empresa o individu que l'ha causat.
En contraposició, el canvi climàtic i la sequera són problemes globals que afecten a tot el planeta i són el resultat de les accions acumulades d'individus, empreses i governs al llarg de dècades.
Tots som molt ecològics i sostenibles, però que no ens treguin els nostres petits grans plaers contaminadors, perquè total, una mica d’excés individual tampoc canviarà res.
Això fa que sigui difícil atribuir la responsabilitat a una persona o entitat específica. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle, per exemple, provenen de múltiples fonts, com la indústria, el transport i l'agricultura, i afecten el clima de tot el món, independentment de la ubicació de la font d'emissió.
Aquesta manca de responsabilitat individual en la crisi climàtica pot contribuir a la inacció i la dificultat d'aconseguir un consens en la implementació de polítiques per combatre el canvi climàtic.
Sovint, les persones i les organitzacions es mostren reticents a adoptar mesures que puguin ser costoses o inconvenients si no perceben que els seus esforços tindran un impacte significatiu en la solució del problema.
És precisament aquesta diferència, la que fa que la proposta de sancionar als municipis per no prendre accions contra la sequera sigui tan interessant, ja que tracta de superar aquesta barrera i establir una responsabilitat compartida en la lluita contra aquests problemes globals.
Establir la responsabilitat dels municipis té diverses implicacions importants:
Creació de consciència entre els ciutadans: En responsabilitzar als municipis, els ciutadans poden veure més clarament com les decisions i les accions a nivell local afecten el medi ambient.
Foment de la col·laboració intermunicipal: Quan els governs locals es veuen responsabilitzats pel seu paper en la lluita contra la sequera, és més probable que col·laborin amb altres municipis per compartir coneixements, recursos i experiències.
Incentivar la transparència i el seguiment: La necessitat de complir amb les normatives establertes i evitar sancions pot portar els municipis a ser més transparents en les seves polítiques i accions mediambientals.
Pressió per a la implementació de polítiques sostenibles: Amb la responsabilitat clarament establerta en els municipis, es pot exercir una pressió política perquè adoptin polítiques sostenibles i enfocades a la conservació de l'aigua i la mitigació de la sequera.
Enfortiment de la sobirania municipal: cada municipi pot redactar el seu pla de sequera, adaptant-lo a les seves realitats, tarannà i forma de ser. No vindrà una administració superior a dir el que ha de fer cadascú.
El canvi climàtic i la sequera continuen sent reptes gegantins per a la nostra societat i el nostre planeta. La proposta de la Generalitat d'implementar normatives i sancions per als municipis que no prenguin accions contra la sequera representa un pas més en un canvi de paradigma en la manera d'abordar aquests problemes ambientals.
Aquest enfocament, tot i ser polèmic, té el potencial de conscienciar els ciutadans, fomentar la col·laboració intermunicipal, incentivar la transparència i impulsar la implementació de polítiques sostenibles a nivell local.
No obstant això, cal reconèixer que aquesta proposta no és una solució única ni definitiva als problemes del canvi climàtic i la sequera.
És crucial que tots els actors implicats, incloent-hi governs a tots els nivells, empreses, societat civil i individus, treballin junts per aconseguir una societat més sostenible i resistent als efectes del canvi climàtic.
L’enfortiment de la sobirania dels municipis en la recerca d’accions i propostes contra la sequera pot ser un pas en la direcció correcta, però només a través de l'esforç col·lectiu i la cooperació internacional podrem abordar adequadament aquests reptes globals i assegurar un futur més verd i saludable per a les generacions futures.